El 86,3% de les subestacions elèctriques espanyoles presenten un nivell de saturació completa, segons es desprèn de l'última actualització del mapa de capacitat d'accés elaborat pel Foro Industria y Energía (FIE). Aquesta xifra suposa un increment respecte al mes de desembre, quan el percentatge de subestacions sense capacitat disponible se situava lleugerament per sota. L'estudi, que analitza 6.102 subestacions pertanyents a les 29 principals companyies distribuïdores del país, les quals concentren el 97% dels punts de subministrament, revela que 5.265 subestacions ja no tenen capacitat lliure per a noves connexions.

Aquesta xifra representa 30 subestacions més que en l'actualització realitzada el passat mes de desembre. D'aquesta manera, només 837 subestacions, que suposen el 13,7% del total, mantenen algun marge de connexió disponible. Aquesta situació redueix encara més el nombre de nodes potencialment accessibles per a nous projectes industrials o iniciatives d'electrificació que requereixin connectar-se a la xarxa elèctrica.

En termes de potència, la xarxa disposa actualment de 7.400,8 megawatts de capacitat lliure, una xifra pràcticament idèntica a la registrada al desembre, quan se situava en 7.363 megawatts. Aquestes dades contrasten notablement amb els més de 10.000 megawatts que encara estaven disponibles l'octubre de 2025, la qual cosa evidencia una reducció significativa en un període relativament curt. La directora del Foro Industria y Energía, Isabel Núñez Rotta, ha assenyalat que aquesta aparent estabilitat en el conjunt de la xarxa amaga un moviment constant a l'interior del sistema elèctric.

Segons la seva anàlisi, a primera vista la xifra agregada del mes de març podria interpretar-se com una estabilització de la situació, però un examen més detallat revela una realitat diferent i més complexa. Núñez Rotta ha explicat que en aquests tres mesos la xarxa ha perdut més de 1.200 megawatts en determinades zones, mentre que n'ha alliberat una mica més de 1.260 en altres punts. El saldo net d'aquests moviments és de tan sols 37 megawatts, la qual cosa, segons la seva opinió, no representa una expansió real de la capacitat sinó més aviat una substitució. La dinàmica de pressió sobre la xarxa, lluny de cedir, continua avançant progressivament.

Deu territoris incrementen el seu nivell de saturació

Per territoris, l'anàlisi mostra que deu de les disset regions analitzades experimenten simultàniament un augment del nivell de saturació i una reducció dels megawatts disponibles, la qual cosa reflecteix un deteriorament progressiu del marge de connexió en gran part del territori. Entre els casos més significatius destaca Extremadura, que perd al voltant de 361 megawatts disponibles i eleva la seva saturació del 79,7% al 83,3%. Aquesta comunitat, que havia concentrat nombrosos projectes d'energies renovables en els darrers anys, comença a veure limitada la seva capacitat per acollir noves instal·lacions. Galícia també redueix la seva capacitat en aproximadament 281 megawatts i augmenta el seu nivell de saturació fins al 53,5%. Per la seva banda, Andalusia perd prop de 240 megawatts i assoleix ja un 94,8% de saturació, una xifra que situa aquesta comunitat entre les més tensionades del país pel que fa a disponibilitat de xarxa.

A Madrid, el nivell de saturació s'eleva del 85,1% al 90,9%, un increment que reflecteix una pressió creixent sobre l'accés elèctric en un dels principals pols econòmics de l'Estat. Aquesta evolució pot arribar a condicionar el desenvolupament de nous projectes industrials i empresarials a la regió. El president del Foro Industria y Energía, Albert Concepción, ha destacat que l'evolució de la xarxa elèctrica obliga a replantejar el debat sobre la política industrial del país.

Segons la seva valoració, la tendència observada confirma que l'accés a la xarxa s'està convertint en una condició prèvia per al desenvolupament industrial, fins al punt de condicionar la ubicació i viabilitat de nous projectes. Concepción ha afegit que si es vol disposar d'una indústria competitiva i autòctona, abordar el problema de la saturació de la xarxa ja no és una qüestió merament tècnica sinó que esdevé un assumpte estratègic de primer ordre. Aquesta reflexió situa la capacitat de la infraestructura elèctrica al centre del debat sobre el futur industrial i econòmic del país, especialment en un context de transició energètica i electrificació creixent de l'economia.