Donald Trump ha tornat a les seves pràctiques habituals, amb els aranzels com a arma negociadora, ara amb els BRICS i els seus socis com a objectiu, i ha provocat un nou xoc amb la Xina, l'economia més gran d’aquests països emergents (el Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica). El president dels Estats Units ha encès aquest nou incendi a dos dies del final de la treva aranzelària, que, si s’acaba, farà que l’1 d’agost tornin a entrar en vigor les taxes al comerç mundial imposades pels EUA.

Trump ha amenaçat amb un aranzel addicional del 10% per als socis comercials dels BRICS. “Qualsevol país que s’alineï amb les polítiques antiamericanes dels BRICS haurà de pagar un aranzel addicional del 10%. No hi haurà excepcions a aquesta política”, va anunciar al seu compte de Truth Social.

El president dels Estats Units va fer aquesta declaració just després de la cimera dels BRICS, celebrada a Rio de Janeiro, en què aquests països van criticar els aranzels i van demanar que es restablís el lliure comerç global. A més, van criticar “la imposició de mesures coercitives unilaterals contràries al Dret Internacional”.

En el comunicat de cloenda de la trobada, tot i que no es menciona els Estats Units, es mostra una “profunda preocupació” per mesures com els aranzels, que “distorsionen el comerç”, són contràries als principis de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) i amenacen l’economia mundial amb “la recessió o prolongar encara més un creixement feble”.

La Xina no va trigar a respondre, i la portaveu del ministeri d’Afers Exteriors xinès, Mao Ning, va criticar l’ús dels aranzels com a “eina de coerció i pressió”. La imposició “arbitrària” d’aranzels no beneficia cap país, va afegir, mentre recordava que la Xina “sempre s’ha oposat a les guerres aranzelàries i comercials”.

Mao Ning va assegurar que els BRICS no pretenien atacar els EUA: “el mecanisme dels BRICS és una plataforma important de cooperació entre mercats emergents i països en desenvolupament. (…) Advoca per l’obertura, la inclusivitat i la cooperació mútuament beneficiosa, sense caure en la confrontació ni actuar contra cap país”.

Les cartes de Trump

Donald Trump, des de la seva presa de possessió com a president a finals de gener, ha fet servir els aranzels com a eina per negociar amb els seus principals socis comercials, especialment amb la Xina, amb qui va iniciar una escalada d’anuncis de taxes que va acabar finalment en una treva. Aquesta va calmar les aigües mentre es negociava, però en els últims dies ha tornat a agitar el vesper davant el final dels 90 dies de gràcia.

Abans de la seva amenaça als BRICS i els seus socis, havia informat que aquest mateix dilluns havia començat a enviar cartes a diversos països davant el final de la pròrroga en els aranzels per informar-los que s’acaba el termini i urgir-los a pactar amb els EUA. “Crec que la majoria dels països hauran arribat a un acord abans del 9 de juliol”, va afegir Trump.

Està previst que els “gravàmens recíprocs”, com els va batejar la Casa Blanca, entrin en vigor l’1 d’agost, tot i que encara s’han de confirmar les taxes, cosa que dependrà dels acords als quals s’arribi en els pròxims dies.