Amb les pluges de l’últim any i els pantans catalans per sobre del 90%, sembla que ja no recordem la sequera que va deixar les reserves d’aigua en el 20% i va obligar les administracions a imposar restriccions. Però la crisi hídrica no és un episodi del passat, ja que l’aigua s’ha convertit en molt més que un recurs, un “actiu estratègic”, en paraules de Sònia Ruiz, CEO de Noima Sustainability Strategies, que va ser molt clara respecte a la importància del líquid element: “Si el segle XX va ser el segle del petroli, el XXI serà indubtablement el segle de l’aigua”.
Ruiz, que també és col·laboradora acadèmica de l'Institut d'Innovació Social d'Esade, va dir-ho aquest dijous en la jornada Resiliència hídrica: estratègies empresarials davant el canvi climàtic, organitzada per Veolia i Sant Cugat Empresarial, en la qual va recordar que un milió de persones moren cada any per manca d’aigua potable o neta i un 25% de la població mundial viu en situacions d’estrès hídric.
A més de la seva ponència, el gran interès va estar en l’estratègia de quatre grans empreses per estalviar aigua: Damm, Fluidra, Seat i la mateixa Veolia, gran proveïdor d’aigua de Catalunya i, especialment, l’àrea metropolitana de Barcelona.
El paper de Veolia passa tant per les accions que fa per millorar la gestió de l’aigua, la matèria amb la qual treball, com per acompanyar tant les administracions com en les empreses en el seu camí cap a l’eficiència hídrica. Desirée Marín, directora d’Innovació de Veolia a Catalunya, va començar explicant com han estat els anys de sequera per a una empresa com aquesta: “Ha estat un període molt intens i molt exigent, ens ha fet posar tot el coneixement al servei del sistema”.
El grup va fer tot un seguit d’actuacions, com detecció de fuites, control de pressions, recuperació de captació d’aqüífers històrics, cerca de fonts alternatives, obres d’emergència, etc. “Ha estat una oportunitat perquè hem pogut posar l’aigua en el centre, perquè de vegades no li donem el valor que té”, va afegir.
“El sector empresarial s’ha posat també les piles”, va admetre, i va explicar com ajuden des del gestor de la infraestructura hídrica: “Coneixem els riscos de les empreses i ens demanen que les ajudem a identificar possibles millores, mesurar-les i optimitzar l’ús”.
Sobre si estem més ben preparats per a la pròxima sequera, Marín es mostra optimista però prudent: “És difícil de dir, ens hem preparat, però encara hi ha reptes”. Veolia continua buscant “millors eines i millors marcs de col·laboració amb administracions i empreses” amb l’objectiu que les mesures que endeguen “tinguin un impacte positiu en el territori i ajudin a assegurar la disponibilitat d’aigua”.
La gran indústria, conscienciada
Grans empreses industrials com Damm i Seat fa anys que fa esforços per a la resiliència hídrica. Jordi Barbarà, director de la planta de producció Damm El Prat, va explicar que l’empresa cervesera “ja havia fet la feina” quan va arribar el gran episodi de sequera: “Hi estem molt focalitzats des del 2009. Llavors, ja portàvem estalviats un 37% en ús de l’aigua, i amb un increment de l’eficiència”.
El primer que va fer Damm va ser mesurar l’ús d’aigua a la fàbrica, i actualment tenen tota la producció digitalitzada, de manera que l’accés a les dades és molt més senzill. Després optimitzar l’ús i estalviar, però admet que als nivells d’estalvi en què es troba l’empresa, millorar costa. També està fent projectes de regeneració al riu Llobregat.
Pel que fa a Seat, la sequera els va agafar a mig camí: “Ja havíem fet moltes coses, i havíem arribat a uns objectius d’eficiència. Però arriba la sequera i veus que no n’hi havia prou”, va admetre Alberto Paredes, delegat ambiental de Seat. La fàbrica de Martorell va viure moments difícils, “fins al punt de no saber si la setmana següent hauries de parar la producció”, motiu pel qual “hem passat a entendre l’aigua com un vector de risc de negoci”.
L’automobilística també va fer una anàlisi d’ús d’aigua. “Quan comences a mirar, veus que hi ha molts consums desconeguts, llavors és quan fas una auditoria hídrica”. Després, van dur a terme un paquet de mesures, i ara, que considera que es troben en un bon punt, “t’adones que et queda molt a fer, i que pots fer moltes més coses amb les noves tecnologies”.
Fluidra mira el 2030
El cas de Fluidra és diferent perquè no fa un ús tan intensiu de l’aigua en els seus processos de producció, però, en canvi, per la seva activitat –la fabricació i manteniment de piscines–, va estar molt afectada per la sequera. Per això, van detectar que la gran feina la tenien en la cadena de valor, proveïdors i clients, i també van detectar el risc reputacional.
Carla Coloma, global sustainability director de Fluidra, va lamentar que tot i que el consum de les piscines suposa només un 1%, pateixen risc reputacional en episodis d’estrès hídric perquè “les piscines es veuen molt”. Per això, una part de la seva feina és parlar amb les administracions perquè entenguin aquesta realitat i “legislin amb sentit”.
Però el líder mundial del sector també treballa en el reaprofitament hídric, amb l’objectiu Water Positive 2030, que va iniciar fa un any: “Tenim 30 plantes de producció i vam fer un balanç per saber quina aigua necessites, on l’agafes, etc. Van veure que el gran ús de l’aigua està en la cadena de valor, proveïdors i en l’ús de les piscines. Ara sabem quina és la nostra petjada”. D'acord amb això, van fer un pla de reducció dels diferents usos, i també una estratègia per tornar l’aigua a les reserves hídriques: “L’objectiu el 2030 és tornar al medi més aigua de la que utilitzem”.