El baby-boom ha donat lloc a una onada de transicions empresarials perquè moltes de les empreses creades durant aquest període estan arribant ara a un moment clau: els seus fundadors s’acosten a l’edat de jubilació. Aquest fenomen coincideix amb una menor disposició, tant per part dels descendents com del mercat en general, a assumir el relleu generacional, així com amb una davallada del nombre d’emprenedors disposats a iniciar nous projectes des de zero. Per tot plegat, patronals i perfils especialitzats ja centren els seus esforços en veure aquestes empreses com una oportunitat de negoci per a possibles compradors fora de l'àmbit propi de l'empresari que es jubila.
Jordi Pons Casas Consultor Pimec M&A, explica el bon moment per emprendre en aquest àmbit: "Aquesta combinació de factors està generant un volum significatiu d’empreses en venda que, en molts casos, són plenament rendibles, disposen d’un fons de comerç consolidat al llarg de dècades i han demostrat una elevada resiliència, havent superat algunes de les crisis econòmiques més severes dels darrers anys". I afegeix: "Tot plegat fa que apareguin oportunitats d’adquisició a valoracions molt competitives, especialment si es compara amb empreses de major dimensió, que acostumen a cotitzar a preus molt més elevats i amb períodes de recuperació de la inversió sensiblement més llargs. També cal destacar que molts projectes queden deserts".
D’una banda, la tendència de jubilació dels empresaris és cada vegada més acusada, fet que incrementa el nombre d’empreses que entren en processos de successió o venda. De l’altra, hi ha una manca creixent de relleu generacional i de compradors naturals, especialment en empreses petites i mitjanes, que sovint queden fora del radar dels grans actors financers. Aquesta situació genera un desequilibri entre oferta i demanda que obre la porta a oportunitats d’inversió molt atractives: empreses consolidades, amb models de negoci provats, clients recurrents i valoracions raonables. Per a inversors amb capacitat de gestió i visió a mitjà i llarg termini, aquest context permet adquirir actius de qualitat amb un potencial de creixement rellevant i riscos relativament controlats.
Qui vol ser el nou baby-boom?
Segons Pimec, el perfil que s’interessa per elles no té un patró únic: "El perfil de comprador varia significativament en funció de la dimensió, la facturació i la rendibilitat de l’empresa. En el cas de companyies amb EBITDA superior al milió d’euros, l’interès sol provenir principalment de vehicles d’inversió especialitzats, com ara search funds, fons de private equity o grans empreses que busquen créixer mitjançant estratègies d’adquisició. Aquestes operacions poden respondre tant a creixements inorgànics en sectors complementaris com a processos d’integració vertical, ja sigui cap enrere per controlar etapes de la cadena de valor o cap endavant, quan empreses industrials decideixen acostar-se al client final". Per sota d’aquest llindar de mida, existeix un ampli conjunt d’empreses que sovint passen desapercebudes per aquests grans actors. En aquests casos, els principals compradors solen ser emprenedors amb experiència directiva prèvia, professionals que han ocupat càrrecs de responsabilitat dins d’empreses consolidades, o inversors industrials que poden aprofitar sinergies concretes per créixer amb un nivell de risc moderat. També hi trobem emprenedors amb coneixement profund del sector, perfils formats en escoles de negocis i equips mixtos que combinen capital, experiència operativa i visió de creixement.
ON ECONOMIA ha contactat amb un emprenedor que ha vist en una empresa d'un boomer una oportunitat. Eduard Vivar Mompel, soci de LAS VELAS DE MARIANO i CRONUTS DIGITAL. De la digitalització d'empreses a liderar una d'espelmes, un terreny desconegut fins aleshores per l'empresari Vivar: "Portàvem set anys ajudant empreses a millorar resultats des de CRONUTS DIGITAL, sobretot amb transformació digital i màrqueting. I arriba un punt que penses: “molt bé, estem fent créixer negocis dels altres… i si ho fessim per nosaltres?” Volíem viure el joc des de dins. No només ser consultors, sinó tenir una empresa de venda de producte més enllà dels serveis. A part la crística principal que es fa als consultors és… Si tu ets tan bo, com és que no ho fas per tu mateix? vAixí que vam fer una cosa molt senzilla (que gairebé ningú fa): vam decidir buscar empreses en venda. Com qui busca un pis, però amb més emoció i més Excel. I quan trobes una oportunitat que encaixa amb el que saps fer, tens dues opcions: mirar-la des de fora o tirar-t’hi. I nosaltres som bastant dels segons".
