La presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, i el president d'Indonèsia, Prabowo Subianto, van arribar aquest diumenge a un acord polític sobre l'acord de lliure comerç que negocien des de 2016.

Així ho van anunciar en una roda de premsa conjunta a Brussel·les en la qual van insistir en els seus "valors i ambicions comunes" i en el "potencial sense explotar" de les seves relacions comercials.

"Em complau molt informar-los que acabem d'assolir un acord polític sobre un ambiciós acord de lliure comerç (...) Després de deu anys de negociacions, hem aconseguit un gran avenç", va dir Von der Leyen durant la seva intervenció.

"Vivim temps turbulents, i quan la incertesa econòmica s'uneix a la volatilitat geopolítica, socis com nosaltres hem d'apropar-nos més", va afegir.

L'acord "donarà grans oportunitats" a ambdós socis, segons Von der Leyen, que va destacar que Indonèsia "és un dels principals proveïdors de béns vitals per a la transició digital i ecològica", a més d'una de les economies més importants del món i el cinquè soci comercial de la UE.

"Hi ha molt potencial sense explotar en la nostra relació comercial, i per això aquest acord arriba en el moment oportú. Com que el nou acord obrirà nous mercats, crearà més oportunitats en indústries clau, les empreses actives en agricultura, automoció i serveis es beneficiaran massivament d'ell", va insistir la política alemanya.

La presidenta de la CE va dir que també van parlar d'"elevar" la relació de la UE i Indonèsia "al nivell d'una associació estratègica".

"Això significaria un compromís a llarg termini basat en la confiança, la reciprocitat i el benefici mutu i complementaria l'important treball que estem fent junts com a part de les relacions UE-ASEAN (...) Espero sincerament que assolim junts aquesta important fita", va afegir.

La mandatària europea també va anunciar la decisió sobre visats en cascada per a Indonèsia, que garanteix un accés més ràpid i fàcil als visats d'entrada múltiple.

"Cap punt de desacord"

Per la seva part, el president indonesi va dir que no va quedar "cap punt de desacord entre la UE i Indonèsia" i va parlar d'una "simbiosi mútua".

"Europa és líder en ciència, tecnologia i finances. Nosaltres tenim recursos essencials", va dir Subianto, després d'afegir que li "agradaria veure més presència europea i més participació europea" en l'economia d'Indonèsia, així com "una Europa més forta".

El comissari de Comerç europeu, Maros Sefcovic, també va reaccionar a l'acord polític a través d'un missatge en xarxes socials en el qual el va qualificar de "fita important cap a un comerç i una inversió fortes i mútuament beneficiosos".

Un dels esculls de les negociacions entre la UE i Indonèsia va ser la disputa entre ambdues parts per l'oli de palma, produït i exportat principalment per Indonèsia i Malàisia, per les restriccions al bloc comunitari a l'ús d'aquest com a matèria primera per a biocombustibles, amb motiu del seu impacte en la desforestació.

Un panell de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) va fallar el gener a favor de la UE en la disputa amb Indonèsia, i va considerar que les restriccions són consistents amb les normes comercials internacionals, encara que va admetre certes deficiències en la forma en què les mesures van ser elaborades i aplicades.

Els aranzels dels Estats Units als seus principals socis comercials, incloent-hi la UE, han forçat Brussel·les a pensar a diversificar més les seves rutes comercials i fer atenció a altres mercats també afectats per les mesures del president nord-americà, Donald Trump.

Indonèsia, un mercat de més de 280 milions de persones amb abundants recursos naturals, va rebre un aranzel del 32 % pels EUA.