Els Estats Units podrien limitar l'accés d'empreses espanyoles en licitacions públiques o imposar barreres específiques a bancs o consultores perquè operin lliurement al seu territori com a manera de pressionar Espanya per no assolir el 5% del PIB de despesa en defensa exigida pel president nord-americà, Donald Trump.

En un document elaborat per la Cambra de Comerç d'Espanya i consultats per Europa Press, s'especifiquen altres mesures que, sense ser la duplicació d'aranzels a les exportacions espanyoles amb què ha amenaçat Trump, poden restringir l'activitat de les empreses espanyoles en aquest país.

A més de la limitació en contractes públics o la imposició de barreres reguladores, els Estats Units podrien aplicar restriccions d'accés o ús a tecnologia procedent d'aquest país, com plataformes al núvol o tecnologies de xifratge.

Altres mesures que podrien implementar els EUA per perjudicar a les empreses espanyoles passarien per l'enduriment dels requisits fitosanitaris per a productes agroalimentaris, com  fruites, vi o oli, al·legant raons de salut pública, o fins i tot exigir noves certificacions per a maquinària espanyola o productes industrials mitjançant controls tècnics addicionals o barreres burocràtiques.

En l'àmbit de les inversions, el govern podria suggerir riscos polítics o fiscals a empreses nord-americanes per invertir en Espanya, ampliar els seus controls sobre fusions i adquisicions per dificultar que empreses espanyoles comprin companyies nord-americanes o influir en grans fons nord-americans perquè redueixin la seva exposició en sectors estratègics del país, com a energia, banca o telecomunicacions.

La pressió diplomàtica també pot influir sobre Espanya a través de fòrums internacionals o aliances estratègiques. Més enllà de l'enfrontament en la cimera  de l'OTAN entre ambdós països, on Trump va assegurar que Espanya "pagarà el doble" en aranzels si manté la seva posició de despesa en defensa, el país pot utilitzar el vet indirecte en organismes multilaterals o condicionar la col·laboració en seguretat o intel·ligència relacionats amb temes econòmics.

Olives negres, l'antecedent

Amb tot, i si finalment els Estats Units advoquen per la imposició de taxes als productes espanyols importats, la Cambra de Comerç d'Espanya recorda que la política comercial de la Unió Europa té un caràcter col·lectiu i exclusiu. D'aquesta manera, les decisions de matèria comercial han de ser preses i aplicades en nom del conjunt de la Unió.

Així, si el país decidís aplicar aranzels selectius a un únic Estat comunitari, com Espanya, la Unió Europea estaria obligada a imposar una reclamació davant de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) per ser una discriminació contrària al dret internacional.

És el cas de les olives negres de taula espanyoles, que van patir un aranzel proper al 35% en 207 després de la denúncia per part de diversos productors nord-americans per competir contra importacions amb preus injustament baixos amb subvencions que distorsionaven el mercat.

Davant d'aquestes acusacions, la Unió Europea va presentar una queixa formal davant de l'OMC, al·legant que els Estats Units estaven atacant indegudament el funcionament conjunt de la seva política agrícola. L'organització internacional va atorgar parcialment la raó a la Unió Europea el 2021 i va recomanar els Estats Units a revisar i corregir alguns aspectes de les mesures imposades. Tanmateix, i malgrat l'aplicació de certs ajustaments, els aranzels continuen vigents.