Enagás ha tancat un acord per adquirir a Osaka Gas el 20% que la companyia japonesa tenia a l'accionariat de la planta de regasificació de Saggas, a Sagunt (País Valencià). L'operació s'ha formalitzat per un import de 31 milions d'euros. Un cop completada la transacció, Enagás passarà a controlar el 92,5% de l'accionariat d'aquesta infraestructura.
La resta, un 7,5%, continua en mans d'Oman Oil Holdings Spain. La planta de Sagunt té una capacitat d'emmagatzematge de gas natural liquat de 600.000 metres cúbics i una capacitat de regasificació d'1.000.000 de metres cúbics per hora. Aquestes xifres representen, respectivament, el 18% i el 15% del total d'aquestes capacitats a l'Estat. El tancament de l'operació està previst abans que finalitzi l'any, sempre que s'obtinguin les autoritzacions regulatòries corresponents.
Aquesta adquisició s'emmarca en la política de rotació d'actius que Enagás recull en el seu pla estratègic. La companyia considera la terminal de Sagunt un actiu clau, no només per la seva contribució a la seguretat de subministrament de gas al sistema espanyol i europeu, sinó també pel seu potencial en projectes vinculats a la logística del CO₂. L'operació se suma a dues més que Enagás va anunciar el passat 21 d'abril. D'una banda, l'acord per comprar a GIC el 31,5% de Teréga, l'operador francès que ofereix més de 5.100 quilòmetres de gasoductes i que té una posició estratègica al sud-oest europeu.
De l'altra, el tancament de la venda del 40% d'Enagás Renovable a Hy24, un fons especialitzat en hidrogen i biometà. Pel que fa a l'adquisició de Teréga, que reforça la seguretat de subministrament i avança en els objectius de descarbonització a Espanya i França, ha rebut l'autorització de la Comissió Europea. Enagás espera obtenir la resta de les autoritzacions regulatòries durant el tercer trimestre.
Els resultats del primer semestre
Enagás ha presentat també els resultats corresponents als primers sis mesos de l'any. El benefici després d'impostos recurrents va arribar als 118,6 milions d'euros el 30 de juny, una xifra que la companyia considera en línia amb les seves previsions per assolir l'objectiu anual de 235 milions. Si s'incorpora l'impacte positiu de la rotació d'actius, com ara l'efecte de la venda del 40% d'Enagás Renovable, el benefici després d'impostos es va situar en 126,9 milions d'euros. L'ebitda del semestre va ser de 314 milions d'euros. La companyia confia a tancar l'exercici amb 620 milions.
Aquestes xifres reflecteixen l'impacte del marc regulador actual sobre els ingressos regulats de la companyia, que han disminuït en 30 milions d'euros. Aquesta caiguda s'ha compensat parcialment amb altres ingressos, com els derivats de l'entrada en operació del vaixell Alisios de Scale Green Energy (6 milions) i per l'efecte de la consolidació d'Axent, una companyia de fibra òptica (6,3 milions). Les societats participades han aportat 86,3 milions d'euros a l'EBITDA, una xifra que suposa un increment de 6,2 milions respecte al primer semestre de 2025. Aquest augment es deu principalment a l'ampliació de capacitat al gasoducte Trans Adriatic Pipeline (TAP).
Enagás ha mantingut les despeses operatives recurrents pràcticament sense canvis respecte al semestre anterior, gràcies a l'aplicació del seu pla d'eficiència. L'empresa també ha controlat les despeses financeres: el 80% del seu deute és a tipus fix i el cost financer del deute brut s'ha reduït al 2%. A tancament del semestre, la companyia disposa d'una liquiditat de 2.626 milions d'euros. El deute net s'ha situat en 2.305 milions, una reducció de 170 milions des del tancament del 2025, amb una vida mitjana de 4,4 anys.
Durant el primer semestre, la demanda total de gas natural a l'Estat ha crescut lleugerament, un 0,4%, fins a arribar als 163,6 TWh. Aquest increment s'explica per l'augment del consum per a generació elèctrica, que ha pujat un 10,6%. En canvi, la demanda convencional ha caigut un 3,1%. Aquesta davallada s'atribueix a un hivern més càlid que l'habitual i a la menor activitat industrial, vinculada principalment al descens de la cogeneració. La subhasta de capacitat de descàrrega en plantes de regasificació celebrada al juny ha permès contractar 2.251 lots fins al 2041.
La companyia interpreta aquesta dada com un indici de l'interès a llarg termini per les infraestructures gasistes, en un context de volatilitat als mercats energètics. Enagás assenyala que, en l'actual context geopolític, l'Estat es troba en una millor posició que altres països europeus gràcies a la flexibilitat i resiliència de les seves infraestructures. Durant el primer semestre, els aprovisionaments han arribat de 13 orígens diferents, cap d'ells del Golf Pèrsic. Actualment, els emmagatzematges subterranis es troben al voltant del 73% de la seva capacitat, vint punts per sobre de la mitjana europea.