La cooperativa Terra Pagesa ha multiplicat per tres el seu negoci aquest any gràcies a convertir-se en un proveïdor de cinc empreses de la restauració col·lectiva. Aquest salt ha permès que la iniciativa que promou la distribució i comercialització de productes de temporada de pimes agràries passi dels 124.000 euros d'ingressos anuals a prop de 400.000 euros a finals de 2025. Per a l'assortiment de cinc empreses de restauració col·lectiva que serveixen els menús de 47 escoles -dels quals una vintena són menjadors gestionats per Fundesplai- i tres centres de treball, Terra Pagesa ha comptat amb fruites i verdures de 50 productors locals. 

"Terra Pagesa ha fet un viratge cap a la restauració col·lectiva perquè ens assegura volum", explica la directora de la cooperativa Gisela Varias, malgrat que hi ha una complexitat logística afegida. Però la cooperativa agrària -de recent creació perquè el projecte va néixer com a fundació- veu que s'ha d'encaminar cap als serveis a les escoles, els centres de treball i els hospitals, "aquests últims ara mateix una assignatura pendent". Alhora el canvi ha comportat la promoció de Terra Pagesa com a marca paraigua per a tots els productors, determinant l'origen i la traçabilitat dels productes i per fomentar que el comprador vegi que es tracta de producte de proximitat. 

Això no és obstacle perquè Terra Pagesa segueixi sent un proveïdor del comerç local de l'àrea metropolitana de Barcelona i dels paradistes dels mercats municipals de Barcelona. El 2024 va rebre 2.175 comandes, amb la gestió de 122.569 quilos de fruita i verdura fresca, bàsicament. Aquest volum va repercutir entre els més de 50 productors adherits a la fundació, amb un volum econòmic de 177.595 euros anuals. "La proposta de la cooperativa està a aquesta cinquantena de productors i a altres que es vulguin sumar a la iniciativa pertanyin o no a Unió de Pagesos; som un projecte obert a tota la pagesia de Catalunya", assegura Varias, perquè tot just s'ha tirat endavant la nova fórmula empresarial per "esmenar els problemes que tenien els clients quan generàvem factures individuals per cada producte adquirit", concreta la directora de Terra Pagesa. 

La directora de Terra Pagesa admet que no són una cooperativa agrària tradicional perquè s'han constituït com a cooperativa de serveis per poder tenir una marca i caràcter "multisectorial perquè estem lligats a la demanda i perquè això ens permetrà ampliar la xarxa de productors de manera flexible, oberta i sense limitacions". "Som un actor complementari i alternatiu a les cooperatives agràries existents", assevera. Per això, els productors que vulguin podran adherir-se a la cooperativa com a socis comuns o com a soci a prova. Aquesta última figura implica que "el productor pot estar amb nosaltres el primer any i quan arribi a la finalització d'aquest termini decidir si vol continuar o fer-se enrere". 

Un any de transició i tres més per ser rendibles

L'any 2025 ha estat "un exercici de transició" del projecte que "es va pensar el 2017, es va posar en marxa el 2021 i es va iniciar el 2023", explica la directora. La creació de la cooperativa ha facilitat la implantació d'un nou model operatiu i de negoci de compravenda i la preparació de les comandes, el llançament d'un nou servei de distribució d'última milla i punt de recollida dirigit a productors i a clients. 

També s'ha hagut d'ampliar l'espai logístic. La nau de Biomarket a Mercabarna, que va obrir el gener del 2024, disposa ara de 280 metres quadrats per a la recepció de productes, l'emmagatzematge d'articles frescos en dues cambres frigorífiques, i dels secs, en una zona a temperatura ambient. De l'any 2024, en van sortir un 53% de productes convencionals, un 47% ja van ser ecològics. La fruita va representar el 365 de les comandes, la verdura el 62% i la resta van ser ous, mel i conserves, oli i llegum, segons les dades de la cooperativa agrària. "Ara el futur s'adreça a aconseguir el llindar de la rendibilitat el 2028", remarca la directora Gisela Varias, i manifesta que "Terra Pagesa és una iniciativa empresarial que s'està fent un lloc en el sector de la distribució i que ha de ser sostenible econòmicament", a curt termini.

"El que ens diferencia d'altres iniciatives és que vetllem perquè el pagès rebi el que li pertoca, per fomentar el preu just, en un entorn molt hostil", diu la directora. En el mateix sentit, el responsable de Mercats Municipals i Aigua d’Unió de Pagesos, Germán Domínguez, insisteix que entre els objectius s'inclou fer valdre el camp, la pagesia, "que no s'hagi de vendre per sota del preu de cost" i que el sector de la distribució especialment "compleixi la llei de la cadena alimentària per protegir tots els seus esglaons".