Un de cada 3 treballadors a Espanya indica que a la seva empresa no s'ha implantat cap sistema de control de la jornada laboral, malgrat que des del 2019 existeix l'obligatorietat -d'acord amb el Reial decret llei 8/2019- del registre de jornada per a tots els empleats. Per al 70% restant s'observa una millora pel que fa als sistemes utilitzats per dur a terme el control, amb un 12% dels quals fa servir sistemes manuals, però un 58% tenen implantades eines digitals.
Cal afegir que, entre els treballadors que indiquen que no tenen mètode per controlar la seva jornada i els que no porten un registre digital, hi ha un 42% dels mateixos que no tenen un control accessible i digital de les seves hores treballades, cosa que situa 2 de cada 5 treballadors fora de la citada regulació d'obligatorietat de registre digital.
Les dades, extretes pel portal Infojobs en un estudi sobre productivitat i hores treballades a Espanya, també mostren que un de cada quatre treballadors continua afirmant que les hores declarades no reflecteixen fidelment les treballades. Concretament, un 27% creu que existeixen discrepàncies i, d'aquests, la majoria assenyala que treballa més hores de les que registra. Per contra, el 73% dels enquestats declara ajustar-se a la realitat, xifra que se situa 6 punts percentuals per sobre de les dades recollides el 2023, any de l'anterior consulta d'InfoJobs.
Entre els qui asseguren que el seu registre horari no reflecteix la realitat, dos de cada tres treballadors (el 67%) assenyalen directament les limitacions del sistema de registre com a principal causa. Aquesta percepció es manté estable respecte a anys anteriors i reforça la necessitat d'eines més precises i adaptades a la realitat del treball diari.
Sistemes més fiables i sancions
El control horari ha estat un dels camps de batalla del Ministeri de Treball que lidera Yolanda Díaz i que anava acompanyat de l'aprovació de la reducció de jornada laboral. En aquests moments, tot i que la tramitació parlamentària per deixar la jornada setmanal a 37,5 hores es troba paralitzada després del rebuig del Congrés, el Govern planeja reintroduir la mesura el 2026 i, mentrestant, avança en el registre horari digital. El nou decret obligarà les empreses a implantar sistemes interoperables i accessibles, amb sancions de fins a 10.000 euros per empleat en cas d'incompliment.
Aquesta situació connecta amb l'impuls normatiu orientat a exigir sistemes de registre més fiables, accessibles i digitalitzats, capaços de reflectir amb més exactitud la jornada real dels treballadors, insisteixen des d'Infojobs. A més, les diferències de percepció per gènere introdueixen un matís rellevant: els homes tendeixen a declarar que registren menys hores de les que treballen, mentre que les dones assenyalen amb més freqüència que registren més hores de les que realment fan.
Precisament, segons les dades extretes de l'informe, els treballadors també perceben un descens en l'ús de sistemes de mesurament de la productivitat laboral. Només el 40% dels empleats assegura que a la seva empresa existeix algun sistema per mesurar la productivitat