La Comissió Europea ha llançat aquest dimarts una alerta preventiva sobre la trajectòria fiscal d'Espanya. L'executiu comunitari adverteix que existeix un risc sostingut que el govern espanyol no compleixi amb el límit de creixement de la despesa pública acordat amb Brussel·les per a l'any 2026. Aquesta advertència, formulada pel comissari d'Economia, Valdis Dombrovskis, en la presentació de les conclusions del semestre europeu, es fonamenta en les previsions econòmiques de tardor, ja que Espanya, per segon any consecutiu, no ha remès un pla pressupostari detallat per a l'any en qüestió, una absència que la mateixa Comissió considera una mancança en la planificació fiscal.

Segons l'anàlisi tècnica de la Comissió, el creixement de la despesa neta pública espanyola previst per a 2026 "superarà el límit recomanat pel Consell". No obstant això, l'informe matisa immediatament que aquesta desviació es quantifica com a "inferior al 0,3% anual i al 0,6% del PIB acumulat". Aquests percentatges, encara que aparentment modestos, representen el nucli del nou marc fiscal de la Unió Europea, dissenyat per garantir l'estabilitat econòmica a mitjà termini.

En paraules textuals del document oficial, "per tant, es preveu que Espanya corri el risc d'incomplir el creixement màxim recomanat de la despesa neta en 2026". La reiteració de la paraula "risc" subratlla la naturalesa preventiva de l'avís, tot deixant una finestra oberta perquè les autoritats espanyoles adoptin mesures correctores abans que el possible incompliment es materialitzi. L'advertència de Brussel·les no arriba en buit.

El diagnòstic comunitari troba un eco poderós en l'anàlisi de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), l'òrgan supervisor espanyol que el mes passat ja va projectar un escenari similar. L'AIReF va alertar que el creixement de la despesa primària neta (excloent les mesures d'ingressos), que és la variable clau de supervisió del nou marc fiscal europeu, seria del 4,6% el 2026, xifra que supera amb claredat el 3,5% compromès per Espanya en el seu Pla Fiscal i Estructural de Mitjà Termini.

Aquesta sincronia entre Brussel·les i Madrid és notable. Tant la Comissió com l'AIReF coincideixen a assenyalar que el límit anual (el 0,3% del PIB) se superaria en aproximadament 1.200 milions d'euros. Tanmateix, i aquí rau un dels matisos més importants, ambdues institucions concorden que no se superaria el límit acumulat (el 0,6% del PIB). Aquesta distinció és crucial, ja que el marc fiscal europeu valora tant la desviació puntual d'un any com l'acumulada durant el període de vigència del pla.

Les implicacions i els pròxims passos

La conclusió de l'AIReF, que ara dona suport indirectament la Comissió, és que per a 2025 no serien necessaris ajustos fiscals addicionals. El problema es concentraria el 2026, any en què, segons les previsions actuals, es traspassaria per un estret marge el límit anual, sense arribar a vulnerar el límit acumulat. Ara bé, què implica tot això en la pràctica? La Comissió Europea no activa per ara cap mecanisme sancionador; es troba en una fase de diàleg i avís previ. No obstant això, la pressió sobre el Govern espanyol augmenta.

Es requereix que Espanya presenti un pla creïble que demostri com preveu ajustar-se als compromisos adquirits, especialment en un context econòmic global incert. La falta reiterada d'un pla pressupostari específic per a 2026 és, per a Brussel·les, un senyal d'alarma sobre la capacitat de planificació a llarg termini. En definitiva, Espanya es troba en una situació de vigilància reforçada. La pilota està ara en el terreny del Govern, que haurà de decidir si implementa mesures prèvies per contenir la despesa o assumeix el risc d'una desviació que, encara que petita, podria suposar un nou enfrontament amb les institucions europees en un futur pròxim.