Barcelona ja no és la ciutat espanyola més atractiva per als turistes. La seguretat, la neteja o fins i tot el context polític han fet que la Ciutat Comtal caigui a segona posició en el rànquing que elabora Exceltur des de fa deu anys i que posiciona ara Madrid com la destí urbana amb més competitivitat turística del país.

"Són molts els condicionants que ha hagut de travessar Barcelona", explicava el vicepresident d'Exceltur, Jose Luiz Zoreda, en la presentació de l'informe. "Algunes actuacions han estat entrevistes com a millorables en clau de seguretat o de neteja ciutadana, i fins i tot algunes actuacions polítiques no han afavorit el dinamisme de la ciutat". Així, des de l'últim rànquing elaborat el 2016, Barcelona ha perdut gairebé 10 punts mentre Madrid ha pujat un 0,6%. Malgrat això, destacava Zoreda, "Barcelona continua tenint una puntuació molt alta".

L'informe 'UrbanTur' que elabora la patronal turística de la qual formen part empreses com Meliá, Iberia o Amadeus, estudia a 22 ciutats que l'any passat van representar un 87,2% del total del turisme urbà i un 23% del total del turisme espanyol. L'objectiu, diu Exceltur, és reforçar la competitivitat turística d'aquestes destins i destacar la importància del turisme urbà, que de vegades queda en un segon pla davant el turisme vacacional.

Entre els aspectes que més han penalitzat a Barcelona en l'elaboració d'aquest rànquing destaquen, una menor oferta de productes de lleure (per exemple, de la celebració d'esdeveniments artístics, culturals i esportius), a més de la limitació d'obertura comercial. La capital catalana també perd força en el turisme familiar, en l'agilitat amb la gestió administrativa i rep una nota més baixa per la menor dotació de zones wifi d'accés gratuït, el cost del trajecte en transport públic a la ciutat o la freqüència de vols.

A favor de Madrid, el vicepresident d'Exceltur destacava el fort augment de la inversió empresarial en els últims anys. En el conjunt de les 22 ciutats analitzades s'ha elevat gairebé un 12,5% el nombre d'hotels de quatre i cinc estrelles, des dels 183 fins als 206. I un 41% les places de nous restaurants d'alta categoria, de 547 a 774.

En ambdós, la capital espanyola és la que surt millor aturada, ja que des de la pandèmia "va tenir una actuació molt valent" sent la ciutat més oberta al turisme i donant incentius perquè establiments alojativos i de restauració estiguessin oberts. Després va donar pas "a polítiques per a atracció i incentiu de la inversió, que han permès que grans cadenes internacionals d'alt nivell hagin volgut instal·lar-se a Madrid i pròximament, algunes a Màlaga," indicava Zoreda.

L'estudi d'Exceltur també assenyala que el turisme ha deixat de ser una prioritat política i, de fet, només dues ciutats de les 22 tenen una regidoria exclusiva del turisme, Alacant i Sant Sebastià. El pressupost, agreguen, només suposa el 0,5% el pressupost municipal malgrat que el turisme en representa més del 10% de l'activitat econòmica.

Exceltur alerta sobre els habitatges turístics il·legals

Exceltur crida l'atenció sobre els habitatges turístics il·legals, que han proliferat en els últims anys afectant la imatge i reputació de les ciutats. L'estudi subratlla que cada vegada hi ha més "sensibilitat" entre els ciutadans respecte a elles, ja que generen situacions de congestió puntual i pèrdua d'identitat a les zones de més atractiu turístic.

L'informe assenyala que tot just 10 de les 22 ciutats estudiades regulen el seu ús i a més continuen tenint problemes per exigir el seu compliment. Els destins més afectats pel fenomen són Madrid, Màlaga, Sevilla, València, Barcelona i Sant Sebastià, encara que les dues últimes van ser pioneres en la regulació i porten la davantera.

Des de 2016 i fins a la pandèmia s'ha produït un desenvolupament de normatives locals a nombroses ciutats espanyoles per regular el fenomen i limitar les negatives externalitats del creixement descontrolat dels habitatges turístics. Malgrat aquesta tendència, que és positiva, les ciutats tenen seriosos problemes per fer complir les seves normatives per falta d'instruments per al seu control i de col·laboració per part de les plataformes online per limitar la comercialització dels habitatges que no estiguin degudament legalitzats.

A més, només 6 destins disposen d'inspectors municipals específics per identificar els habitatges turístics il·legals. I tot just 4 ciutats compten amb un canal directe per a denúncies, de manera que tan sols a 5 ciutats l'Ajuntament ha gestionat ordres de cessament d'activitat, conclouen.