Canvis a la Cambra de Comerç de Barcelona. El nou president, Josep Santacreu, ha dut a terme una renovació de l’antic consell assessor de la institució incorporant-hi directius i empresaris, més enllà d’acadèmics. L’objectiu és que el nou òrgan esdevingui un punt de trobada entre el món empresarial i el docent que contribueixi a identificar els temes que més preocupen als empresaris i a posicionar la institució. “No volem que sigui un think tank més, sinó que serveixi per actuar”, explica un dels integrants.

El nou òrgan compta amb 15 representants, dels quals la gran majoria -nou- procedeixen del món empresarial. L’anterior consell assessor, que va ser creat el desembre de 2019 per Joan Canadell quan va accedir a la presidència de la Cambra, no comptava amb cap empresari, només amb acadèmics. Una altra de les novetats és el canvi de nom: ara es diu taula de política econòmica i està coordinada per Juan José Brugera (president de Colonial). L’acompanyen Ángel Simón (CEO de Criteria), Marc Puig (Puig), Núria Cabutí (Penguin Random House), Jordi Gual (VidaCaixa), Antoni Llardén (Enagás),  Inka Guixà (La Farga), Clara Campàs (Asabys) i Miquel Martí (Tech Barcelona). “Es tracta d’una bona combinació, tant per sectors com per perfils i estils diferents”, valoren des de la Cambra.

Els sis acadèmics, molts dels quals repeteixen de l’anterior etapa, son Andreu Mas-Colell (Barcelona Institute of Science and Technology), Guillem López-Casasnovas (UPF), Enric Fernández (CaixaBank), Sofía Rodriguez (Banc Sabadell), Teresa Garcia-Milà (BSE) i Xavier Vives (IESE).

TaulapoliticaEconomica
Els assistents a la primera reunió de la Taula de Politica Econòmica de la Cambra.

La taula es reunirà cada trimestre, proposarà temes per estudiar i valorarà els informes monogràfics elaborats pel departament d’estudis de la Cambra, que dirigeix Joan Ramon Rovira. La primera reunió de la taula es va celebrar aquest dilluns -amb l’absència de Simón, Puig, Cabutí i Llardén- i el primer tema d’anàlisi va ser el finançament territorial de Catalunya. No se n’espera cap presentació, segons fonts de la institució cameral, més enllà del manifest signat a principis de març per una vintena d’entitats catalanes, entre elles les cambres catalanes, en el qual denunciaven que l’actual sistema de finançament autonòmic frena el progrés econòmic de moltes comunitats, com Catalunya.

El tema d’anàlisi per a la propera trobada versarà sobre la transformació del model productiu de Catalunya.