El governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, creu que el sector bancari espanyol, igual com el del conjunt de la zona de l'euro, té una elevada capacitat de resistència, amb posicions de capital i de liquiditat sòlides, per afrontar escenaris d'incertesa com la invasió d'Ucraïna per part de Rússia l'any passat o més recentment, les tensions als mercats financers derivades de les dificultats en alguns bancs regionals dels Estats Units i a Credit Suisse.

En una carta publicada en la Memòria de Supervisió de 2022, el governador reconeix que els últims esdeveniments han contribuït a elevar el nivell d'incertesa, però les decisions, "ràpides i contundents", adoptades per les autoritats dels Estats Units i de Suïssa han estat "fonamentals" per assegurar l'estabilitat financera i restablir unes condicions de mercat adequades.

Malgrat tot, la incertesa del context macrofinancer pot generar un increment persistent del cost de finançament de les entitats. A més, l'increment dels costos, unit a l'impacte en la renda disponible de llars i d'empreses per efecte de la inflació, pot també afectar negativament la seva capacitat de pagament, sobretot en el cas dels segments més vulnerables, caracteritzats pels seus baixos nivells de renda, la seva dependència dels productes energètics i alimentaris, i, en alguns casos, el seu elevat nivell d'endeutament.

El deteriorament macroeconòmic no s'ha reflectit de moment en termes de qualitat creditícia i les ràtios de morositat han continuat descendint al llarg de 2022 malgrat l'acabament dels programes de moratòries, però el Banc d'Espanya tem que la situació es compliqui i demana al sector que adopti una posició prudent i aprofiti l'increment de rendibilitat actual per reforçar la seva resiliència, mitjançant una adequada política de capitalització de beneficis i realitzant provisions per a futures insolvències.

També indica que una de les prioritats del Banc d'Espanya és protegir els clients més vulnerables, així que aquest 2023 la supervisió de conducta prestarà "especial atenció" a l'actuació de les entitats en el marc de les mesures aprovades per alleujar l'impacte de la pujada dels tipus en préstecs hipotecaris sobre habitatge habitual. És a dir, el Codi de Bones Pràctiques firmat pel Govern espanyol i la banca, dirigit a aquelles persones amb hipoteques variables que s'estan veient més afectades per la pujada de l'Euríbor.

També en la 'Memòria de Supervisió de 2022' publicada aquest dimarts, la subgovernadora del Banc d'Espanya, Margarita Delgado, no descarta que les empreses i les famílies acabin acusant els efectes d'aquest escenari marcat per la pujada de tipus d'interès, enduriment de les condicions financeres, elevada inflació i incertesa econòmica, i que, per tant, aquest afecti a la seva capacitat de pagament. Atès el context, demana als bancs extremar la prudència a l'hora de quantificar els impactes negatius de rendes en empreses i famílies i gestionar adequadament els riscos associats.

Quant a les pujades de tipus d'interès, creu que podrien tenir "efectes contraposats" en els comptes de resultats de les entitats financeres. D'una banda, és previsible que hi hagi una millora del marge d'intermediació perquè els balanços estan favorablement posicionats de cara a la repreciación de les carteres que estan lligades, per exemple, a l'Euríbor.

Però la subgovernadora, avisa, també caldria considerar els possibles efectes negatius després de la intensitat i la rapidesa amb què s'han produït aquestes pujades de tipus, que poden derivar en un alentiment econòmic que acabi per afectar a la qualitat de la inversió creditícia i generar la necessitat d'incrementar les provisions per insolvències.

Exposició de la banca espanyola a Credit Suisse

A la presentació de la 'Memòria de Supervisió de 2022', fonts del Banc d'Espanya han comentat que l'exposició de les entitats espanyoles a Credit Suisse és molt marginal, la quantitat oscil·la entre els 300 i els 400 milions d'euros comptant tota mena d'operativa, de manera que el supervisor es mostra molt tranquil sobre això, també amb la crisi del Silicon Valley Bank (SVB), segons recull Efe.

"Excepte que caigui la bomba atòmica és molt difícil, per no dir gairebé impossible, que es pugui repetir a Espanya el que ha passat a SVB", ja que el model de les entitats espanyoles és totalment diferent, és de banca comercial, enfocat als clients minoristes i amb una base de dipòsits “molt estable”. És possible que amb la pujada de tipus d'interès alguna entitat espanyola tingui minusvalideses a les carteres de deute, però això no és comparable amb SVB perquè "aquí hi ha liquiditat". Abans de vendre una cartera de deute a venciment, les entitats tenen liquiditat de què llençar, han afegit.