Aquest text pertany a la newsletter 'Economia amb Pausa', que Serafí del Arco publica cada dimarts a la pàgina de LinkedIn d'ON ECONOMIA i que arriba als subscriptors de la mateixa. Si vols rebre-la, apunta't aquí.

Bon dia des de la redacció d'ON ECONOMIA, el diari econòmic per a tothom. Com estàs? Com portes la crispació política, ara arrel de l'enèsim episodi de corrupció i mordidas descobert en el cas Koldo, i del retorn als titulars de l'amnistia? Per sort, hi ha vida més enllà del politiqueig i també hi ha polítiques. El temps dirà si són més o menys encertades. Una d'elles són les mesures entorn de l'habitatge, el problema més important de la ciutadania juntament amb l'encariment de la cistella de la compra. Fa just una setmana el Govern anunciava que a partir del 13 el març s'activarà l'índex de referència de lloguer que servirà per marcar el preu màxim a què es podrà llogar un pis en una zona tensada. Aquesta es defineix com una zona en què el preu ha pujat per sobre de l'IPC de manera continuada o en què l'esforç de les rendes sigui superior al 30% per pagar un lloguer mitjà, i són les comunitats autònomes les que tenen la competència de declarar zona tensada.

El Ministeri d'Habitatge ha pres com a referència les declaracions de la renda per saber el que es cobra de mitjana pel lloguer en cada municipi i, després, a través de l'índex, es pot comprovar el que costaria el teu habitatge en qualsevol municipi d'Espanya. Si el nou contracte és en un habitatge que no ha estat llogat en els últims 5 anys, el preu no podrà estar per sobre de l'índex de referència tampoc en el cas que el propietari no sigui un gran tenidor. En alguns municipis, el preu baixa a la meitat, ho pots calcular. Una de les preguntes que queden a l'aire és com se sancionarà els qui se saltin aquest control i posin preus per sobre del que fixa l'índex als nous contractes de lloguer. Moncloa diu que és competència autonòmica i Catalunya reclama per la falta d'un règim sancionador en la llei, segons compta German Aranda. La Generalitat també ha carregat contra el Govern pels barems de referència del preu del lloguer i diu que els lloguers no baixaran. Però els preus que marca el nou índex estan per sota, en gairebé tots els casos, dels que es poden trobar als portals d'habitatge. Així, un pis al barri de Sant Andreu de Barcelona d'uns 80 metres quadrats val al portal Idealista uns 1.200 o 1.400 euros, mentre que l'índex els situa entre els 648 i els 865 euros. I al barri de Sants, si el portal els ofereix per 1.250 euros, l'índex del Govern el fixa entre els 740 euros i els 949.

De moment només Catalunya s'ha interessat per aplicar-la, i no sense polèmica, com veiem. De veritat que a cap altre territori d'Espanya no hi ha zones tensions amb els pisos?

Un altre interrogant no resolt -i no menor- és sobre el lloguer temporal. No existeix cap regulació i els preus són molt per sobre.

La meva selecció setmanal

1. Fa uns mesos, Eduardo Abad, secretari general de la Unió Professional de Treballadors Autònoms (Upta), una de les tres associacions del sector, alertava en una entrevista a ON ECONOMIA que l'hostaleria i el comerç estan sobredimensionats i no admeten més autònoms. Juan Ferrari ha consultat les dades del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions i conclou que la meitat dels autònoms que tanquen el seu negoci són d'aquests dos sectors i de serveis socials (com perruqueries). La ministra, Elma Saiz, s'ha compromès a crear un observatori ja mateix per fer anàlisi i seguiment juntament amb el sector de la reforma del Règim Especial de Treballadors Autònoms (DESAFIA), com per exemple les prestacions per cessament d'activitat.

2. Sense deixar els autònoms, en aquesta última setmana hem sabut que la Fiscalia i el Ministeri de Treball han obert una investigació contra Uatae, una altra de les associacions del sector, i contra Pimec per presumpta falsificació de documents públics per cobrar subvencions estatals per a autònoms. La patronal catalana es defensa: diu que és una subvenció que va demanar Uatae i que si s'ha falsificat, modificat o manipulat algun certificat les responsabilitats no són seves, que Pimec en seria l'afectat. Li ho explica Ferran Bel, el representant permanent de Pimec a Madrid, a Xavier Alegret en aquesta entrevista.

3. Malgrat ser un país de pimes i autònoms (suposen el 99,8% de les empreses, més del 62% del Valor Afegit Brut i el 66% de l'ocupació empresarial total, segons el Ministeri d'Indústria), qui talla el bacallà és l'IBEX 35. Hi ha dos sectors que últimament són el focus de totes les crítiques: banca i energètiques. Si fa dues setmanes coneixíem els voluminosos resultats dels bancs, aquests dies ha estat el torn de les segones. Tampoc no els ha anat malament. German Aranda explica que neden en beneficis malgrat la caiguda del preus del gas i el nou impost extraordinari.

4. Ambdós sectors solen concentrar els directius més ben pagats. De fet, el més ben pagat és Ignacio Sánchez-Galan (Iberdrola), que va percebre 13,86 milions d'euros el 2023, després de pujar el sou un 65, i la segona és Ana Patrica Botin (Santander), amb un sou de 12,24 milions. No falten tampoc els màxims responsables de les grans constructores d'Espanya. Però no creguem que tot l'IBEX ha seguit el mateix exemple; molts executius han mantingut el seu salari i d'altres se l'han abaixat, com José María Álvarez-Pallete (Telefónica) i Francisco Reynés (Naturgy). Malgrat la recurrent expressió de "beneficis rècord", els salaris de les cúpules de l'IBEX s'han mantingut relativament estables i, en conjunt, han pujat menys d'un 1%. Xavier Alegret n'explica tots els detalls.

5. Sol Daurella no és la directiva més ben pagada d'Espanya encara que sí que figura entre les 20 fortunes més grans, segons la llista Forbes . És la presidenta de Coca-Cola Europacific Partners, l'embotelladora més gran d'aquesta marca a tot el món. La família Daurella la controla a través del hòlding familiar Cobega i d'Olive Partners. Josep Maria Casas explica que la quarta generació de la nissaga dels Daurella ha aterrat discretament en els consells d'administració d'ambdues i...en l'hípica.

6. Ens estem convertint en un país low cost? Al cada vegada més espai que ocupen les marques blanques a la cistella de la compra (45%) ocorre|passa el mateix amb els viatges. L'aerolínies low cost arrasen i ja transporten el 60% dels viatgers a Espanya. Avui, quatre de cada 10 passatgers volem amb Ryanair i Vueling, per exemple, segons dades de Aena recopilats per Cristina Hidalgo.

És tot per avui. Aquest divendres és el 8-M, segur que tots aprofitarem aquesta setmana per analitzar des de múltiples angles com evoluciona la bretxa de gènere.

Gràcies per informar-te en ON ECONOMIA i una abraçada!

Serafí del Arco

PD: Llegeix totes les notícies econòmiques en ON ECONOMIA. Si no vols perdre't res, segueix-nos en LinkedIn, Twitter i baixa't la nostra app per a Android i iOS.