L'activitat futbolística a Barcelona i la seva àrea metropolitana no només mobilitza passions, sinó també diners. Aquesta és una de les principals conclusions d'un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona. L'estudi ha analitzat l'activitat del Barça, Espanyol, Sabadell, Europa, Sant Andreu, Terrassa i Hospitalet. El document quantifica la riquesa generada per aquest ecosistema de clubs en 1.521 milions d'euros anuals. Aquesta activitat sosté gairebé 28.000 llocs de treball a jornada completa.
El futbol, per tant, es revela com un sector econòmic de pes a la zona, que va molt més enllà de l'activitat esportiva. La despesa directa generada pels clubs i els seus aficionats, que ascendeix a 981 milions d'euros, es distribueix per sectors com l'hostaleria, la restauració, el comerç, el transport, la construcció, els serveis professionals i les activitats recreatives, entre d'altres. Aquesta transversalitat fa que l'impacte econòmic del futbol es deixi sentir en pràcticament tots els racons de l'economia local.
L'informe posa èmfasi en el grau de territorialització de l'impacte. Segons les xifres recollides, el 73% de la despesa associada al futbol es genera dins de l'àrea de Barcelona, la qual cosa confirma el paper dinamitzador d'aquesta activitat sobre l'economia local. Aquesta elevada proporció de despesa local es tradueix en un impacte directe sobre els comerços i serveis dels municipis on es disputen els partits, especialment en els dies de competició. L'impacte total es desglossa en tres efectes diferenciats. L'efecte directe, que prové de l'activitat ordinària dels clubs i de la seva operativa diària, genera 720 milions d'euros i 14.621 llocs de treball. A aquesta xifra s'afegeix l'efecte indirecte, vinculat a la cadena de proveïdors, i l'efecte induït, derivat del consum de les rendes generades per tota aquesta activitat, que completen els 1.521 milions d'euros i els 27.822 llocs de treball totals.
El futbol com a contribuent net a les arques públiques
Un dels apartats més destacats de l'informe és l'anàlisi de l'impacte fiscal de l'activitat futbolística a l'àrea de Barcelona. Els set clubs analitzats aporten cada any 311 milions d'euros a les arques públiques en concepte d'impostos i cotitzacions. D'aquesta quantitat, 242 milions corresponen a l'IRPF i a les cotitzacions a la Seguretat Social, que representen el 77% del total.
L'IVA vinculat a l'activitat dels clubs i a la despesa associada genera 66 milions d'euros addicionals, mentre que les taxes i tributs locals suposen 2,6 milions. L'estudi subratlla que el futbol, lluny de ser una càrrega per a les finances públiques, es configura com un contribuent net que retorna a les administracions més del que possiblement reben en forma de suport institucional. Aquesta dada hauria de situar el debat sobre el suport al futbol en termes d'inversió i retorn econòmic, i no merament de despesa en oci, segons assenyala l'informe.
L'anàlisi de la Cambra de Comerç de Barcelona distingeix dos nivells dins de l'ecosistema futbolístic de l'àrea de Barcelona. D'una banda, els dos clubs d'elit, el Barça i l'Espanyol, generen la part més important de l'impacte econòmic, amb xifres d'aproximadament 1.300 milions i 200 milions d'euros de riquesa generada, respectivament.
De l'altra, els cinc clubs de proximitat, que operen amb pressupostos molt inferiors, generen una activitat econòmica recurrent als seus barris i municipis, amb un impacte conjunt de 22 milions d'euros. Els clubs de proximitat, que disputen entre 18 i 30 partits com a local per temporada, amb assistències que van dels 500 als 4.000 espectadors, constitueixen un motor econòmic regular per als seus entorns. Aquesta recurrència, que es manté al llarg de la temporada, diferencia el futbol d'altres esdeveniments puntuals i garanteix un flux constant de despesa en restauració, comerç i transport vinculat als dies de partit.
L'ascens a Segona Divisió, un salt estructural per als clubs de proximitat
L'informe dedica un capítol a analitzar les conseqüències econòmiques d'un ascens a la Segona Divisió per a un club de proximitat. La conclusió és que l'ascens suposa un canvi estructural en el model econòmic del club, impulsat principalment per l'increment dels ingressos per drets audiovisuals. Mentre que en categories federatives aquests ingressos no solen superar els 200.000 euros anuals, a Segona Divisió l'ingrés mitjà per aquest concepte se situa en 7,9 milions d'euros, amb una forquilla que va dels 5,3 als 8,8 milions.
En un escenari conservador, l'estudi estima que l'ascens d'un club de proximitat pot multiplicar per 2,4 la riquesa generada i per 2,6 els llocs de treball sostinguts. Si els cinc clubs de proximitat analitzats assolissin la Segona Divisió, l'impacte addicional seria de 40 milions d'euros de nova riquesa generada, 773 llocs de treball més i 15 milions d'euros anuals addicionals en recaptació fiscal. L'exercici, que no es planteja com una previsió esportiva sinó com una simulació econòmica, permet dimensionar el potencial de l'ecosistema si diversos clubs de l'àrea de Barcelona consolidessin la seva presència en el futbol professional.