Catalunya és el quart territori d’Espanya amb més presència femenina en la construcció

La indústria de la construcció brinda a les dones l'oportunitat d'accedir a un lloc de treball amb millors condicions laborals que altres feines tradicionalment exercides per dones. Aquesta és una de les conclusions del debat sobre la presència femenina al sector de la construcció, que s'ha celebrat aquest dijous, en el marc del Congrés del saló Construmat. L’ha defensat Lucía López, gerent de la Fundació Laboral de la Construcció a Catalunya, qui ha posat de manifest que actualment els salaris al sector estan un 30% per sobre del salari mínim interprofessional (SMI) i que cal esvair els estigmes que és “un sector dur, mal pagat... I així es despertarà l’interès de més joves per incorporar-se a aquesta activitat laboral”. Un sector que, a Catalunya, ocupa a 19.110 dones, el 13% de les 147.337 empleades a tot Espanya. Aquesta xifra va convertir Catalunya en el quart territori d’Espanya amb més presència femenina en la construcció, el 2022.

L’any passat, es van sumar 7.711 dones a l’afiliació a la Seguretat Social per al sector de la construcció, fet que representa un increment anual del 5,5% i un 11,1% del total de persones treballadores al sector, “el pes percentual més gran de dones treballadores en construcció des del 2016”, segons l’últim informe Dones al Sector de la Construcció, de l’Observatori Industrial de la Construcció de la Fundació laboral de la Construcció (FLC).

Aquest augment de la presència femenina al sector “és testimonial i insuficient”, han coincidit en opinar Lucía López i Montse Pujol, consellera delegada del grup PMP, Sandra Rubau, consellera delegada de la constructora Rubau Tarrés, i la Mònica Masip, cap d’obra d’Euroconstruc. L’experiència de Masip és reveladora de la realitat que viu el sector: “La presència de la dona a l’obra és una anècdota, és un tema cultural, d’estereotips, comença a les escoles i a les famílies, perquè es considera que és un sector per homes no pensat per les dones. A més, tampoc hem tingut mai dones referents en el sector i això no ajuda”. Ha explicat que, a més, quan es veu pot comptar amb una dona, generalment, desenvolupa tasques com la col·locació dels sòcols, tasques de pintura, equips de neteja... “Com a molt, al llarg de la meva experiència, he pogut aixecar tres obres, i són moltes, amb un equip on hi hagués altres treballadores”, ha explicat. Mònica Masip considera que una de les solucions per atraure més dones al sector seria “donar més publicitat al sector, explicar com ha canviat, tant la manera de construir com els materials, ja no és el sector tradicional antic, per exemple, la digitalització ha fet que en molts oficis l’ús de la força no sigui necessari i, per tant, els poden fer homes i dones per igual”.

En aquest sentit, Montse Pujol, consellera delegada de PMP Prêt-à-porter, ha afegit que “fins i tot es nota que és un sector absolutament masculinitzat en el fet que la maquinària i eines de treball estan dissenyats per a l’ús dels homes, no pas de les dones”. Per això, la directiva de PMP Prêt-à-porter ha reclamat al conjunt del sector que “es treballi per buscar i promoure referents femenins que existeixen al sector i que cal visibilitzar-los, especialment a l’escola”.

L’àmbit educatiu “té molt recorregut encara”, ha reconegut Lucía López, gerent de la Fundació Laboral de la Construcció Catalunya, comenta que “la predisposició de les dones per treballar al sector de la construcció és totalment positiva, però cal explicar bé com és en l'actualitat el sector perquè la societat entengui que la dona pot tenir oportunitats en el sector”. El problema, segons Lucía López, és que “ens falta mà d’obra i no estem deixant accedir al 50% de la societat, que són les dones, a la formació i a les empreses del sector”. “Tot i que és un canvi molt lent, no ens podem permetre tornar enrere”, conclou López.  El 2022, a la Fundació Laboral de la Construcció hi havia 10.000 dones -el 10,70% del total de l’alumnat-, cosa que representa un increment del 18,8% sobre el 2021.

D’altra banda, Sandra Rubau, consellera delegada de Rubau Tarrés, ha esmentat la necessitat d’introduir la diversitat a l’empresa per la pluralitat que aporta a tots nivells. “Cal trobar fórmules, però via mèrits propis i vàlua professional”, ha afirmat. Tant ella com Montse Pujol han descartat que les treballadores o directives s’hagin d’incorporar “per cobrir les quotes d’igualtat”. Això “està bé”, però no “per cobrir l’expedient”, cal que “tothom n’estigui convençut”, han insistit. Pujol, arquitecta tècnica, ha explicat que a la seva companyia un 36% de la plantilla són dones.

Finalment, Patricia Martínez, secretaria general de l’Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE), ha tancat la taula rodona afirmant que “les dones som el 50% de la població i poder estar representades en tots els àmbits és una qüestió de justícia i equitat”. Patricia Martínez també ha remarcat que les noves generacions es preocupen pel medi ambient, per tenir una vida professional conciliada, i entorns laborals més creatius i de lideratge més horitzontal. “Tot això sona molt allunyat de l’estructura tradicional que tenim a la construcció actualment, i si ho volem solucionar a curt termini, tots haurem de fer grans canvis dins el sector”.