Però per arribar fins aquí, a part de la inversió econòmica, cal tenir un full de ruta. "Portàvem set anys ajudant empreses a millorar resultats des de CRONUTS DIGITAL, sobretot amb transformació digital i màrqueting. I arriba un punt que penses: “molt bé, estem fent créixer negocis dels altres… i si ho fessim per nosaltres?” Volíem viure el joc des de dins. No només ser consultors, sinó tenir una empresa de venda de producte més enllà dels serveis. A part la crística principal que es fa als consultors és… Si tu ets tan bo, com és que no ho fas per tu mateix? Així que vam fer una cosa molt senzilla (que gairebé ningú fa): vam decidir buscar empreses en venda. Com qui busca un pis, però amb més emoció i més Excel. I quan trobes una oportunitat que encaixa amb el que saps fer, tens dues opcions: mirar-la des de fora o tirar-t’hi. I nosaltres som bastant dels segons", sosté Vivar. En aquest sentit, Frederic Guixà, que no ha volgut detallar la seva empresa actual, explica que té 65 anys i també vol mirar aquesta opció de vendre el seu negoci. Malgrat que funciona i a ple rendiment, la seva filla ha fet carrera en el món de la música i no té ningú del seu entorn més proper a qui traspassar el negoci: "S'estan creant petites comunitats d'intercanvi i coneixement que ens apropen perfils òptims per fer el traspàs. A més, en el meu cas és una empresa familiar i propera, amb 30 treballadors els quals volem garantir la seva estabilitat laboral quan jo marxi, i serà aviat".
On podem trobar aquestes empreses?
Per buscar negocis, avui tens portals i plataformes a Google on hi ha empreses en venda a diari. Pots passar-te setmanes mirant opcions, parlant amb intermediaris i comparant models. I això està bé perquè et dona visió, et dona criteri i et fa entendre com funciona el mercat de compravenda d’empreses. "Però et diré una cosa: el boca-orella i el “conec algú que…” continua sent clau. Moltes operacions bones no surten ni publicades. Surten perquè algú confia en algú. I aquí és on has d’estar actiu, preguntar, moure’t i tenir clar què busques. Perquè si no tens criteri, et perds en un mar de negocis que “pinten bé” però no són per tu", subratlla Vivar que recomana un llibre que és una guia pas a pas de com encarar tot el procés de compra d’una empresa i que a els ha servit molt, Buy Then Build: How Acquisition Entrepreneurs Outsmart the Startup Game de Walker Deibel. En aquesta línia, Casas argumenta que "les operacions de major dimensió acostumen a canalitzar-se a través de grans firmes de serveis professionals com KPMG, Deloitte o PwC, així com mitjançant assessors especialitzats en compravenda d’empreses, sovint amb un enfocament internacional. En canvi, una part molt rellevant de les oportunitats més petites i mitjanes passa força desapercebuda. Això es deu al fet que molts despatxos de fusions i adquisicions no les prioritzen, ja que solen ser operacions menys rendibles per a ells i més complexes de gestionar. Parlem, en molts casos, d’empreses no auditades, amb estructures molt dependents de la figura del propietari, balanços poc estandarditzats o processos interns poc formalitzats. Aquest tipus d’oportunitats acostuma a trobar-se a través de canals més propers al teixit empresarial, com ara entitats patronals com PIMEC, associacions sectorials, xarxes d’empresaris o iniciatives específiques de relleu empresarial, com Reempresa, que connecten empresaris que volen cedir el negoci amb possibles compradors".
Quant val comprar una empresa?
La majoria es venen no perquè vagin malament, sinó perquè els seus fundadors arriben a l’edat de jubilació. Cada vegada és més habitual que els fills hagin triat carreres professionals diferents o que no tinguin la vocació ni la mentalitat gerencial necessària per assumir el relleu. Sovint són els mateixos empresaris qui entenen que forçar una successió familiar pot posar en risc el negoci. En aquest context, la venda esdevé una decisió lògica que permet garantir la continuïtat de l’empresa, preservar els llocs de treball i posar en valor tot el que s’ha construït al llarg dels anys.
L'altra gran pregunta és el preu. Casas no concreta xifres, sinó maneres d'entendre quan és car o econòmic: "Més que parlar de preus absoluts, en aquest tipus d’operacions es parla habitualment de múltiples sobre l’EBITDA, és a dir, sobre el resultat d’explotació de l’empresa abans d’amortitzacions, interessos i impostos, un indicador que permet comparar empreses de manera homogènia". En termes generals, especialment en micro i petites empreses, les valoracions acostumen a situar-se entre 3 i 5 vegades l’EBITDA, tot i que aquest rang pot variar en funció de factors com l’estabilitat dels ingressos, la dependència del propietari, la recurrència dels clients o el potencial de creixement. Les empreses mitjanes i grans, en canvi, solen cotitzar a múltiples més elevats, especialment quan disposen d’estructures professionalitzades i processos escalables.
