La fallida de Càrnies Vilaró, empresa originària de Sils (Girona) arriba a judici catorze anys després del tancament de la companyia. L'antiga empresa porcina, que va arribar a tenir 600 treballadors i a ser el primer exportador de porcí de l'Estat, va tancar el setembre del 2012 després de no superar un concurs de creditors i entrar en liquidació. Ara, la fiscalia acusa l'antic administrador i deu investigats més d'haver creat un entramat d'empreses pantalla al voltant de Càrnies Vilaró per acreditar una solvència que no existia i aconseguir crèdits tant dels bancs com de l'Institut Català de Finances. Els acusats s'enfronten a penes d'entre vuit anys i mig i quinze anys de presó i a pagar més de 21 milions d'euros d'indemnització. La causa havia de començar aquest dilluns a la Secció Quarta de l'Audiència de Girona, però la incompareixença d'un dels acusats, que viu a Andalusia, ha obligat a posposar la vista fins a finals de setmana.
Càrnies Vilaró de Sils va néixer l'any 1976 com una empresa familiar. Amb el pas dels anys, va anar creixent fins a tenir plantes també a Mollerussa i a Granollers. La companyia va arribar a processar fins a 1.700 porcs al dia i es va convertir en el principal exportador d'aquesta carn arreu de l'Estat, amb presència a més d'una vintena de països d'Europa, Àsia i Amèrica. Aquesta trajectòria va fer de Càrnies Vilaró una de les empreses més destacades del sector porcí català i espanyol. La seva activitat generava ocupació i riquesa a la comarca de la Selva i a les zones on tenia les seves plantes. El tancament de la companyia va tenir un impacte important en el teixit econòmic local i va deixar les naus de Sils sense activitat des d'aleshores.
El concurs de creditors i el tancament
El març del 2010, la càrnia va entrar en concurs de creditors, l'antiga suspensió de pagaments. Dos anys més tard, el setembre del 2012, va acabar tancant i va entrar en liquidació. L'empresa va fer fallida després que els seus creditors, entre els quals hi havia diverses entitats financeres, no avalessin el pla de viabilitat que havia presentat. El tancament de Càrnies Vilaró va tenir també una derivada judicial. La fiscalia va veure indicis de delicte en la manera com s'havien portat els comptes de la companyia durant els darrers anys en què l'escorxador va tenir activitat, concretament a partir del 2008.
Segons l'escrit del ministeri públic, els tres directius principals de la càrnia i fins a set persones i empresaris més van crear un entramat d'empreses pantalla per acreditar una falsa solvència. A través d'aquestes firmes satèl·lit, on els qui figuraven al capdavant tenien relacions d'amistat o familiars entre ells, es van dur a terme operacions fictícies per aconseguir finançament dels bancs. En total, segons la fiscalia, hi va haver una desena de bancs que es van veure perjudicats per aquesta mecànica. Entre aquests hi ha el Deutsche Bank i l'antiga Catalunya Caixa, Caixa Galicia, Banco Pastor, Banesto o Bankpime, que després van ser absorbides per altres entitats. A més d'enganyar els bancs, el ministeri públic acusa els onze investigats de dur a terme diverses irregularitats comptables. A dos d'ells també els assenyala per haver-se embutxacat part d'un crèdit que va concedir l'ICF per comprar l'escorxador de Mollerussa.
La fiscalia imputa als diferents administradors i directius delictes d'insolvència, estafa continuada, falsificació de document i apropiació indeguda. Demana condemnes que s'estenen entre els vuit anys i mig i els quinze anys de presó. Les penes més baixes afecten sobretot aquells qui hi havia darrere les empreses considerades satèl·lit, mentre que les més elevades es reserven als tres antics directius de Càrnies Vilaró: l'administrador principal de la companyia, una dona que gestionava l'empresa de Sils i el director financer. En matèria de responsabilitat civil, l'acusació pública demana una indemnització global que supera els 21,67 milions d'euros. Aquesta xifra correspon a la suma de totes les factures impagades i de les operacions comercials simulades que van finançar els bancs, com també els 38.701 euros procedents del crèdit de l'ICF que no es van justificar.