Una enquesta de satisfacció de gran abast realitzada per l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) posa de manifest unes tendències clares en els hàbits de compra de la ciutadania a l'Estat. L'estudi, que es recolza en més de 24.000 experiències de compra aportades per 7.600 consumidors, confirma un any més la notable valoració que reben les cadenes de supermercats de caràcter regional, alhora que reflecteix l'impacte substancial de la inflació en la cistella de la compra.
En l'anàlisi global de satisfacció, que inclou 48 firmes diferents, destaca la posició de la cadena nord-americana Costco, que amb 84 punts sobre 100 se situa al capdavant de la llista. No obstant això, el resultat més significatiu és la forta presència de supermercats d'àmbit regional entre les deu millors valorades. Concretament, set cadenes d'aquest tipus aconsegueixen puntuacions superiors als 75 punts, cosa que demostra la bona acollida que tenen entre la seva clientela. Aquest grup d'alta valoració el formen Esclat, Bonpreu, Ametller, bonÀrea, Consum i Plus Fresc. Pel que fa a les cadenes de distribució amb presència estatal, Hipercor (79 punts) i El Corte Inglés (78 punts) són les que obtenen els resultats més destacats. En l'extrem contrari de la taula, les posicions més baixes corresponen a dos establiments de proximitat de grans grups estatals: Alcampo (63 punts) i Carrefour (61 punts).
Malgrat no figurar entre les més ben valorades, Mercadona, amb 71 punts, es manté com l'establiment habitual per a gairebé un terç de les persones consultades. Aquesta aparent contradicció s'explica per la multiplicitat de factors que influeixen en l'elecció del supermercat. Segons les dades de l'OCU, els criteris pràctics, com la proximitat a casa o al lloc de treball i la comoditat de la ubicació en trajectes quotidians, són determinants per al 34% dels consumidors. Altres motius rellevants són la percepció de bons preus (21%), la qualitat dels productes (17%) i l'amplada de la gamma disponible (14%). Així, Carrefour en la seva modalitat d'hipermercat seria l'opció habitual per al 10% dels consumidors, mentre que Lidl ho seria per al 9%.
L'increment de la despesa
Un dels indicadors més rellevants de l'estudi és l'augment sostingut de la despesa mitjana mensual per llar, que actualment s'eleva a 407 euros. Aquesta xifra supera els registres dels anys anteriors i es vincula directament amb la crisi de carestia de la vida. L'OCU alerta que el cost de la cistella de la compra s'ha encarit un 36% en els darrers quatre anys. Malgrat aquest increment de costos, el supermercat físic continua sent l'espai predominant per a l'abastiment, amb tres de cada quatre persones visitant-lo almenys un cop per setmana. La compra en línia d'aliments no acaba de consolidar-se com a alternativa majoritària, ja que només és utilitzada de manera habitual per un 8% dels enquestats.
Dins de l'establiment, les decisions de compra mostren pautes diferenciades. En productes de primera necessitat, la marca blanca de la cadena és l'opció prioritària quan està disponible, especialment en categories com congelats, àpats preparats i productes llestos per al consum. Per contra, en productes percebuts com ara begudes alcohòliques o refrescos, la preferència es decanta cap a les marques de fabricant. En resposta a l'encariment continuat dels aliments, l'OCU reitera una de les seves reivindicacions principals als poders públics: l'ajust temporal dels tipus d'impost sobre el valor afegit (IVA) per a productes bàsics.
L'organització insta a reduir de l'actual 4% al 0% l'IVA per a aliments com fruites, verdures, llegums fresques o mínimament processades, llet, ous i oli d'oliva. A més, proposa una baixada addicional, del 10% al 4%, per a la carn i el peix. Aquestes mesures, segons l'OCU, són necessàries per alleujar la pressió sobre les economies familiars en un context inflacionari persistent. L'informe, elaborat per un equip multidisciplinari de l'OCU, es fonamenta en els principis de transparència, independència i rigor tècnic. L'organització, que des de 1975 analitza productes i serveis de consum, basa la seva autonomia en el suport dels seus 180.000 socis actius, garantint així una avaluació lliure de qualsevol influència externa.