Heu sentit mai parlar de la regla del 30%? És la idea que hauríeu de pressupostar un mínim del 30% dels vostres ingressos bruts mensuals, és a dir, els vostres ingressos abans d'impostos per als costos de l'habitatge, i és pràcticament un evangeli de les finances personals.
Les calculadores de lloguer sovint utilitzen la regla del 30% com a hipòtesi predeterminada per determinar quin habitatge us podeu permetre. Els prestadors hipotecaris l'han adoptat com a ràtio de qualificació a l'hora d'aprovar un préstec i, els propietaris privats, sovint requereixen que els sous anuals dels llogaters siguin almenys tres vegades el lloguer mensual.
Té sentit seguir-la?
El portal americà Earnest va fer una ullada al seu conjunt de dades de més de 15.000 sol·licitants de préstecs estudiantils i van trobar que a nivells salarials inferiors als 30.000 dòlars, la despesa per sobre del 30% dels ingressos bruts en habitatge és la norma. Recentment, aquesta conclusió ha estat recolzada per un informe de Harvard, que va trobar que el 45% de les llars que guanyen entre 30.000 i 45.000 dòlars tenen costos de lloguer superiors al 30%. I la mateixa tendència s'aplica si fem el salt a Europa.
Tanmateix, amb ingressos superiors a aquestes xifres, els clients tenen cada vegada més despeses mensuals més baixes que la referència, fins al 10% dels seus ingressos bruts per als llogaters més rics. Això reflecteix la idea econòmica que la propensió marginal a consumir generalment disminueix amb l'augment dels ingressos. En altres paraules, si els vostres ingressos es dupliquen, probablement començareu a gastar més, però no dues vegades més. Entre els sol·licitants de préstecs, les persones que guanyen uns 30.000 dòlars segueixen la regla del 30%.
On neix la regla?
La regla del 30% té arrels a les regulacions d'habitatge públic de 1969 als Estats Units, que limitaven el lloguer de l'habitatge públic al 25% dels ingressos anuals d'un inquilí (va augmentar fins a un 30% a principis dels anys vuitanta). Tanmateix, en lloc de mirar què haurien de gastar els consumidors en habitatge, el govern americà va seleccionar aquests percentatges perquè això és el que gastaven els consumidors.
En termes generals, els experts veuen dos problemes per convertir el 30% en la regla de facto de finances personals per als llogaters: en primer lloc, les mitjanes, per definició, no tenen en compte les grans variacions en el que fan els individus. En segon lloc, el balanç i les obligacions financeres dels consumidors actuals són molt diferents dels dels anys seixanta en què es basa aquesta norma. I un altre aspecte a tenir en compte és que les necessitats dels llogaters actuals no són iguals. És possible que els joves professionals de la ciutat amb una vida social activa no necessitin ni vulguin més que un apartament petit de dues o tres habitacions convenientment situat que puguin compartir amb companys d'habitació. Contrasta el seu pressupost amb el d'una família jove (que podria tenir els mateixos ingressos que els companys de pis professionals) que busca espai per a nens i disposa a pagar una prima per estar a prop de bones escoles.
Per acabar, anem a l'exemple amb la nostra moneda. Aquesta regla es basa en la premissa que el cost dun lloguer no ha de superar el 30% dels teus ingressos mensuals bruts. Per exemple: si els teus ingressos mensuals bruts pugen a 1.500€, el preu màxim que hauries de pagar pel lloguer del teu habitatge hauria de ser de 450€. Aleshores, només has de gastar com a màxim del 30% dels teus ingressos en el lloguer? La veritat és que dependrà de la teva situació personal. Hauràs de valorar la teva situació personal, ja que de vegades destinar més del 30% al lloguer pot ajudar-te a reduir altres despeses.
Impossible complir-la?
Mirant la situació actual dels preus a les grans urbs sembla del tot impossible. Pots tenir com a referència aquesta regla del 30%, però és molt important quins valors quina opció s'adapta millor a les teves necessitats. L'alça de l'euríbor està impulsant la taxa d'esforç, el percentatge de renda que una llar mitjana destina al pagament d'una hipoteca. Al tancament del segon trimestre, aquest indicador se situava al 33% de mitjana a tot el territori espanyol, dos punts més que el juny de 2022, segons dades de Tinsa. Aquest indicador no es trobava en aquests nivells des de l'any 2009, en línia amb els preus de l'habitatge, que també s'apropa als màxims assolits en els temps de la gran bombolla immobiliària.