Manuel Azuaga va comunicar fa una setmana el seu cessament com a president de Unicaja. El malagueny prenia aquesta decisió després d'una llarga trajectòria professional i després d'haver donat per finalitzada la fusió amb Liberbank i la crisi de governança que ha travessat el banc en els últims dos anys. Però la seva sortida no li desvincularà del sector financer, almenys no a curt termini, ja que podrà seguir en el consell d'administració de CECA dos anys més.

El seu cas no és habitual. Per formar part del consell d'administració de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA) -l'associació que representa a Unicaja, a més de CaixaBank, Abanca o Kutxabank, en total, a deu entitats i vuit fundacions bancàries- s'ha de tenir un càrrec en un banc associat o en una fundació bancària.

Per aquesta raó, Braulio Medel, que va ser president de la Fundació Unicaja fins al passat 2022, va perdre la seva condició de vicepresident de CECA quan va dimitir. I també Gregorio Villalabeitia (que compartia aquesta vicepresidència) quan va cessar com a president de Kutxabank. A diferència d'aquests casos, Manuel Azuaga està blindat perquè a més és president de Cecabank, un càrrec que assumeix des de 2018.

El banquer té mandat fins a l'any 2025 i pot conservar-lo perquè (al contrari del que ocorre en CECA) el president de Cecabank no és dominical i pot ser extern. És a dir, no ha d'estar en la primera línia d'un banc. I mantenir-se en la presidència de Cecabank (encara que ja no exerceixi la d'Unicaja) li permet al seu torn formar part del consell de CECA, perquè aquest banc figura també entre els deu associats.

Cal recordar que CECA va segregar el 2012 la seva activitat com a associació, de l'activitat bancària. I el capital de Cecabank (ara un banc a l'engròs) va quedar distribuït en un 89% per a la mateixa CECA i un altre 11% entre diferents entitats bancàries. El banc, que no ofereix serveis a particulars, té com a activitat principal el negoci de Securities Services (de dipositaria) tant a Espanya com a Portugal, la tresoreria (són creadors de deute públic espanyol) i els serveis de pagaments, com Redsys, la protagonista en els últims dies de caigudes en TPV, targetes o caixers.

D'altra banda, i segons expliquen fonts financeres, Manuel Azuaga també podrà continuar com a Patró de la Fundació de les Caixes d'Estalvi (FUNCAS), una tasca no retribuïda, segons reflexa Unicaja en la seva última memòria anual. Si es remuneren els altres dos càrrecs. Per ser membre del consell de CECA i assistir a les reunions, va rebre a l'últim exercici uns 14.000 euros. I a Cecabank, la remuneració mitjana dels consellers va vorejar els 35.000 euros.

El relleu d'Azuaga en Unicaja tardarà mesos

La sortida de Manuel Azuaga d'Unicaja no serà immediata. Tal com va explicar l'entitat en la comunicació remesa al regulador dels mercats, la CNMV, farà efecte quan tingui llum verda del Banc Central Europeu i quan el banc designi un nou president. L'andalusa ha posat en marxa un pla de successió per al qual ha contractat un expert independent i encara pot dilatar-se uns mesos, segons aquestes fonts.

El banquer feia set anys que estava en la presidència, però ha estat en Unicaja des de la seva constitució l'any 2011, i també en les entitats que el van precedir. En concret, portava lligat al banc des de 1986. Azuaga, de 74 anys, va renovar com a president d'Unicaja el 2022 per un període de tres anys, per la qual cosa podria haver seguit al banc fins a 2025. Tanmateix, el malagueny va donar la seva paraula al BCE el 2021, en el context de la fusió amb Liberbank, de què en el termini de dos anys des de l'operació, és a dir, aquest 2023, el consell d'administració d'Unicaja modificaria el model de governança, de tal manera que el president deixaria les seves funcions executives.

Sota aquesta promesa, Azuaga va anunciar el setembre que deixava les seves funcions executives i va passar a ser president, però en qualitat d'"extern". I el nou conseller delegat, Isidro Rubiales, va assumir tot el poder. Fins que ara ha decidit sortir de manera definitiva del banc amb seu a Màlaga, que s'ha erigit en el cinquè més gran del país després de la fusió amb Liberbank.

CECA ha d'elegir o reelegir president

Isidre Fainé, president de Fundació 'La Caixa', assumeix la presidència de CECA des de 2010. La seva última reelecció, per sis anys, va ser el 2018, per la qual cosa romandrà en el seu càrrec fins i tot pròxim 2024. De manera que l'any que ve els membres del consell hauran de decidir en junta si el català continua mantenint la presidència, una cosa que podria ocórrer perquè el càrrec és prorrogable, o si elegeixen a un nou president.

La vicepresidència es va reduir en l'última junta. Fins a 2022 la compartien José Ignacio Goirigolzarri, actual president de CaixaBank; Braulio Medel, que llavors era president de la Fundació Unicaja; i Gregorio Villalabeitia, que exercia com a president de Kutxabank.

Peso el cessament de Medel (per la crisi de governança de la Fundació Unicaja) i la sortida de Villalabeitia (perquè Kutxabank va nomenar Antón Arriola president) va portar a CECA a reduir la vicepresidència a una persona davant les tres que la compartien l'any passat o les quatre d'un any més. Goirigolzarri és ara l'únic vicepresident de CECA.