Els hàbits de consum en la indústria de la moda han canviat substancialment en els últims anys i la roba de segona mà s'ha convertit en un fenomen de masses. La conscienciació més gran sobre el medi ambient en els joves, l'encariment del cost de la vida i la recerca d'estalvi se sumen a la tendència creixent de comprar peces utilitzades com a part d'un moviment identitari dins del món de la moda. Grans marques com Zara, H&M o Shein estan apostant fort per aquest mercat i fins i tot empreses d'altres segments com Alcampo s'hi han introduït, oferint roba de segona mà en alguns dels seus supermercats.

Tant és així que a Espanya sis de cada deu consumidors utilitzen tèxtils de segona mà i, d'ells, un de cada tres compren en botigues i aplicacions especialitzades, segons un recent estudi de l'Associació per a la Gestió del Residu Tèxtil, formada per Decathlon, El Corte Inglés, H&M, IKEA, Inditex, KIABI, Mango i Tendam. L'anàlisi posa de manifest la bretxa generacional existent: els joves de fins a 34 anys són, amb diferència (gairebé dues vegades més que les persones de 55 anys), qui més peces de segona mà compren.

La població compresa entre 16 i 24 anys és la que més advoca per vendre les peces i la que més utilitza les aplicacions de compravenda com Vinted o Wallapop. És, per tant, el perfil de consumidor que menys vida útil dona a la roba, però alhora el que més contribueix a la circularitat de les peces, segons es desprèn de l'estudi. Una situació que els experts expliquen per diferents factors.

"La causa principal és un canvi radical en els hàbits de consum. La generació Z, nascuda en l'època de l'anomenat 'fast-fashion' (moda ràpida), on les tendències són cada vegada més efímeres, ha normalitzat la compra de tota mena d'articles de segona mà, fent veure així un altre tipus de consumidor que sempre ha estat més reticent, que el món de la 'segona mà' no comporta tant perill com podia semblar", explica Susana García, professora d'EAE Business School.

La generació Z i la inflació impulsen el seu consum

No obstant això, motius com la conscienciació per la cura del planeta o l'elevat cost de la vida també són clau en aquest fenomen. "La sostenibilitat, tractar de reduir l'empremta de carboni i els danys al medi ambient, dels que cada dia som més conscients, sembla ser una altra de les causes que, unida a la inflació i debilitat de l'economia, fan que aquest mercat sembli cada vegada més atractiu a tota mena de consumidor", assenyala l'experta.

Si bé aquest increment s'observa de manera més patent en els últims anys, especialment després de la pandèmia, el fenomen ve d'abans. "El creixement al sector de la segona mà és notori des de 2015", explica Rubén González, responsable d'estratègia d'Humana Fundación Pueblo para Pueblo, entitat que treballa en favor de la protecció del medi ambient a través de la reutilització de tèxtil.

González explica que, fins al 2020, l'augment de les vendes minoristes de clients va ser progressiu, però es va frenar amb els efectes del confinament, una cosa que també va afectar Humana. "La recuperació va arribar el 2021, una tendència que va començar el 2022 i es va accelerar el 2023", apunta. Humana ven a través de les seves 52 botigues articles procedents de les donacions que els ciutadans dipositen als 5.300 contenidors que l'entitat té en la via pública o als seus propis establiments. Després s'encarreguen de preparar la roba en les seves dues plantes de reutilització a Leganés (Madrid) i l'Ametlla del Vallès (Barcelona) i les que estan en bon estat les posen a la venda.

Per a empreses com Inditex, on cada segon s'analitza i optimitza la logística i els hàbits de consum dels seus clients, saber quines peces es "revenen" és una informació d'or

El procés té una finalitat social, ja que destinen els fons generats per les vendes per impulsar projectes de desenvolupament en països de l'Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia i accions socials a Espanya. Des d'Humana destaquen que el nombre de clients a les seves botigues de moda de segona mà va superar l'any passat els 2,7 milions de clients, la qual cosa suposa un augment del 36% respecte a l'exercici anterior.

"La roba de segona mà es posiciona com la primera opció per a un nombre creixent de consumidors. És el millor indicatiu que la moda reutilitzada s'ha tret de sobre prejudicis com el de 'roba per a persones sense recursos'", assenyala Rubén González. En aquest sentit, el responsable de l'entitat apunta a un canvi de mentalitat en la societat espanyola, que s'està impregnant de la consciència del consumidor de països nòrdics, Anglaterra o Alemanya.

"Es veu cada vegada més com una alternativa de prestigi. És una opció seductora per a molts segments de la societat i especialment significativa és la resposta de les noves generacions, com la Z. Estan convençuts perquè és moda original i sostenible. Tenen menys poder adquisitiu i alhora aposten pel menor impacte possible en el consum", afegeix. En aquest sentit, a Humana el 70% dels clients de les botigues d'Humana declaren que en comprar un article de segona mà en deixen de comprar un de nou.

La informació per a les grans marques és or

Sens dubte, les generacions més prematures són les que han normalitzat el consum, amb una falta de por i de prejudicis decisius a l'hora de comprar productes de segona mà. "És una cosa que hem d'agrair principalment als consumidors més joves que s'han encarregat d'aplanar el camí a aquest tipus de consum", apunta Susana García.

No obstant això, l'experta assenyala que l'interès de les multinacionals per donar cabuda a roba de segona mà ha estat crucial en la seva normalització i per arribar a consumidors de totes les edats. En definitiva, és un fenomen de masses que els ha ajudat a figurar com a marques sostenibles i preocupades pel medi ambient, però que al seu torn té més avantatges, a més de la de generar una bona aparença de cara al públic.

"D'una banda, poden participar d'un mercat cada vegada més en auge, i evitar que els seus clients comprin i venguin productes de les seves marques en altres 'marketplaces'. Es tracta de ser on són els seus consumidors i si hi ha un canvi de tendència, l'aposta més intel·ligent és moure's amb ells. Però a més, en l'època del Big Data i la intel·ligència artificial, per a empreses com Inditex, on cada segon s'analitza i optimitza la logística, i els hàbits de consum dels seus clients, saber quines peces es "revenen", per quins mitjans, amb quina freqüència o quin interès real desperten entre els seus potencials clients, és una informació d'or de què, sens dubte, podran treure molt partit després", explica la professora.

En qualsevol cas, si per a les grans marques la rendibilitat a través de la diversificació és un factor determinant, per al consumidor l'estalvi és el principal motor que mou el seu consum. "Vivim en l'era del 'fast fashion', de tendències virals i efímeres, que obliguen a renovar els productes molt abans de necessitar-ho. Això implica dues coses: acumulació de productes que no utilitzem i necessitat d'adquirir les noves tendències", comenta.

Per tant, explica García, "sembla lògic que apostar per vendre i comprar productes de segona mà ajuda a reduir la despesa, però a més, pot fer accessible la compra de productes de qualitat als qui potser tenen un accés més limitat quan s'ofereixen de primera mà per les marques".