L'activitat al Parlament Europeu d'Estrasburg està sent frenètica. Els eurodiputats volen deixar la feina enllestida abans de les eleccions, que se celebraran del 6 al 9 de juny, depenent del país. En el cas d'Espanya seran el 9, però les presses per tancar fins a vuitanta resolucions fan que aquesta jornada de dimarts i la de dimecres no tinguin cap minut de pausa. 

Espanya, amb un deute superior al 90%

Un dels temes que més cua portarà és l'aprovació de la renovació de les regles fiscals en el conjunt dels estats membres, però no afectarà a tothom per igual. Segons les noves normes, tots els països membres han de presentar plans a mitjà termini que detallin els objectius de despesa, inversions i reformes previstes. Els Estats amb alts nivells de dèficit o deute rebran orientació anticipada sobre els objectius de despesa.

I entre aquest grup mencionat, està Espanya. D’aquesta manera, els països amb deute excessiu hauran de reduir-lo, de mitjana, 1% a l'any si se situa per sobre del 90% del PIB, com és el cas d’Espanya. Això es tradueix en un ajust de fins a 15.600 milions d’euros només en aquest any 2024.

També es contempla una reducció de 0,5 punts percentuals si està entre el 60% i el 90% del PIB. Si el dèficit supera el 3% del PIB, el país en qüestió l'haurà de reduir en els períodes amb creixement per assolir l'1,5% i acumular capacitat de despesa per utilitzar-la quan les condicions econòmiques siguin menys propícies.

Des d’Estrasburg, es considera que “les noves regles són més flexibles i, així, permetran allargar tres anys més –a més dels quatre ja previstos- per assolir els objectius del pla nacional”. Els eurodiputats s’han compromès a garantir que aquesta pròrroga es pot concedir per qualsevol motiu que el Consell consideri adequat, sense limitar-ho a criteris específics. A petició dels eurodiputats, els països amb excessius dèficits o deutes poden demanar l'obertura d'un procés de debat amb la Comissió abans de rebre orientacions sobre la trajectòria de la despesa.

Tornar a l'austeritat prèvia a la pandèmia

Markus Ferber, del Partit Popular Alemany ha declarat: “Aquesta reforma constitueix un nou començament i un retorn a la responsabilitat fiscal. El nou marc serà més simple, més predictible i més pragmàtic. Tot i això, les noves normes només poden ser un èxit si la Comissió l'aplica adequadament”. Així doncs, l’interès és, poc a poc, treure el caràcter d’excepcionalitat que es va concebre durant la pandèmia i, posteriorment, amb la guerra d’Ucraïna. Val a dir que aquesta aprovació també ha tirat endavant amb una part dels vots socialistes. Amb 367 vots a favor, 161 vots en contra, 69 abstencions, s'ha aprovat el reglament pel qual s'estableix el nou braç preventiu del Pacte d'Estabilitat i Creixement.

Reacció sindical

L'acord final ara haurà de ser negociat amb el Parlament Europeu i la Comissió Europea. Les noves normes fiscals entraran en vigor durant el 2024 amb repercussions en els pressupostos del 2025. Malgrat tot, aquest enfocament d’austeritat no ha estat ben rebut, especialment des dels sindicats com la Confederació Europea de Sindicats: “Les noves regles fiscals de la UE faran impossible la necessària transformació de les nostres societats, deixant enrere els treballadors i la ciutadania en general, en un moment en què necessiten protecció més que mai”, afirmen secretaris generals de sindicats europeus en una carta oberta adreçada als europarlamentaris, abans fins i tot, d’aquesta aprovació. Aquest col·lectiu recorda que, amb les noves normes fiscals, tan sols tres països poden complir amb els deures pendents en noves inversions socials i climàtiques: Suècia, Irlanda i Dinamarca.