Primer, va ser el CD substituït per l'mp3 primer i per plataformes com Spotify després. Més tard, el DVD va passar a ser peça de museu amb l'auge de les plataformes d'streaming. L'últim supervivent d'aquest canvi de tendència en el consum dels usuaris és el videojoc. Tot i que està resistint més, segueix el camí dels seus antecessors per convertir-se en peça de museu: només un 33,3% dels diners que es gasten (63 milions) va a parar a un videojoc físic, mentre que un 66,7% es destina a videojocs digitals, un total de 126 milions d'euros, segons el darrer estudi del sector audiovisual presentat aquest dilluns per Acció, l'àrea de promoció econòmica del departament d'Empresa del Govern.
Les videoconsoles de darrera generació ja incorporen els videojocs de compra en línia i aquesta és la principal font d'ingressos del sector dels videojocs: els catalans van gastar-s'hi 49 milions d'euros. Les descàrregues de PC gairebé ingressen la meitat dels calés, 23 milions, mentre que les subscripcions a plataformes de joc mouen 16 milions i les descàrregues de jocs de PC suposen 13 milions en vendes. Les descàrregues d'apps de jocs suposen una despesa pels catalans de 10 milions d'euros, mentre que els micropagaments a mòbils i tauletes va suposar una despesa de 8 milions, per sobre dels pagaments en jocs gratuïts de PC, en els quals es van gastar 7 milions.
Pel que fa al mercat físic, 43 milions d'euros es van gastar en videojocs nous i 20 milions van ser destinats a botigues de segona mà.
Més enllà del consum, el creixement del sector del videojoc a Catalunya és un dels grans impulsors del sector audiovisual. L'arribada el 2025 de les estatunidenques Socialpoint, amb 350 llocs de treball i la principal seu europea i Scopely, amb una nau de 8.500 metres quadrats, ambdues al 22@, han fet que l'audiovisual creixi un 31,7% en només un any en passar dels 512 milions als 674, una quantitat que encara no és molt significativa sobre el total de 9.000 milions que mou l'audiovisual català. Dona feina a 4.513 persones.
Entre els principals estudis catalans hi ha Petoons, creadors del videojoc 'Curse of The Sea rats', que és el més venut dels videojocs fets per un estudi català. Asphalt Legends està per sobre seu i també es fa a Catalunya, però el produeix Gameloft, francesa, des de la seu a Barcelona. Koa and the five pirates of Mara, de l'estudi Talpa Games, Endling extinction is forever, d'Herobeat Studios, Ugly, de Team Ugly, Horror tales the beggar, de Carlosgamedev, Gris i Neva, ambdós de Nomada Studio, són els altres videojocs importants amb segell 100% català.
Si el videojoc físic va perdent pes a mesura que creix el videojoc digital, a la resta del consum audiovisual ja se l'ha cruspit: un 98% de la despesa en l'audiovisual del consumidor català, sense comptar amb els videojocs, se'n va al format digital. L'èxit de les subscripcions de vídeo és aclaparador: 148 dels 189 milions que gasten els catalans en audiovisual se'n van a plataformes com Netflix, HBO o la catalana Filmin. El 2% restant es reparteix entre els 14 milions de pagaments per visió i 27 per la compra o lloguer de paquets de televisió.
Més enllà del consum, Catalunya ha produït importants pel·lícules, com 'La huella del mal', 'El Correo' i 'Casa en Flames' a Netflix, o 'Viaje de fin de curso: Mallorca', a Prime. També sèries com 'Olympo', a Netflix, o 'Ladrones', a Prime, i Crims, a Netflix i Movistar, han tingut bons números d'audiència.