El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha presentat aquest dimecres el nou pla estratègic d'atracció d'inversió estrangera de cara a 2030, que preveu un augment del 60% fins als 6.000 milions captats en els pròxims 5 anys i que creïn fins a 45.000 llocs de treball. Bé, de fet no ho ha presentat, perquè no ha mencionat la part substancial del pla estratègic, que després han fet arribar des del Govern als mitjans per canals oficials. 

Amb aquest pla, Catalunya espera arribar a les 10.000 filials estrangeres amb base a Catalunya, així com un increment del 275 de projectes d'inversió estrangera fins arribar als 600 projectes. Segons les previsions de l'estratègia, la inversió estrangera haurà de ser de mitjana de 1.200 euros a l'any, un 20% més que els 1.000 milions amb què va acabar l'any 2024. 

Esperen que més de la meitat del volum d'inversió siguin d'indústria productiva, i que més d'un 75% dels projectes incorporin algun element que acosti el país cap a la neutralitat privada. Arribar a les 3.000 start-ups a Catalunya i que un 50% del volum d'inversió vagi cap a fora de l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha d'ajudar a diversificar un model de país descentralitzat i de "prosperitat compartida", en paraules d'Illa. 

Els països preferents on aniran a buscar aquesta inversió són Estats Units, la Xina, els principals socis europeus -Alemanya, França, el Regne Unit, els Països Baixos i Bèlgica- i els asiàtics Corea del Sud, Japó i l’Índia. La mobilitat sostenible, la indústria alimentària, els semiconductors, les ciències de la salut, la tecnologia i la Intel·ligència Artificial i la indústria de la sostenibilitat, amb plantes de reciclatge químic i descarbonització de la indústria, han de ser els sectors clau. 

Dins del sector tecnològic, subsectors com l'espacial, la quàntica, el TIC i l'electrònica, l'audiovisual i els videojocs han de jugar un paper crucial. Pel que fa a la salut, la biomanufactura, els medicaments crítics i les tecnologies sanitàries són els motors del creixement. 

Per tal d'atraure-ho, el departament d'Acció de la conselleria d'Empresa, que s'ocupa de l'atracció d'inversió estrangera, farà un esforç per tal de convèncer els països per optar per Catalunya i després per assentar-s'hi tot facilitant i accelerant la tramitació burocràtica. Un altre repte és la retenció d'aquests projectes, ja que 2 de cada 3 projectes són d'empreses que ja estan a Catalunya. 

El president Illa ha defensat que cal que "les empreses vulguin invertir a Catalunya", però que el Govern ha d'ajudar que es faci "amb cert ordre". I ha defensat la importància que es tracti d'un pla "coordinat de país", en el qual participen per igual conselleries, Ajuntaments i la Cambra de Comerç. "Totes les institucions juntes", ha defensat, després que el conseller d'Empresa, Miquel Sàmper, hi destaqués també el paper del govern espanyol. 

El conseller Sàmper ha destacat el fet que, malgrat que internacionalment la inversió estrangera va caure un 11% el 2024 pels aranzels, a Catalunya ha crescut un 15% en els darrers cinc anys. L'any 2024, per primer cop, es va arribar als 1.000 milions d'euros d'inversió. En els darrers 40 anys, Catalunya ha rebut 13.500 euros d'inversió que han creat 95.000 llocs de treball. 

El pla del Govern és tenir una "base industrial", que alhora sigui imant tecnològic d'innovació i on la sosttenibilitat jugui un paper essencial. L'equilibri de la qualitat de vida i l'entorn favorable pels negocis ha de ser clau per a que hi convisquin talent local i internacional, ha defensat Sàmper.