Les empreses elèctriques propietàries del parc nuclear català avisen que si tanca la planta d'Almaraz les centrals catalanes perdran "competitivitat" i "economies d'escala", ja que utilitzen la mateixa tecnologia. Dies després de la sol·licitud de pròrroga per la central extremenya, l'Associació Nuclears Ascó-Vandellòs (ANAV) confirma a ACN que les plantes catalanes estan preparades per seguir el camí d'Almaraz i poder operar més anys.
«El tancament és un acord reversible», diuen fonts de la gestora. La petició de pròrroga ha estat ben rebuda entre els ajuntaments de la zona, que esperen que marqui un precedent per a «fer tirar endavant» tot el calendari; però criticada entre els ecologistes que ho veuen com a “allargar l’agonia”.
Iberdrola, Endesa i Naturgy van sol·licitar formalment aquest dijous al govern espanyol que s'ampliï més enllà del 2027 i el 2028 la vida útil de la central d'Extremadura, que produeix el 7% de l'energia a l'Estat. La decisió final recau en el Ministeri per a la Transició Ecològica, que ha de valorar l'informe del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i altres consideracions tècniques, ambientals, econòmiques i de política energètica abans d'atorgar o denegar la pròrroga.
El govern espanyol ha afirmat que, per estudiar-ho, la proposta havia de complir "tres línies vermelles": que es garanteixi la seguretat dels ciutadans des del punt de vista radiològic, que no suposi més cost i, per últim, que sigui convenient per garantir la seguretat de subministrament.
Diverses fonts consultades assenyalen que la decisió sobre el tancament d'Almaraz marcarà un precedent per a la resta del parc. En total, a l'Estat hi ha set unitats, de les quals tres es troben a Catalunya. Ascó I té prevista la finalització de la seva vida útil l'octubre de 2030; Ascó II l'octubre de 2032 i Vandellós II el febrer de 2035. L'energia nuclear cobreix gairebé el 60% de la demanda elèctrica a Catalunya.
Les elèctriques han defensat que la pròrroga de la vida útil de les centrals és necessària a Catalunya perquè la indústria "no es pot mantenir" sense l'energia nuclear. Veus rellevants del sector com el conseller delegat d'Endesa, José Bogas, han avisat aquesta setmana que és "impossible" reforçar la xarxa amb energia renovable per substituir la nuclear abans del 2035, quan hauria de tancar l'última central catalana.
Les nuclears catalanes confien a endarrerir el tancament
Sense entrar a valorar la petició d'una pròrroga per a Almaraz, l'Associació Nuclears Ascó-Vandellòs (ANAV) insisteix que treballen per "poder operar, més enllà de les actuals dates previstes de tancament" a les plantes Ascó I i II i Vandellòs II, fixades el 2030, 2032 i 2035.
Segons fonts de la gestora nuclear catalana, les centrals atòmiques espanyoles "estan tècnicament i humanament preparades per continuar en funcionament, de manera segura i fiable", i confien que l'acord de tancament "sigui reversible" i que "es pugui endarrerir".
Anavar té com a model de referència la nuclear de North Anna (Louisiana, Estats Units) que té una autorització d'explotació que li permetrà assolir els 80 anys d'operació. Les plantes operen des del 1978 i el 1980 i acaben de rebre una autorització per allargar fins al 2058 i el 2060.
Segons Anavar, la central nuclear d'Almaraz és molt similar a les catalanes (per la tecnologia PWR Westinghouse de tres llaços) i comparteixen "tecnòlegs, proveïdors i companyies de serveis, millores pràctiques, experiència operativa i know-how".
Si es produeix el tancament de la nuclear extremenya en la data prevista, el parc nuclear alerta que perdrà "competitivitat i economies d'escala", segons indica "un informe recent de PwC (PriceWaterhouseCoopers)".
