El Ministeri de Treball, que dirigeix la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ha convocat a empresaris i sindicats aquest dilluns a les 16:00 hores per començar a negociar la reforma del subsidi d'atur o assistencial que cobren les persones que porten temps fora del mercat de treball i han esgotat les seves prestacions assistencials. Actualment, el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) desemborsa uns 7.500 milions d'euros anuals en aquest tipus de prestació lligada a la recerca activa d'ocupació.
La ministra de Treball, segons va acordar amb Brussel·les, pretén augmentar la despesa mitjana que reben els beneficiaris i incloure unes 400.000 persones que avui estan fora del dret a la prestació. Actualment, es cobra 480 euros al mes per un màxim de 30 mesos, la qual cosa suposa, que d'esgotar-la, reben 14.400 euros al llarg de dos anys i mig. Díaz pretén augmentar els actuals 480 euros a 660 els primers sis mesos, els altres sis a 540 euros i els 18 restants, mantenir els actuals 480 euros. El que donaria, d'esgotar el termini màxim, un total de 15.840 euros, amb una mitjana mensual de 528 euros. Fonts del Ministeri de Treball aclareixen que el 80% dels beneficiaris de la prestació no consumeixen els 30 mesos, ja que solen trobar una feina, encara que és molt freqüent, en el 56% dels casos, que siguin llocs de treball temporals, per la qual cosa reinicien la prestació.
No obstant això, cal veure què proposarà Díaz aquest dilluns als agents socials, ja que existeix una guerra oberta entre el Ministeri de Treball, que pretén augmentar la prestació, i el Ministeri d'Economia, que dirigeix la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, partidària de reduir la prestació, tant en el seu termini -baixar de 30 a 12 mesos- com els ingressos mensuals, de 480 a 442 euros de mitjana, segons han informat fonts del Ministeri de Treball. Ambdós ministeris manegen dos esborranys de llei diferents.
Nous col·lectius
L'altra pretensió de Díaz és sumar dos nous col·lectius: d'una banda, els menors de 45 anys que hagin esgotat el dret a una prestació contributiva, encara que no tinguin càrregues familiars, que en sumeixin uns 150.000, i ampliar a tot Espanya la prestació SEASS, Subsidi d'empleats eventuals agrícoles, restringit avui als treballadors d'Extremadura i Andalusia. Treball calcula que es podrien acollir unes 250.000 persones, la qual cosa sumaria 400.000 beneficiaris més; és a dir, s'ampliaria en un 40%.
El 2023, de mitjana mensual, la cobren prop de 900.000, encara que el 2021 i el 2020 van superar el milió i el 2019 i el 2018, estaven en 970.000. El 2022, de mitjana, el van cobrar al mes 911.858 i aquest any la mitjana és una mica menor, de 896.600 (encara que s'ha calculat amb dades fins a l'octubre). En el que va de 2023, s'han acollit a la modalitat de subsidi d'atur, la gran majoria, unes 716.500 persones, a la modalitat d'eventuals agraris d'aquests dos territoris, uns altres 87.600, i els acollits a la Renda Activa d'Inserció (RAI), al voltant de 100.000 al mes. Queden fora els de la Renda Agrària.
En el dia d'avui, tenen dret al subsidi diversos col·lectius, el principal és el de majors de 52 anys que han esgotat la prestació contributiva, amb més del 60% del total. Igualment, reben els 480 euros al mes, les persones aturades majors de 45 anys que hagin esgotat una prestació contributiva, encara que no tinguin càrregues familiars; persones aturades que hagin cotitzat entre 180 i 359 dies, la qual cosa no els dona dret a la prestació contributiva; aturats que hagin estat declarades plenament capaces o invàlides parcials a conseqüència de la revisió de la seva pensió d'invalidesa; les persones alliberades de presó, em són una mica més de 7.000, i els treballadors emigrants retornats.
Cost variable
Una altra de les mesures pactades amb Brussel·les i en la ment del Ministeri de Treball és simplificar la gestió i agrupa els col·lectius, actualment quatre. Però n'hi ha hagut almenys dos més. Entre 2018 i 2020 es va establir la prestació de garantia juvenil, que va suposar un desemborsament de 13.231 milions d'euros en aquells tres anys, i igualment va estar vigent una prestació per a l'activació de l'ocupació, que es va eliminar el 2019 i que entre aquell any i 2016 va suposar un cost de 2.350 milions d'euros i va arribar a explicar amb uns 34.000 beneficiaris el mes. Una de les possibilitats seria que el subsidi absorbís els preceptors de la Renda activa d'inserció, que ha anat perdent pes, amb uns 100.000 d'actuals, quan el 2016 eren 200.000.
Respecte al gastat pel SEPE, aquest any s'han pressupostat 7.896 milions d'euros, però l'any passat, amb un pressupost de 9.041 milions, només es va executar el 78%, 7.026 milions. Tanmateix, al mes d'octubre, ja s'ha gastat el 79% del pressupost, el que fa pensar que la despesa serà molt superior al de l'any passat i podria ajustar-se més al pressupostat: uns 7.500 milions.
No obstant això, el cost màxim per al SEPE es va donar en els anys que va ser activa la prestació de Garantia juvenil, coincidint amb l'activació d'ocupació. Així, el 2019, el SEPE va haver de desemborsar 18.706 milions, una xifra fora de la mitjana, si es té en compte que el 2020 van ser 9.766 milions. En els anys anteriors, la despesa no va superar els 7.000 milions, però el 2019, amb l'arribada al Govern del PSOE, es va augmentar l'aportació a la Seguretat Social, ja que als 480 euros, el SEPE té un cost addicional per les quotes a la Seguretat Social. Així, el 2018, era inferior al 20% de la prestació, i el 2023 és del 33,1%. El que ha elevat la partida, des de 700 milions a 1.650 milions. L'any passat, es va pujar la mensualitat un 3,6%, ja que la prestació està lligada a l'Iprem que s'actualitza cada any per part del Ministeri de Treball.