Brussel·les ha desvetllat el seu full de ruta per transformar la cistella energètica de la Unió Europea, amb una fita que situa la participació de l'electricitat en el consum final en una forquilla d'entre el 45% i el 50% d'aquí a catorze anys. Actualment, aquesta dada s'ha estabilitzat en el 23%, una xifra que les institucions europees consideren insuficient per avançar en la descarbonització i reduir la dependència de les importacions de combustibles fòssils. El pla presentat no es limita a fixar objectius numèrics, sinó que desplega un ventall d'actuacions que afecten la fiscalitat, les xarxes de distribució, l'emmagatzematge i la implantació de tecnologies de consum elèctric.
La vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Ribera, ha defensat la necessitat de corregir el desequilibri actual en la formació dels preus, per tal que el cost final reflecteixi les diferències entre les fonts renovables i els combustibles d'origen fòssil. Ribera ha advertit que cada any que es retarda la transició comporta un increment de la despesa energètica, una vulnerabilitat més elevada davant de crisis geopolítiques i la pèrdua d'oportunitats de posicionament per a la indústria europea en els mercats de tecnologies netes. Les seves declaracions han emfatitzat la connexió entre els objectius climàtics i la competitivitat econòmica, sense entrar en xifres concretes sobre l'impacte pressupostari de les mesures proposades.
Entre els objectius intermedis que estableix el document, la Comissió proposa que almenys la meitat dels consumidors europeus disposin de sistemes de mesurament intel·ligent del consum elèctric abans del final d'aquesta dècada. Paral·lelament, es fixa com a objectiu que la capacitat d'emmagatzematge d'energia a la Unió assoleixi els 200 gigawatts l'any 2030, una xifra que ha de permetre gestionar les fluctuacions de la generació renovable i reduir la necessitat d'importacions en els moments de màxima demanda. Aquestes dades s'han presentat com a referències tècniques, sense que el text especifiqui el grau de compliment actual ni les inversions requerides per assolir-les.
El cost de la dependència exterior
El comissari europeu d'Energia i Habitatge, Dan Jorgensen, ha il·lustrat l'impacte de la dependència energètica amb una dada: des de l'episodi del tancament de l'estret d'Ormuz, la Unió Europea ha desemborsat més de 50.000 milions d'euros addicionals en factures energètiques sense rebre un increment del volum de subministrament. Aquesta xifra, segons ha explicat el comissari, evidencia el sobrecost que assumeix el conjunt de l'economia comunitària per mantenir la seva exposició als mercats internacionals d'hidrocarburs. Jorgensen ha contraposat les importacions de combustibles fòssils, que ha qualificat de costoses i contaminants, amb la generació elèctrica d'origen renovable produïda al territori europeu.
Un dels eixos de la proposta consisteix a modificar la fiscalitat aplicada a les diferents fonts energètiques, de manera que l'electricitat suporti un gravamen inferior al del gas natural. Brussel·les considera que la diferència de tractament fiscal ha de servir per corregir la distorsió actual, que afavoreix el consum de combustibles fòssils en detriment de les solucions elèctriques. La Comissió Europea ha avançat que abans de finalitzar l'any presentarà noves iniciatives per eliminar progressivament les subvencions als combustibles fòssils, el volum de les quals xifra en uns 100.000 milions d'euros anuals a escala comunitària.
El pla preveu també una reforma de les tarifes de transport i distribució d'electricitat, amb l'objectiu d'incentivar el consum en les hores de menor pressió sobre la xarxa i desincentivar les puntes de demanda que obliguen a recórrer a generació d'emergència. Aquesta mesura, segons ha explicat l'executiu comunitari, ha de permetre aprofitar al màxim les infraestructures existents i evitar inversions en noves línies de transport que puguin resultar innecessàries. La flexibilització de la demanda es presenta com una eina per reduir els costos del sistema i alleugerir la factura de les indústries amb un consum elèctric intensiu.
La substitució tecnològica en el sector industrial
En l'àmbit fabril, la Comissió sosté que el 60% de la demanda energètica actualment coberta amb combustibles fòssils podria ser satisfeta mitjançant solucions elèctriques com ara forns i calderes alimentades per electricitat. Per accelerar aquesta substitució, l'executiu elaborarà fulls de ruta sectorials per a les indústries amb més potencial d'electrificació i facilitarà l'accés de les empreses a diverses fonts d'energia baixa en carboni. El document preveu la utilització d'una part dels ingressos generats pel sistema de comerç d'emissions de la UE per cofinançar aquestes inversions, sense concretar ni els percentatges ni les condicions d'accés. Per al parc edificat, la proposta comunitària inclou mesures per incrementar de manera substancial la instal·lació de bombes de calor durant els pròxims anys, amb l'objectiu que aquesta tecnologia substitueixi progressivament les calderes de gas en habitatges, oficines i edificis públics.
El comissari Jorgensen ha xifrat en un 60% l'estalvi potencial en la factura de calefacció per a les llars que adoptin aquest sistema, que a més ofereix la possibilitat de refrigeració durant els mesos de temperatures més elevades. Per facilitar la implantació, la Comissió proposa reduir el risc financer d'aquestes inversions i oferir als consumidors pressupostos i informació comparables per a les diferents tecnologies disponibles. En el capítol de la mobilitat, el pla preveu noves mesures de suport als vehicles elèctrics i proposa estendre els programes d'arrendament social que ja funcionen en alguns estats membres, adreçats a facilitar l'accés de les llars amb menors ingressos a automòbils i altres solucions de transport alimentades per electricitat.