Els resultats econòmics de les principals cadenes de distribució alimentària a Espanya demostren que el seu marge de benefici mai no ha estat superior al 5% i en molts casos se situa lleugerament per sobre del 2%, un "estret marge" de benefici que porta dos anys reduint-se i que demostra que la causa de la pujada de preus alimentaris, que pugen a un ritme del 16,6%, són els elevats costos de producció i no l'increment dels guanys empresarials.

Així acaba un estudi elaborat per PwC per a l'Associació d'Empreses de Fabricants i Distribuïdors (Aecoc) en el qual es reflecteix "l'esforç de contenció realitzat pel sector per no traslladar el total de l'increment dels costos al consumidor" perquè els supermercats treballen amb un estret marge de benefici i basen la seva rendibilitat en el volum de venda.

Després d'un pujada del 45 % dels costos de producció agraris des de gener de 2021, gràcies a aquesta contenció els preus de venda al públic han pujat només la meitat en el mateix període, han subratllat. Segons Aecoc, des de gener de 2021 els costos per a la producció agrícola, com fertilitzants, pinsos, energia i carburants han crescut de manera exponencial.

unnamed
unnamed

Les dades de febrer reflecteixen creixements del valor de la cistella de la compra entorn d'un 1 %, provocat "en part, pel descens en l'oferta causada per les condicions actuals, que se sumen a l'increment de costos.

En aquest context, Espanya ha tancat febrer de 2023 amb una inflació alimentària del 16,6 %, una dada una mica pitjor que la de França (15,8 %), però millor que el d'Alemanya (21,8 %) o Portugal (21,5 %).

Aecoc ha assenyalat que la despesa mitjana per tiquet de compra en supermercats va ser del 6,5 %, gràcies a la competència del sector de la distribució alimentària a Espanya. En una anàlisi més detallada dels costos de producció, destaca l'increment en un any del 42 % en el cas dels productes animals i de ramaderia, una pujada que s'eleva al 51 % en els ramaders. Els productes d'agricultura han augmentat el seu cost un 38 % en la transformació.

Els costos de producció en pugen més que els preus

Derivat del context de guerra a Ucraïna, des de gener de 2021 s'ha augmentat el preu de l'oli d'oliva refinat per a la indústria un 138,5 % i el de gira-sol un 131,3 % En el camp, alguns fertilitzants com el clorur de potassi han augmentat un 177,8 % i, en matèria energètica, destaca el gas natural, amb un 117,4 %.

Pel que es refereix als recipients, des de gener de 2021 el vidre buit ha augmentat un 57,3 %, el paper i cartró un 28,5 % i el plàstic un 23,2 %. A més, els serveis de transport i magatzem han pujat un 27 %, igual com els serveis immobiliaris.

Per productes concrets, la cervesa ha augmentat un 34 % els seus costos i un 13 % el seu preu i produir un suc de taronja és ara un 36 % més car i costa un 23 % més. Menys diferència s'aprecia al pa (26 % d'increment de cost i del 20 % de preu) i patates xips (del 86 % i del 28 %, respectivament).

Aecoc ha recordat les mesures adoptades pel Govern per contenir els preus, fonamentalment la baixada de l'IVA i el xec a famílies vulnerables. I ha insistit que s'haurien d'haver inclòs carns i peixos ja que són, amb diferència, el que més pesa a la cistella de la compra dels espanyols.

Segons les seves dades, d'haver baixat l'IVA de carns i peixos, d'un 10 % a un 5 % al febrer, l'IPC hauria estat del 14,9 % i fins i tot del 12,9 % en cas d'haver-se rebaixat del 10 % al 0 %.

Els preus pugen més on hi ha límit

En el context europeu, Aecoc ha afegit que els dos únics països que han decidit topar el preu dels aliments presenten elevats nivells d'inflació alimentària: Croàcia que acumula un 19,7 % des d'inicis de 2022 i Hongria que actualment afronta un IPC alimentari del 62,4 %.

Altres mesures diferents han triat a Grècia, on s'ha apostat pel pagament del 10 % de la despesa en alimentació dels seus ciutadans des de febrer, fins a un màxim de 220 euros, que pot arribar fins a 1.000 euros per a les famílies nombroses. EFECOM
lrs/ms/jmj