Què millor que commemorar el Dia Internacional de les Dones, el 8M, valorant el talent emprenedor femení que està arrelant a Catalunya. El territori genera referents que ideen, desenvolupen i escalen projectes per enfortir la connexió entre innovació, empresa i societat. En són molts, incomptables, a quin més interessant i més disruptor, en tots els àmbits de l'economia. Per tant, és difícil fer-ne una tria per mostrar les capacitats de l'emprenedoria que s'escriu amb nom de dona.
Moltes entitats i institucions fan sovint un reconeixement públic a aquells projectes que, per les raons que siguin, són més atractius. Enguany, i coincidint amb la celebració del Mobile World Congress, a Barcelona, l'escola de negocis EAE Business School Barcelona ha publicat la quarta edició de l'EAE Top 10 Dones Emprenedores de Catalunya. El rànquing reconeix el lideratge de dones fundadores amb projectes innovadors i d'impacte econòmic i social. També MicroBank ha contribuït i donat suport a altres projectes d'emprenedoria femenina. Només el 2025, l'entitat ha generat 7.341 llocs de treball i 2.890 nous negocis liderats per dones.
La selecció ha estat difícil. Finalment, des d'ON ECONOMIA, parlem amb quatre noms propis de l'emprenedoria femenina: Carla Maté, Natàlia Pujades, Laura Gispert i Maria Romero. Coincideix a expressar que tirar endavant un projecte propi és "un repte engrescador, que no vol dir caminar sobre roses", i adverteixen que "cal afrontar-ho en equip i envoltat de la comunitat emprenedora". Encara que sembli un tòpic, reafirmen la idea que l'emprenedoria no sap de gèneres ni d'edats.
Carla Maté, consellera delegada i cofundadora de D-Sight, afegeix que "és gratificant enrolar-te en la primera línia d'un projecte amb impacte social, que millora la vida a milers de persones, perquè formar part d'això es converteix en el motor que et permet trobar la motivació diària per tirar endavant i afrontar tots els reptes i entrebancs".
Un coliri per prevenir la retinopatia o el glaucoma
D-Sight, spin-off en fase clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), desenvolupa el primer fàrmac en forma de col·liri per al tractament precoç de la retinopatia diabètica. A més, treballa en la seva aplicació com a teràpia neuroprotectora per a una altra malaltia ocular, el glaucoma. Carla Maté, llicenciada en Ciències Biomèdiques i amb un doble MBA en indústria farmacèutica i transformació digital en el seu currículum, treballava al VHIR com a gestora de projectes d'investigació, fins que el gener de 2023, quan en un d'ells -amb més de 15 anys de trajectòria investigadora- s'havia de buscar un CEO que el liderés es va dir "i per què no jo?".
Així es va convertir Maté en una emprenedora que acumula diversos reconeixements públics que ara encapçala un projecte que ja està iniciant un assaig clínic de fase I, de validació clínica, per preparar en humans, que avaluarà la seguretat de l’administració tòpica ocular de sitagliptina en voluntaris sans, després d’importants avenços en el procés regulatori i d’escalat industrial del producte.
Esperen concloure aquesta fase en un parell d'anys i entre 2027 i 2029 preveuen tancar una aliança amb una gran farmacèutica per poder escalar el projecte i accelerar la seva comercialització. "Esperem que pugui estar al mercat a partir del 2030", assegura Carla Maté. La companyia ha comptat des de les primeres etapes amb la inversió continuada de Clave Capital, fons de capital risc que ha apostat pel projecte des de l’origen com a part del seu compromís amb la innovació biomèdica.
A parer de Maté, "inicialment, entrar en un projecte emprenedor genera vertigen i comporta renunciar a l'estabilitat, la feina fixa i, si a més parlem de l'àmbit científic hi ha molta incertesa davant l'èxit o fracàs que pot tenir". En el seu cas, superats aquests entrebancs, "el balanç és més que positiu".
La programació també és per a noies
També està satisfeta de la seva feina Natàlia Pujades, la consellera delegada o cofundadora -juntament amb Domingo Alcalá- de MochiCard. El seu projecte, que en aquest cas ja és un negoci amb una trajectòria positiva de creixement: "hem assolit el brus tracking amb un ebitda positiu", assegura Pujades. MochiCard és un kit de desenvolupament educatiu innovador dissenyat per ajudar nens de 6 a 16 anys a aprendre programació i fonaments d'electrònica a través d'experiència pràctica. El dispositiu ha arribat aquest 2026 a Amazon Prime i el seu software està en català -"molt important per a les escoles", diu Pujades-, castellà i anglès. La versió anglesa és "essencial per poder escalar el producte i entrar als mercats europeus i internacionals, tant en centre educatius com en acadèmies", exposa l'emprenedora.
En combinar programació visual per blocs amb components físics reals, els estudiants poden veure el seu codi cobrar vida immediatament. I el més destacat en aquest diumenge 8M de 2026: "és una gran eina per aconseguir que les noies i joves s'interessin en la robòtica i la programació, que els sedueixi i els capti per desenvolupar els seus estudis en carreres més tècniques, en l'àmbit de les STEM".
Actualment, amb 10 anys de trajectòria al darrere que fa tres anys que van confluir en la creació de la companyia, Pujades manifesta que tenen "una companyia rendible, perquè aquesta és la manera que tenen les dones d'entendre els negocis; som com formiguetes i ens agrada fer les coses rendibles, ens vinculem molt als projectes i no aixequem diners si no tenim molt validat el que fem i el que volem ser. Quan hi ha tracció és quan dipositem més energia i més recursos a desenvolupar la idea i el producte".
