El Parlament de Grècia ha aprovat aquest dijous un projecte de llei presentat pel govern conservador que estén la jornada laboral en el sector privat fins a un màxim de 13 hores diàries, una reforma que ha provocat dures reaccions dels sindicats i de l'oposició d'esquerres. El projecte ha estat aprovat gràcies a la conservadora Nova Democràcia, el partit amb majoria absoluta del primer ministre Kyriakos Mitsotakis, mentre que tota l'oposició hi va votar en contra, excepte l'esquerrà Syriza, que no va participar en el procediment per “no legalitzar amb el seu vot” allò que va qualificar d'una “llei monstruosa”.

Mesura progressista

El Govern defensa que la jornada laboral de 13 hores és opcional, només afecta el sector privat i es pot aplicar un màxim de 37 dies l'any. En el debat previ a la votació, la ministra de Treball, Niki Kerameos, ha defensat aquesta proposta com una reforma “positiva i progressista”, que augmentarà els llocs de treball i incrementarà la xarxa de protecció dels treballadors. “Hem de facilitar el desenvolupament empresarial perquè sense empreses no es creen llocs de treball i sense empreses aquest país mai no viurà desenvolupament”, ha considerat.

Kerameos ha recalcat que, a més de l'ampliació de la jornada laboral, la legislació preveu una sèrie de mesures que augmenten la protecció dels treballadors, com ara l'ampliació dels beneficiaris i les ajudes per maternitat. El Govern destaca que, malgrat aquesta ampliació, es manté el límit màxim de 48 hores setmanals i 150 hores extres anuals, i que treballar fins a 13 hores tindrà una bonificació del 40% per hora extra.

“Es prohibeix explícitament que l'ocupador t'obligui, t'acomiadi o et discrimini de cap forma”, ha precisat Kerameos, en cas que el treballador es negui a treballar aquestes hores extres. El principal partit d'oposició, el socialdemòcrata Pasok, va acusar el Govern aquest dimecres de fer “retrocedir el país al segle XIX” pel que fa a drets laborals.

“El Govern està promovent una societat i un mercat sense dret laboral, en una suposada “normalitat” on l'estat del benestar està en constant deconstrucció”, ha denunciat Iorgos Mulkiotis durant el debat parlamentari.

Vagues generals

Els passats dies 1 i 14 d'octubre, Grècia va viure dues vagues generals que van paralitzar el país convocat pels principals sindicats del sector públic i privat, ADEDY i GSEE, per exigir que el Govern retiri el projecte aprovat avui al Parlament. Els sindicats qualifiquen de “mentida” que l'ampliació de la jornada sigui “opcional”, ja que, argumenten, al mercat laboral grec el treballador no té cap poder de negociació i l'empresari pot acomiadar-lo amb qualsevol excusa, sense que ho hagi de justificar.

Els economistes expliquen la mesura per la manca de treballadors al sector de serveis i l'hostaleria, especialment durant la temporada turística d'estiu. El Govern de Mitsotakis ha transformat el mercat laboral grec en un dels més flexibles d'Europa. Des del juliol del 2024, els treballadors de la indústria, el comerç detallista, l'agricultura i alguns serveis estan obligats a treballar sis dies a la setmana si el seu ocupador ho exigeix. El sou d'aquest sisè dia rep una bonificació del 40%.

Els treballadors a Grècia treballen molt més que a qualsevol altre país europeu, amb més de 1.886 hores l'any, segons l'agència d'estadístiques europea, Eurostat, si bé tenen una productivitat menor i el segon poder adquisitiu més baix a la UE, només per davant de Bulgària.