"La nostra generació ha arribat tard als actius típics"
Vivar sosté que és ara o mai i s'ha d'aprofitar que una generació es jubila i va coincidir amb el baby-boom, una bonança per emprendre quan eren joves i l'èxit que han arribat fins aquí, per caçar l'oportunitat: "És una oportunitat brutal. La nostra generació ha arribat tard als “actius típics”: pisos caríssims, inflació menjant-se els estalvis, l’or per les núvols. I mentrestant, gran part de la riquesa i del teixit empresarial està en mans de la generació boomer… que ara es vol jubilar. I aquí ve el més bèstia: hi ha milers d’empreses rendibles sense relleu generacional. I compradors? N’hi ha pocs. Sobretot en el rang de menys de 5 milions, que és on molts fons ni entren. I llavors et surt la pregunta incòmoda: quin actiu tu compres avui i el tens pagat en 4 o 6 anys? Perquè un pis el pagues en 30. Però una empresa ben gestionada es pot pagar sola molt més ràpid. I si algú pensa “ja, però jo no tinc un milió”… tranquil. Jo tampoc el tenia. Hi ha fórmules: propietaris que financen part de la compra, pagaments en trams, adquisicions progressives… i tu vas pagant amb el que el negoci genera mentre tu el millores. No és fàcil, és llarg i et posa a prova, però es pot fer. I quan ho veus clar, és una oportunitat d’aquestes que passen una vegada a la vida". Així doncs, és qüestió de fer números.
En concret, el seu cas, l’empresa es diu Las Velas de Mariano i és una fàbrica d’espelmes amb un públic molt fidel i molt especial, orientat al benestar energètic i espiritual. És un sector amb molta emoció, molta repetició i molta comunitat. I això és or. Perquè quan tens producte bo i una clientela que confia, tens base per construir. "Des que hi hem entrat, hem aconseguit millorar les vendes online amb una mitjana d’un 50%, i personalment estic molt content del moviment. Professionalment t’obliga a créixer. A la gent li costa entendre que algú que ve de la transformació digital lideri una empresa que fa espelmes… però jo crec que sovint subestimem del que som capaços quan ens hi posem de veritat. I també et diré una cosa molt clara: el camí no és fàcil. Però és que res que valgui la pena arriba fàcil. I crec sincerament que estem davant d’una oportunitat espectacular, i que encara hi ha molt poca gent aprofitant-la". Així doncs, res és gratuït, però també els compradors de generacions millenial, especialment, aporten noves millores a les empreses que compren.
El relleu digitalitza l'empresa
Amb les espelmes, la digitalització tampoc és una excepció: "El primer és el més visible: potenciar les vendes online, obrir marketplaces com Amazon, optimitzar la web, millorar la conversió, cuidar els clients. I a partir d’aquí, la part humana que molta gent s’oblida: incentius per l’equip, millorar condicions, motivació, cultura interna… perquè una empresa no creix només amb màrqueting. Creix quan la gent que hi treballa sent que val la pena. I després hi ha la part invisible, deixar de gestionar “a ull” i començar a gestionar amb informació. Digitalitzar magatzem, fabricació, control d’estoc, processos. Són coses que semblen avorrides fins que t’adones que et fan guanyar diners sense necessitat de vendre més. Només evitant errors, temps perdut i caos intern". Casas hi coincideix: "El primer pas acostuma a ser la professionalització de l’organització i dels seus departaments, reduint progressivament la dependència directa de la figura del propietari o de la gerència fundadora. Això implica definir processos, establir responsabilitats clares i reforçar els equips amb perfils professionals especialitzats". En paral·lel, és clau invertir en àrees que sovint han estat infrarepresentades, com la innovació, el màrqueting i el desenvolupament comercial. La creació d’un equip de vendes sòlid, l’actualització de l’oferta de productes o serveis i una millor orientació al mercat permeten escalar el negoci i assegurar-ne la competitivitat a mitjà i llarg termini.
I pel que fa a la intel·ligència artificial, passa a un primer o segon pla, depenent del volum. "En el cas de les empreses grans, la incorporació de la IA és pràcticament imprescindible. Els compradors ja assumeixen que hi haurà processos digitalitzats, ús de dades i automatització, i la manca d’aquesta adaptació penalitza clarament la valoració. En les petites i microempreses, l’actualització no ha de ser immediata ni complexa, però sí inevitable a mitjà termini. Sovint són negocis que han funcionat bé amb models tradicionals, però la IA pot ser una eina clau després de l’adquisició per millorar eficiència, professionalitzar la gestió i guanyar competitivitat amb inversions molt contingudes", conclou Casas.