Comerç, hostaleria i altres serveis personals (tintoreries, perruqueria i bellesa, pompes fúnebres i gimnasos) són els sectors amb un percentatge d'abandonament més gran de l'activitat per part dels autònoms: concentren una de cada dues sol·licituds de cessament d'activitat del passat 2023. Així consta en l'estadística del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, que serveix de base als negociadors que analitzaran l'efecte de la reforma del Reta i una possible modificació del cessament d'activitat. Al llarg de l'any passat, uns 5.500 autònoms van cobrar mensualment la prestació, amb una durada màxima de 24 mesos si s'ha cotitzat 4 anys.
Però abans de prendre qualsevol decisió, els agents socials (patronals, sindicats i associacions d'autònoms) han sol·licitat que el Ministeri que dirigeix Elma Saiz creï l'Observatori del cessament d'activitat per conèixer en profunditat totes les dades relatives a una prestació que s'ha reformat el 2023 per incloure el cessament d'activitat temporal i parcial que permet compatibilitzar la prestació amb el treball, sempre que s'hagi reduït per sota de certs límits.
Estadística més detallada
Celia Ferrero, vicepresidenta d'ATA, assenyala que una gran majoria dels autònoms que van sol·licitar l'any passat el cessament d'activitat estan concentrats als sectors de comerç, hostaleria i en serveis personals. Amb l'estadística del Ministeri, dels 20.079 autònoms que van sol·licitar la prestació per cessament d'activitat, 5.467 treballaven al comerç, 3.012 en l'hostaleria i uns altres 1.522 en serveis personals. En total, 10.001 autònoms que suposen el 50% del total de peticions. L'any anterior, aquests tres sectors es van apropar al 60%, però el 2023 l'aqüicultura es va col·locar com la tercera activitat, amb 1.584 autònoms que es van acollir al cessament per motius de força major al sector del musclo a Galícia.
Però les dades de l'estadística no són suficients per obtenir conclusions precises sobre el funcionament del cessament d'activitat després dels canvis de 2023. Ferrero apunta que més enllà de la concentració de les prestacions en unes quantes activitats, cal analitzar més a fons aspectes com el rang d'edat dels peticionaris, la modalitat de sol·licitud (cessament definitiu, total o parcial), causes de la negació en cas de produir-se, o informació sobre els ingressos i les despeses aportades pels autònoms sol·licitadors. ATA considera vital aquesta informació per poder lligar la prestació a l'evolució de la recaptació per cotització després de la reforma del Reta i, en cas de ser necessari, retocar els canvis legals. Però sol·licita que tingui cabuda el subsidi dels autònoms de més de 52 anys, també en l'àmbit de la Seguretat Social.
Diferències a les mútues
Eduardo Abad, secretari general d'Upta, coincideix i posa en primer lloc que la Seguretat Social negociï a la taula el subsidi dels majors de 52 anys. L'altre gran problema és el baix nombre de peticions del cessament d'activitat i, especialment, l'alt nombre de sol·licituds rebutjades, una de cada dues. Abad atribueix aquest alt percentatge de resolucions desfavorables als diferents criteris que apliquen les Mútues de Treball que, com a entitats col·laboradores de la Seguretat Social, s'encarreguen de gestionar les prestacions, inclosa la denegació o aprovació. Malgrat que la Seguretat Social ha establert uns criteris, les mútues fan diferents interpretacions, remarca Abad. La implantació de les diferents mútues per territoris podria explicar, en part, la disparitat de les taxes de denegació entre comunitats autònomes i, fins i tot, per províncies. Encara que també pesa el component sectorial de cada zona.
Com a exemple, el 2023 només es van autoritzar el 30% de les sol·licituds a les Canàries, mentre que a Galícia es va elevar al 73%. Fins i tot dins d'un mateix territori es produeixen diferències cridaneres. A Catalunya es van aprovar el 47% de les sol·licituds, lleugerament per sota de la mitjana a Espanya, però a Tarragona s'eleva el 52,5% i a Lleida només es van concedir el 31,5% de les sol·licituds, la tercera província amb la taxa més baixa.
Baixa petició
Sobre la baixa petició per part dels autònoms, tant el representant d'Upta com la d'ATA assenyalen el desconeixement de molts autònoms i les dificultats de la tramitació. Tanmateix, dels 3,3 milions d'autònoms d'alta a la Seguretat Social, 2,4 milions tenen dret a sol·licitar el cessament, ja que estan cotitzant per això. Queden fora certs col·lectius com el Seta o els que cotitzen per la tarifa plana.
Carlos Bravo, de CCOO, assenyala que la creació de l'Observatori servirà per determinar si el disseny de la prestació és "adequat o fallit". Abat i Ferrero esgrimeixen que no s'entén com cada any es donen de baixa uns 550.000 autònoms i només s'apunten al cessament d'activitat uns 20.000. El segon punt que fa pensar que el model no està funcionant és el reduït percentatge de sol·licituds que són aprovades, el 47% de les peticions el 2023, el que va suposar una notable millora respecte al 36% de 2022. Una millora que es deu, en part, a la reforma que possibilita cobrar una ajuda als professionals que estan passant un sot, compaginant-la amb treball. Però també que les peticions de força major es van aprovar en 9 de cada 10 casos.