El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha rebutjat que una empresa instal·li torns per controlar el temps fet servir pels treballadors per anar al bany i els ho descompti després de la jornada laboral. En una sentència datada el passat 10 de desembre a què ha tingut accés EFE, la sala social rebutja el recurs de l'empresa Electrònica, Desenvolupament, Enginyeria i Sistemes contra la decisió de febrer de 2023 del jutjat social número 15 de Madrid. El novembre de 2022, l'empresa, que es dedica a la fabricació, reconstrucció i reciclatge de components, peces, mòduls i sistemes del camp de l'electrònica aplicada al sector de l'automoció i mecanitzacions en general, va informar que anava a comptabilitzar com a temps de treball no efectiu el temps fet servir en anar al bany.
Per accedir a la zona de lavabo, es van instal·lar uns torns mecanitzats, si bé el control només s'exercia sobre els empleats de tallers, i no els d'oficina, dels 33 treballadors de l'empresa. Aquests empleats del taller, entre les funcions del qual figura el maneig de peces o components greixats, podien accedir a un safareig annex, però per a això havien de fer servir més temps que per anar als banys de la instal·lació. Es va informar cada treballador del temps fet servir per anar al bany, i es van oferir diferents possibilitats, com la recuperació en dates acordades amb la patrona, el descompte del temps d'assumptes propis, o el descompte de retribució o acumulació en determinades condicions.
El temps necessari
L'empresa al·legava que el conveni col·lectiu aplicable reconeix que el temps de descans i el temps d'ús del bany són "equiparables", encara que mai fins aleshores s'haurien controlat, i explicava que únicament havia decidit cessar en la "tolerància" de la consideració d'aquests descansos com de temps de treball efectiu. Però el TSJM es remet a una sentència del Tribunal Suprem de setembre de 2023, que entenia que "en els temps de descans fixats al conveni col·lectiu que l'empresa pot organitzar en funció de les necessitats del servei, no poden estar compresos el temps que pot precisar el treballador per atendre les seves necessitats biològiques, ja que aquestes no venen determinades per les del servei".
El Suprem reconeixia el dret dels treballadors a l'ús del lavabo per atendre les seves necessitats fisiològiques pel temps imprescindible, i la correlativa obligació de l'empresa de registrar aquestes pauses de forma separada de la resta de descansos i pauses. El TSJM considera a més que pretendre que els treballadors recuperin aquell temps implica una modificació de les condicions laborals, ja que "l'aplicació efectiva de la mesura implica un increment de la jornada, hi ha hagut compte que la jornada de treball establerta en conveni, tan sols computa les hores de treball efectiu en còmput anual".
I la legislació, afegeix la sentència, impedeix a una empresa de modificar de forma "unilateral" les condicions de treball. Els magistrats afegeixen que els suposats fraus detectats en alguns treballadors, en fer servir un temps que l'empresa considera excessiu en aquests menesters, no justifica que s'alteri la forma de còmput de la jornada de tot el personal.