El BBVA té cada vegada menys contractes blindats. El banc fa anys que els redueix, com la majoria de les empreses de l'Ibex-35, però ho va fer encara més durant la recta final de l'opa al Sabadell, que d'haver tirat endavant hauria provocat canvis en l'alta direcció, incloent-hi sortides i indemnitzacions que l'entitat havia de pagar.

Així, durant l'any 2025 el BBVA va reduir en gairebé un 20% el nombre de càrrecs amb contractes blindats fins a un total de 41, la xifra més baixa en més d'una dècada. El grup no compta amb compromisos de pagament d'indemnitzacions als consellers executius (Carlos Torres i Onur Genc) ni a cap membre del consell d'administració.

Però sí a alguns membres de l'alta direcció i directius, que segons el que s'ha establert en els seus contractes, tenen dret a una indemnització en el cas de cessament sempre que no sigui degut a la seva pròpia voluntat, jubilació, invalidesa o incompliment greu de les seves funcions.

L'import d'aquesta indemnització es calcula tenint en compte la retribució i l'antiguitat de l'empleat, explica el BBVA, que només procedeix a pagar aquestes indemnitzacions quan són acomiadats de forma improcedent o es posa fi a la relació contractual amb motiu d'una opa o una altra operació. En el cas dels dos consellers executius, el BBVA fixa una compensació per pacte de no competència que dura dos anys.

Blindar contractes és molt habitual en les cúpules de les grans empreses per retenir talent, però els salaris han pujat tant en els últims anys que moltes d'elles han anat reduint-los per evitar indemnitzacions milionàries. A més, les normes de governança exigeixen ara més transparència i els fons (principals accionistes de la majoria de cotitzades) mostren una postura majoritàriament crítica envers aquests contractes. 

CaixaBank, per exemple, té subscrites clàusules d'escudella amb 30 directius enfront dels 40 que va assolir durant la fusió amb Bankia. Durant les operacions de consolidació, tanmateix, és més habitual que aquests contractes augmentin. Es va veure amb CaixaBank i s'ha vist amb el Sabadell, que durant l'opa del BBVA va elevar de 33 a 40 el nombre de contractes blindats. És a dir, el nombre de directius que havien de percebre indemnització si sortien del banc.

D'aquesta manera, d'haver prosperat l'opa del BBVA, seria aquest banc el que hagués hagut de fer front a les indemnitzacions. En aquests casos la compensació sol ser d'una o dues anualitats de retribució fixa per als supòsits d'acomiadament improcedent o canvi de control.

Entre els grans bancs cotitzats, el Santander declara uns 22 contractes amb 'clàusules de garantia o blindatge', CaixaBank té 30 contractes blindats i el BBVA, 41. Una xifra molt superior a la dels seus competidors, malgrat que el banc l'ha anat reduint cada any.

Segons les dades consultades per ON ECONOMIA, el BBVA va arribar a tenir uns 90 contractes amb clàusules de garantia o blindatge l'any 2013, des d'aleshores la xifra ha anat caient, però s'ha mantingut per sobre de 60 fins al 2021. Ja ha estat entre el 2022 i el 2025 quan el banc ha aconseguit reduir aquests contractes de 65 a 41, amb major èmfasi en l'últim any.  

Des de l'entitat expliquen que la xifra ha caigut, entre altres motius, perquè s'ha donat un canvi de perímetre. Fins al 2022 el BBVA reportava els empleats ‘Risk Takers’ i ‘Key Roles’ de tot el grup. Però des d'aleshores, va passar a reportar només el perímetre del BBVA SA i part de l'evolució respon a aquest canvi metodològic.  

Així mateix, influeix que hi hagi canvis de responsabilitats entre els directius. I si l'empleat deixa de tenir aquestes funcions dins del banc o en té unes de noves, pot ser que ja no necessiti un contracte amb aquesta clàusula.