El director executiu de capitalització de la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT), José Marino García, ha assumit la presidència de la societat encarregada d’impulsar la candidatura a la gigafactoria d’intel·ligència artificial (IA) de Móra la Nova (Ribera d’Ebre).
Segons consta al Butlletí Oficial del Registre Mercantil (BORME), la SETT ha assumit la presidència de la societat i Marino ha estat nomenat el seu representant. El consell d’administració també incorpora Alfredo Serret com a vicepresident primer i Daniel Barriuso com a vicepresident segon. Ignacio Pereña figura com a secretari no conseller i Francesc Fajula com a apoderat.
Brussel·les va donar llum verda la setmana passada a la creació de la societat. La previsió de Brussel·les és tancar el procés el 12 de novembre i anunciar els guanyadors a principis de 2027. Si Móra la Nova és una de les seus escollides, les obres començarien aquell mateix any amb l'objectiu que el centre estigués operatiu a finals del 2028. La candidatura haurà de competir amb els projectes de països com Alemanya, Grècia o Itàlia, per ser un dels tres que rebran finançament europeu.
La gigafactoria d'intel·ligència artificial que es projecta a Móra la Nova podria entrar en funcionament a finals del 2028 si la candidatura liderada per l'Estat supera la convocatòria europea prevista per aquest juliol. Segons han explicat fonts de l’executiu de Salvador Illa, les instal·lacions ocuparien unes quatre hectàrees del polígon del Molló i estarien connectades a la subestació elèctrica dels Aubals, amb una capacitat inicial de 55 megawatts ampliable fins als 125 megawatts.
A Terres de l’Ebre es construiria un nou edifici per mòduls que seria propietat del consorci publicoprivat i la seu central de les instal·lacions, mentre que a Madrid es llogarien unes altres instal·lacions per ampliar els serveis.
Brussel·les busca finançar fins a set gigafactories arreu d'Europa per "accelerar la sobirania tecnològica" del continent. La iniciativa publicoprivada preveu mobilitzar uns 30.000 milions d'euros, una tercera part finançada per administracions públiques.