La cartera digital europea serà una realitat el 2027 i amb ella la identitat dels ciutadans europeus funcionarà de manera digital a tots els països membres de la Unió Europea. Des de Funditec Research, per ON ECONOMIA, ressalten l'operativitat per gestionar tràmits dins de la UE, la reducció de les còpies innecessàries a servidors desconeguts o la mera comoditat per a l'usuari. Beneficis que es contraresten amb la manca d'auditories sobre els servidors de l'estat, el control més gran o la capacitat de digitalització de la població per adaptar-se a una eina que de moment serà voluntària.
Gonzalo Álvarez Marañon, director de Funditec Research, exposa que un dels grans avantatges de la incorporació de la cartera digital serà l'acceleració de fer tràmits transfronterers dins de la Unió Europea. "Sens dubte, la interoperabilitat d'EUDI Wallet entre els estats membres de la UE serà un dels avenços més significatius. Gràcies a la wallet digital serà més àgil la identificació en bancs, sanitat, Administració pública o els processos en línia que encara exigeixen escanejar i pujar el DNI".
EUDI Wallet pot ser l'aportació real més elevada per erradicar les còpies de documents multiplicades als servidors i que es mantenen fora de control i del coneixement dels ciutadans. Álvarez Marañón reconeix aquest avenç com "el primer mecanisme seriós perquè el ciutadà europeu decideixi quina dada ensenya, a qui i quan". Així mateix, l'exposició a les operacions també serà menor segons exposa el doctor en informàtica i director de l'àrea de recerca de Funditec, "perquè comparteixes menys dades a cada transacció". La contraprestació és que hi haurà més control en conjunt perquè, com assenyala l'expert, "la facilitat tècnica de demanar dades pot fer que més serveis comencin a demanar la verificació on abans no la demanaven".
La llei ha d'arribar on la tecnologia no entra
La qüestió que EUDI Wallet resulti ser una eina còmoda tant per a les empreses, l'administració i fins i tot per a la ciutadania, pot fer que l'acollida sigui millor del previst i la voluntarietat inicial amb què neix desemboqui en un "requisit implícit". Davant la incertesa que la cartera digital es converteixi en obligatòria per exercir drets bàsics, Marañón assenyala que l'arquitectura tècnica per si sola no protegeix, sinó que és "la llei la que ha de garantir amb prohibicions explícites de denegar serveis públics essencials com sanitat, vot, educació, qui no faci servir la cartera”. De fet, des de Funditec Research subratllen que el principal inconvenient és que tots els servidors on s'allotgen els serveis d'identificació de l'Estat o d'empreses privades no estan sotmesos a auditories. "La llei permet deixar fora d'auditories a la infraestructura i que no hagi de ser revisada de forma transparent".
2027, un repte?
Pel que fa a competències digitals, segons revela l'índex de l'Economia i la Societat Digital (DESI), menys del 60% dels europeus tenen competències digitals bàsiques. El panorama empitjora per a les persones entre 55 i 74 anys; menys del 40% disposa de elles. La cartera digital europea pot ser un mètode d'exclusió per a certa part de la població. Revela l'expert que "aquest és un risc concret ignorat. Gent gran sense telèfon intel·ligent, ciutadans amb baixa alfabetització digital o sense accés estable queden fora si no mantenen canals alteratius". Així i tot, Gonzalo Álvarez Marañón opina que EUDI Wallet i els documents físics conviuran durant molts anys. La substitució total del format físic arribaria a manera "generacional i sempre que continuï sent una eina voluntària i no hi hagi pressió dels serveis essencials per imposar-la".
Pel reglament, la inclusió digital no és un aspecte rellevant, de fet, el tècnic manifesta que només hi ha un paràgraf que abordi aquest aspecte. Per aquest motiu, Álvarez Marañón apunta que les campanyes d'educació digital no semblen ser prioritàries per incorporar-la. "Serà la societat civil més que els governs els qui compensin aquesta situació d'alfabetització digital", afirma. Des de Funditec Research creuen que "seran els països nòrdics, Alemanya i Estònia, tenen la infraestructura digital i la cultura institucional, els qui encapçalaran la implantació de la cartera digital. Espanya, Itàlia i els Països de l'Est aniran més a poc a poc condicionats per la capacitat administrativa i la confiança de la ciutadania a les institucions digitals", conclou Gonzalo Álvarez.