MochiCard va néixer d'una creença simple: aprendre a programar ha de ser divertit, accessible i pràctic per a tothom, fins que va trobar una solució integral que combina la naturalesa intuïtiva de la programació per blocs amb l'emoció de la computació física. L'empresa té dues línies de negoci. La més consolidada és l'ensenyança i les eines per a les escoles per ensenyar programació i robòtica. La segona i més innovadora: la creació d'un dispositiu que és una placa microcontroladora, el MochiCard, que fabriquen a l'Àsia. Un motiiu pel qual Natàlia Pujades està aprenent xinès.
D'ofici, barretera
Qui no ha d'aprendre l'ofici, perquè ja el domina és Maria Romero, una barretera que acaba d'obrir una botiga de barrets al bell mig del centre històric de Girona. L'emprenedora, amb uns quants anys d'experiència acumulada en una anterior botiga de barrets de la capital gironina i formada a una reconeguda fàbrica sevillana, la Maria ha obert Sombreros Sinclair a Girona. Per tirar endavant el projecte, en solitari, la Maria ha comptat amb el suport financer amb un microcrèdit de MicroBank. "Ens podem considerar pràcticament l'únic referent comercial per comprar un barret a la demarcació de Girona, perquè només queda un altre establiment a Palamós", explica.
Sap bé l'ofici, però li sap greu admetre que ara no es poden fabricar barrets al detall, "però sí que assumeixo personalment tots els retocs que s'hagin de fer perquè un barret s'escaigui a la perfecció". Per això cal conèixer el producte i entendre que un capell és quelcom més que un complement del vestit, "és una peça que determina la personalitat de qui la porta", ens adverteix. No li cal recórrer a l'estranger per vendre els millors barrets. "Espanya hi ha els millors fabricants de barrets del món -ens diu i esmenta- com la fàbrica sevillana de Fernández y Roig que, com veieu, té un cognom català, perquè a Catalunya també hi va haver bons fabricants de barrets, però dissortadament van desaparèixer". Ara en queden uns quants a Alacant, com Costa Soler, o a Ciudad Real, com Beirats.
Això no és obstacle perquè, per alguns models, Maria Romero compra el gènere a la industria italiana Panizza y Berra, o a la firma belga City Sport que és un producte handroom amb seu a Ardooie.
La seva clientela és diversa. Del turista que passeja per Girona, al resident local que té costum de portar barret, oferint opcions per a tots els pressupostos, des de 25 fins a 100 euros. "Fins i tot puc dir que tinc dos joves clients que, amb 5 i 7 anys, venen a comprar a la botiga".
Maria Romero considera molt ben invertits els 30.000 euros que li ha costat posar en marxa el negoci -després de capitalitzar l'atur quan la van acomiadar de l'altra botiga- i està molt agraïda a la persona que li ha facilitat un lloguer assequible per tenir "el millor aparador" al centre comercial de Girona.
Els coberts comestibles
Qui ha fet una inversió una mica més elevada, d'uns 350.000 euros en una ronda de finançament, ha estat Laura Gispert, l'emprenedora que ha ideat uns coberts comestibles. "Aquest sí que són 100% recuperables", diu joiosament. L'empresa es diu Voilà Bio i té dos anys de trajectòria industrial i comercial i uns cinc des que li va sorgir la idea. Acostumada a fer pícnic quan sortia de fer un esbarjo amb la família, Gispert estava cansada de posar-hi coberts tradicionals i després haver-los de retornar bruts a casa.
D'aquí va sorgir els coberts elaborats amb una fórmula similar a la de les galetes tradicionals, però que amb els mateixos ingredients de farina i aigua aconsegueix una millor resistència als líquids i menjar calent i que no es trenquen fàcilment. Els coberts i remenadors comestibles de Voilà Bio ja es venen al comerç en línia que ha obert la mateixa empresa i que, de moment, estan adreçats al comerç de proximitat i a les cadenes de cafeteria de tot Espanya.
Els clients de la cadena Manolo Bakes, per exemple, ja els han tastat. "Han estat un dels nostres primers clients, i han fet dels nostres coberts una de les insígnies de la cadena", ens diu Laura Gispert i ens explica que en aquest cas ja produeixen els remenadors amb la mateixa marca Manolo Bakes.
Gispert exposa que volen que el producte arribi al consumidor final amb la venda en línia o a la gran distribució, però que caldrà "que sigui més conegut". "Tot i que anem guanyant presència, gràcies a la compra que ens fan moltes cafeteries, el consumidor ens ha de percebre encara com la millor opció per a la sostenibilitat", esmenta. També reconeix que serà imprescindible comercialitzar el producte en formats més petits, perquè ara mateix venen els remenadors en paquets de 1.000 unitats, "una dimensió que no encaixa amb els usos diaris d'una llar, per exemple".
Però tot arribarà, comenta l'emprenedora, que està buscant la rendibilitat del negoci gràcies al volum de les vendes. "Estem oferint un producte que té un cost unitari irrisori; un remenador de cafè tradicional com els de fusta val entre 1 i 2 cèntims la unitat, i el de Voilà Bio val entre 3 i 4 cèntims; les nostres culleres per a gelat surten per entre 3 i 5 cèntims i un pack d'una cullera i una forquilla pot arribar als 10 cèntims. Per ser rendibles hem de vendre molt".
L'empresa produeix els productes en una indústria de Catalunya que ha entès el producte. Laura Gispert també està molt agraïda al xef que inicialment la va assessorar i a la resta d'experts gastronòmic que li han donat suport per trobar la fórmula adient per a un producte innovador i disruptiu.
Des de fa un any està fent una prospecció de mercat al Regne Unit i ha aconseguit una prova pilot amb el distrbuidor britànic de la multinacional Compass Group que ha introduït els remenadors de Voilà Bio a la Universitat d'Oxfort, la Universitat de Londres i a una cantina de la city londinenca.