La ruta Barcelona-Madrid, que semblava condemnada per l'èxit de l'AVE, torna a enlairar-se precisament quan el tren travessa un dels seus moments més complicats. En els primers set mesos de l'any s'han operat gairebé 7.300 vols entre el Prat i Barajas, un 6% més que en el mateix període de l'any anterior. Aquest augment ha elevat també el nombre de passatgers un 5%, fins a superar els 1,1 milions.

La connexió aèria entre aquestes dues grans ciutats, coneguda també com a pont aeri, ha recuperat protagonisme el 2026, fins al punt que Vueling, que havia abandonat la ruta fa més d'un any, ha anunciat que tornarà a operar-la després de l'estiu.

Les dades d'Aena mostren un canvi especialment significatiu a partir del març. Entre gener i juliol de 2026 es van registrar 7.269 vols entre Barcelona i Madrid, enfront dels 6.856 del mateix període de 2025, són 413 operacions més. Pel que fa als passatgers, enguany han volat entre els dos aeroports 1,11 milions de persones, enfront dels 1,06 milions de l'any anterior: uns 50.000 passatgers més.

El repunt coincideix amb les dificultats que ha travessat l'alta velocitat ferroviària des de l'accident d'Adamuz, ocorregut a finals de gener a Còrdova. El sinistre va interrompre el trànsit ferroviari al Corredor Sud, però també va obrir una crisi en altres corredors, com el de Madrid-Barcelona. En aquesta última connexió, els trens van començar a circular a menor velocitat i Renfe, Iryo i Ouigo van haver de cancel·lar alguns serveis, especialment els de primera i última hora, mentre es realitzaven treballs de reparació a les vies. En aquest context, part de la demanda es va desplaçar cap a l'avió.

El salt més evident es va produir al març. Aquell mes es van operar 1.272 vols entre el Prat i Barajas, enfront dels 1.116 de març de 2025, un 14% més. A l'abril, maig i juny, es van registrar també més de 1.000 operacions per mes, quan en els mateixos mesos de l'any anterior amb prou feines es va arribar als 900 vols.

Al febrer, quan va començar a disparar-se la demanda, Vueling va haver de recuperar temporalment la ruta Barcelona-Madrid. L'aerolínia havia deixat d'operar-la més d'un any abans, deixant la connexió principalment en mans d'Iberia i Air Europa. Però l'augment de la demanda provocat pels problemes ferroviaris, el va portar a operar dos vols diaris entre el 9 i el 22 de febrer, que posteriorment va haver d'ampliar a quatre fins al 28 de març.

Ara Vueling ha decidit tornar a apostar per aquesta connexió després de l'estiu amb cinc vols a la setmana. El seu retorn es produeix quan la ruta aèria ha recuperat bona part del protagonisme que havia perdut enfront del tren. El canvi també s'aprecia en el pes de Madrid entre les destinacions més populars del Prat. El juny i juliol de 2025, la capital d'Espanya era la cinquena destinació amb més vols des de Barcelona, per darrere de Mallorca, Eivissa, Amsterdam i Roma. Un any després, Madrid ha escalat fins al tercer lloc, només per darrere de Mallorca i Eivissa.

El creixement dels vols entre Barcelona i Madrid suposa una paradoxa per als plans de mobilitat del Govern espanyol. Un dels objectius de la Llei de Mobilitat Sostenible és reduir els vols domèstics en aquells trajectes en els quals existeixi una alternativa ferroviària prou ràpida. El Madrid-Barcelona és precisament un dels corredors en els quals l'alta velocitat havia aconseguit arrabassar bona part de la demanda a l'avió.

No obstant això, les dificultats del tren han provocat, almenys de moment, l'efecte contrari: més vols, més passatgers i el retorn d'una aerolínia que havia abandonat la ruta davant l'empenta de l'AVE. La fotografia d'aquest 2026 és, per tant, molt diferent de la que semblava dibuixar-se fa tot just uns anys: mentre el tren tracta de recuperar velocitat i fiabilitat, l'avió torna a enlairar-se entre Barcelona i Madrid.