La Unió Europea travessa un moment crític en matèria de subministrament energètic a causa de les conseqüències derivades de la guerra a l'Orient Mitjà. Així ho ha advertit aquest dimecres el comissari europeu d'Energia, Dan Jørgensen, en declaracions als periodistes a la seva arribada a la reunió de ministres del sector que se celebra a Nicòsia, la capital xipriota. El danès ha qualificat la situació com a "molt greu" i ha subratllat que la crisi que afecta Europa és essencialment una crisi dels combustibles d'origen fòssil. Aquesta circumstància, ha explicat, hauria de servir com a incentiu per a accelerar la transició energètica i substituir definitivament el petroli, el gas i el carbó per fonts renovables.
Jørgensen ha assenyalat que l'escalada del conflicte a l'Orient Mitjà ha sotmès el continent a una pressió sense precedents en les últimes dècades. El tancament parcial de l'estret d'Ormuz, per on transita una part substancial del petroli mundial, ha disparat els preus de l'energia i ha posat en evidència la vulnerabilitat d'una economia europea encara molt dependent dels hidrocarburs importats. Davant d'aquest panorama, el comissari ha demanat als Vint-i-set que "redoblen els esforços" per a accelerar el desplegament d'energies netes i reduir la dependència estructural dels mercats fòssils, especialment aquells situats en regions inestables.
Un catàleg de bones pràctiques per a reduir la demanda
Durant la reunió de Nicòsia, el comissari té previst presentar als ministres un document que recull un conjunt de bones pràctiques i idees destinades a reduir tant el consum com la demanda de combustibles fòssils en el conjunt de la Unió. El text, que no té caràcter vinculant, pretén servir com a full de ruta perquè els governs nacionals adoptin mesures efectives a curt termini sense necessitat d'esperar una nova legislació europea. Entre les propostes, segons ha avançat el mateix Jørgensen, figuren incentius econòmics perquè ciutadans i empresaris abandonin els combustibles contaminants i es decantin per opcions renovables, així com campanyes de conscienciació ciutadana per a reduir el malbaratament energètic.
Preguntat per les mesures que alguns estats membres ja han posat en marxa per a fer front a l'encariment de l'energia, com ara les subvencions a les factures de la indústria o les ajudes directes als sectors més vulnerables de la població, Jørgensen ha considerat que aquestes polítiques són "legítimes" a curt termini. No obstant això, ha afegit un matís important: aquestes intervencions públiques han de ser "específiques i temporals". El comissari tem que l'allargament indefinit de les ajudes pugui distorsionar el mercat interior i retardar l'imprescindible procés de transformació del model energètic europeu. Les subvencions generalitzades al consum de combustibles fòssils, ha advertit implícitament, van en la direcció contrària a la transició ecològica que Brussel·les promou.
En la seva intervenció davant els mitjans, Jørgensen ha insistit en una idea força: "El millor que podem fer pels nostres ciutadans i les nostres indústries és fer que els incentius perquè abandonin els combustibles fòssils i passin a les energies renovables siguin tan atractius com sigui possible". Aquesta declaració d'intencions reflecteix un canvi d'estratègia respecte a les crisis energètiques anteriors.
En lloc de reaccionar amb subsidis generalitzats al consum, la Comissió Europea aposta per accelerar la substitució de fonts contaminants per alternatives netes, de manera que la mateixa transició ecològica es converteixi en la principal eina per a enfortir la resiliència comunitària davant de futures crisis geopolítiques. La reunió de Nicòsia servirà perquè els ministres debatin sobre aquestes propostes i comencen a perfilar una resposta comuna a una crisi que, segons totes les indicacions, no té aparença de resoldre's a curt termini.