El Congrés de l'Empresa Familiar que es va iniciar diumenge a Bilbao es va convertir en una plataforma des de la qual es van atacar les actuals polítiques del govern de Pedro Sánchez que, precisament, clausurarà aquest dimarts el conclave d'aquest lobby empresarial. Es van mostrar especialment contundents contra les seves mesures fiscals.
No només el líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, sinó diversos responsables de cercles empresarials van aprofitar el Congrés de l'Empresa Familiar per despatxar-se a gust contra la política fiscal del govern de Sánchez, encara que sigui per l'impost a la banca i a les energètiques que tenen poc a veure amb les empreses de capital familiar.
Iñigo Fernández de Mesa, vicepresident de la CEOE, va subratllar que "l'empresa ha fet els seus deures, però l'Estat, no". Va insistir que les reformes que requereix Espanya no es poden realitzar aplicant una pressió més gran en impostos i, en aquest sentit, va proposar "ajustaments per la via de la despesa pública i no per l'increment de la fiscalitat".
Va afegir que el govern central aplica una fiscalitat "nociva" per a les empreses i el talent. I va aprofitar per carregar contra l'impost especial per a la banca i les grans energètiques encara que aquestes no són de capital familiar. Fernández de Mesa també és president del consell d'administració de Rothschild & Co Espanya i, anteriorment, va ser secretari d'Estat d'Economia dels governs de Mariano Rajoy.
En el mateix sentit, Manuel Pérez-Sala, president del Cercle d'Empresaris, va apuntar que "la fiscalitat és un problema". Va afegir que Espanya és un dels països "amb més pressió fiscal" d'Europa i l'únic en el qual encara és vigent l'impost de patrimoni. "Ciutadà o entitat que té recursos, ciutadà o entitat al que s'intenta treure-se'ls", va afirmar. També va portar a col·lació l'impost a la banca.
Proposta alternativa de Guardiola
Jaume Guardiola, president del Cercle d'Economia, va ser el menys bel·ligerant malgrat recordar que Catalunya és un dels territoris amb més pressió fiscal. I va ser l'únic que va proposar una altra mesura alternativa perquè l'Estat recapti més recursos: la lluita contra l'economia submergida.
Guardiola també es va desmarcar de la resta quan va indicar que "Espanya ha de deixar de basar la seva competitivitat en els salaris baixos". En l'anàlisi de la situació d'Espanya, Guardiola va mantenir que "estem en una situació compromesa". Va indicar que, des de l'entrada de l'euro, Espanya ha perdut posicions a Europa. "Després de 25 anys gloriosos des de la instal·lació de la democràcia a l'Euro, apostem pel gairebé monocultiu immobiliari fins que se'ns va forçar a corregir-lo". Va recordar que "el creixement d'un país és demografia i productivitat i en els dos anem curts". Va lamentar que Catalunya hagi perdut posicions en comparació amb Espanya pel que respecta a la renda per càpita.
El Cercle d'Economia sospesa en aquests moments pronunciar-se sobre la investidura de Pedro Sánchez. Ha contactat en els últims dies amb Salvador Illa, Oriol Junqueras i Jordi Turull.
En una intervenció anterior, Alberto Núñez Feijóo va polititzar encara més les polítiques fiscals del govern de Pedro Sánchez en relacionar-la amb l'amnistia als dirigents polítics catalans: "en comptes de parlar d'ocupació o rebaixes fiscals, parlem de l'autodeterminació".
En la inauguració oficial del congrés, el president de l'Institut de l'Empresa Familiar, Andrés Sendagorta (SENER), va fer una crida a la necessitat d'"evitar la polarització" i va apostar "per la moderació i el diàleg" perquè "ens permetin construir un marc de relacions estables". Va advocar pel "sentit de la institucionalitat" i per mantenir-se "en el marc constitucional". No obstant això, a continuació, va deixar anar una crítica als socis del govern de Sánchez per la "ideologització" de l'ensenyament.
Tot i la crida a evitar la "polarització" de Sendagorta, poc després, el president Iñigo Ukullu va interrompre la seva intervenció per la tos i el soroll de fons emesos per alguns dels assistents molestos perquè parlava en basc. No van tenir en compte que era el lehendakari i que estaven a Bilbao.