La banca espanyola presenta aquesta setmana els resultats dels nou primers mesos de l'any. El consens del mercat preveu que els sis bancs de l'Ibex-35 hagin obtingut de manera conjunta un benefici de gairebé 30.000 milions d'euros en el període de gener a setembre, un 15% més que l'any passat. Les entitats catalanes, CaixaBank i el Sabadell, haurien guanyat més de 6.000 milions.

Només en el tercer trimestre, CaixaBank —el banc més gran d'Espanya per actius i clients— hauria guanyat 1.547 milions, un 7% més que fa un any. Aquesta xifra se sumaria als 3.203 milions obtinguts durant el primer semestre. Així, el seu benefici acumulat fins a setembre superaria els 4.750 milions, per sobre dels gairebé 4.400 milions del mateix període de l'any passat.

En el cas del Sabadell, Renta 4 preveu un benefici de 364 milions entre juliol i setembre, un 6% superior al del mateix trimestre de 2025. La xifra se sumaria als 971 milions que va guanyar fins a juny. No obstant això, el consens del mercat espera que el banc tanqui els nou primers mesos amb un benefici d'uns 1.350 milions, un 3% menys que fa un any. Si es compleix aquesta previsió, seria l'únic dels sis grans bancs espanyols que reduiria els seus guanys.

El Sabadell travessa una etapa de canvis després de la venda de la seva filial britànica TSB. Des d'abril, el negoci del banc depèn principalment d'Espanya, ja que Mèxic té un pes reduït en els seus resultats. A aquesta nova etapa se sumen els moviments en el seu accionariat, les converses amb el grup francès BPCE, i també els canvis en la direcció i l'organigrama anunciats pel seu nou conseller delegat.

Per això, els analistes esperen que el banc que dirigeix Marc Armengol detalli les oportunitats que pugui obrir l'acord amb BPCE, especialment a Portugal i banca d'inversió. I ofereixi una mica més de visibilitat sobre els nínxols de mercat o productes on creuen que podrien obtenir més avantatges.

El Santander i el BBVA seran els que més creixin

Entre els sis grans bancs, el Santander —que rendeix comptes al mercat aquest dimecres— serà el que més augmenti els seus beneficis, amb un creixement previst del 21% i uns guanys superiors als 12.500 milions fins a setembre, incloent-hi ja el negoci de TSB. Renta 4 calcula que el banc que presideix Ana Botín hauria guanyat 3.803 milions només en el tercer trimestre. El mercat, espera una valoració del negoci al Brasil després de les eleccions d'aquest cap de setmana.

El BBVA serà el segon que més augmenti els seus guanys, amb una pujada prevista del 13% i un benefici acumulat superior als 9.000 milions d'euros. Els analistes esperen que guanyi 3.028 milions entre juliol i setembre, un 20% més que fa un any. L'atenció estarà posada a Turquia, on el banc podria revisar a la baixa les seves previsions de benefici com ja va fer el trimestre passat.

Bankinter, que ja ha obert la temporada de resultats, va anunciar dijous passat un benefici de 901 milions d'euros entre gener i setembre, un 11% més i un nou rècord per a l'entitat. Per la seva part, Unicaja presentarà els seus comptes divendres. Els analistes esperen que el banc andalús guanyi 168 milions en el tercer trimestre, un 1% més. Un dels assumptes que centrarà la presentació de resultats seran els canvis en el consell i els possibles moviments que puguin fer per reforçar la seva cartera de crèdit al consum amb WiZink o Cetelem.

BCE i tipus d'interès

El Banc Central Europeu (BCE) ha apujat els tipus d'interès dues vegades enguany, al juny i setembre, amb un augment de 0,25 punts en cada ocasió. Aquesta setmana es tornarà a reunir, encara que el mercat no espera nous canvis fins a la reunió de desembre. Aquests moviments ja es comencen a reflectir en els comptes de resultats dels bancs. Les pujades han contribuït a impulsar el marge d'interessos de la banca, l'evolució de la qual el 2026 és millor del que es preveia a principis d'any.

Amb aquests resultats, els sis grans bancs de l'Ibex haurien guanyat prop de 30.000 milions d'euros fins al setembre, un nou rècord. De cara al 2027, l'escenari podria complicar-se per una inflació més gran i un menor creixement econòmic a Espanya, factors que podrien frenar el crèdit i pressionar els marges. En sentit contrari, un eventual canvi de govern podria millorar les perspectives del sector si es traduís en una retirada de mesures com l'impost a la banca.