Anavar avisen que "tota pèrdua de capacitat" afectarà "tot el teixit empresarial i la societat", sobretot qualitativament. "No serà una pèrdua enorme però sí del sector qualificat tècnicament o professionalment", remarquen.
Allargar l'agonia
Per a Ecologistes en Acció, la proposta de prorrogar tres anys el funcionament d'Almaraz només suposa "allargar una agonia", que "no soluciona res" ni a la planta nuclear, ni al teixit econòmic vinculat a la central, ni sobre els llocs de treball que genera.
Segons Eloi Nolla, coordinador d'Energia de l'entitat, no s'ha sol·licitat una pròrroga de deu anys més per a la planta nuclear extremenya perquè suposaria arribar als 60 anys de funcionament, fet que "encara no ha passat mai en cap central del món". "Això és jugar a experimentar a veure què passarà, anar allargant a poc a poc, i utilitzar la ciutadania de conillets d'Índies", va criticar. "No hi ha precedents i em sembla una invitació al suïcidi. És molt inconscient", va alertar.
Si s'autoritza la pròrroga a Almaraz, Ecologistes en Acció admeten que serà "un precedent" per a la resta del parc nuclear espanyol. Nolla recela que les operadores nuclears estiguin utilitzant el calendari i l'excusa de la rendibilitat per aconseguir rebaixes de les taxes, com ara la de residus radioactius.
«Si deien que no els era rendible, el govern manté les condicions i continuen operant, vol dir que la intenció era treure un profit econòmic a base d'especular i enganyar la població i el govern», ha dit Nolla.
Quan comencin a tancar, des d'Ecologistes en Acció defensen que tindrà un impacte productiu perquè les energies renovables ja representaven l'any passat un 58,5% de l'energia elèctrica. "Va tancar Garoña i Zurita i no ha passat res. I tancarà Almaraz i no passarà res, perquè tenim molta més potència instal·lada", ha dit. En aquest sentit, Nolla ha defensat que cal invertir més recursos en recerca i emmagatzematge de bateries o altres sistemes combinats per assolir un 100% d'electricitat verda en uns deu anys.
Tampoc consideren que pugui tenir un impacte socioeconòmic destacat, avaluant també la situació del tancament de les plantes esmentades. "Els líders del mercat nuclear són Endesa i Iberdrola, que són els mateixos líders en renovables. Per tant, ho tenen molt fàcil. A mesura que vagin apagant centres nuclears, que vagin posant més renovables i creant més feina en altres llocs", ha exemplificat l'ambientalista.
Satisfacció als municipis nuclears
La petició per prorrogar la vida útil d'Almaraz ha estat molt ben rebuda a l'àrea nuclear de Vandellòs i Ascó. "És una bona notícia per a tota la societat, ja que els qui ens asseguren aquesta estabilitat energètica ara per ara encara són les centrals nuclears", ha defensat l'alcaldessa de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Assumpció Castellví. L'alcaldessa confia que si el calendari de la planta extremenya s'allarga, empenyerà endavant tot el calendari de tancament nuclear, i que aquesta "moratòria" suposarà que el tancament de les nuclears catalanes "ja no és definitiu".
Sigui com sigui, les àrees nuclears catalanes es preparen per a aquest escenari postnuclear amb les inversions impulsades amb els Fons de Transició Nuclear, que també es destinen a la implantació de renovables. "És evident que no duraran tota la vida i els municipis ho preparem bé", ha dit Castellví.
De fet, l'experiència catalana es comparteix amb la resta de zones afectades pel tancament del parc nuclear a l'Estat. "A Catalunya, som els que millor ho portem, perquè hem fet que part dels diners dels impostos torni al territori i es destini a empreses perquè creïn i generin llocs de treball, que no en tindrem quan tanquem la nuclear", ha explicat l'alcaldessa. "Altres regions o territoris on hi ha nuclears estan aprenent de Catalunya per poder utilitzar aquests impostos, o almenys de forma proporcionada", ha afegit.