La pressió immobiliària a les grans ciutats no només afecta els ciutadans en general, sinó que s'ha convertit en un autèntic tap estructural per a la mobilitat i la promoció interna dels treballadors públics. Aquesta és la conclusió principal de l'estudi Perspectiva i Reptes de l'Empleat Públic a Espanya, elaborat per Supera Oposicions. L'informe, basat en una enquesta a 400 funcionaris estatals, revela que un 31,5% dels empleats públics admet haver rebutjat o ajornat una plaça o un ascens per la impossibilitat d'assumir el cost de l'habitatge al destí assignat. Aquesta circumstància posa de manifest una paradoxa: la voluntat de promocionar xoca amb la realitat financera dels treballadors públics.

L'estudi indica que, tot i que gairebé la meitat dels empleats públics (un 48,8%) està disposada a traslladar-se fora de la seva demarcació per a accelerar la seva carrera professional, les condicions econòmiques ho impedeixen. Un 23,8% addicional assegura que el cost de la vida condiciona totalment qualsevol decisió que impliqui un canvi de residència. Aquesta situació ha portat el 43,5% dels funcionaris a condicionar la seva promoció a un increment salarial o a un incentiu específic que compensi directament el cost de l'habitatge a la ciutat de destí. La qüestió econòmica, per tant, s'ha convertit en un element central en les decisions professionals dels treballadors públics.

L'èxode cap a la perifèria

Davant l'encariment de l'habitatge a les grans urbs, els empleats públics estan buscant alternatives a la perifèria i a les demarcacions mitjanes. L'estudi revela que per al 56% dels treballadors públics, la possibilitat de tornar al seu lloc d'origen o de traslladar-se a entorns menys massificats és el factor determinant a l'hora d'escollir una plaça. Aquesta tendència, que s'ha anat consolidant en els darrers anys, reflecteix la recerca d'una millor qualitat de vida i d'un cost de vida més ajustat.

Aquest anhel de retorn als orígens o de trasllat a zones menys congestionades s'alinea amb el suport majoritari (73%) a la creació de seus estatals fora de la capital, una mesura que els empleats públics valoren com a altament eficaç per a atraure i retenir talent qualificat a totes les regions. La descentralització de l'administració es percep, per tant, com una eina per a vertebrar el país i per a oferir oportunitats professionals en diferents territoris. L'estudi posa de manifest que la creació de seus fora de les grans capitals és una mesura que inclou el suport de la majoria dels funcionaris.

La descentralització de l'Estat, però, ja no depèn exclusivament dels trasllats físics. La transformació digital i el teletreball estan actuant com a grans catalitzadors del canvi. L'estudi assenyala que el 52,5% dels empleats públics considera que la digitalització i el teletreball estan reduint amb èxit la històrica bretxa d'oportunitats entre els serveis centrals i les delegacions. Aquesta percepció indica que les noves tecnologies estan permetent als treballadors públics treballar des de qualsevol lloc, sense necessitat de desplaçar-se a les grans capitals.

El responsable de Supera Oposicions, Jesús Polvorinos, ha destacat que les dades de l'estudi no s'han de llegir en clau de crisi, sinó com una gran oportunitat de transformació per a l'administració. Segons Polvorinos, l'Estat ofereix un capital humà extraordinari i amb una voluntat innegable de créixer professionalment, però el context immobiliari actual exigeix actualitzar les regles del joc. La descentralització de seus estatals i l'impuls decidit al teletreball són, a parer seu, les palanques que permetran democratitzar el talent. La seva conclusió és que adaptar les condicions al cost de vida real de cada territori és el camí perquè el progrés professional i una qualitat de vida sostenible vagin plegats.