Els desacords en el Govern de coalició no s'han fet esperar. La vicepresidenta primera i membre del PSOE, Nadia Calviño, ha esmenat la plana a la vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, respecte de la reforma del subsidi d'atur que el seu ministeri tenia acabada a l'estiu, encara que no comptava llavors amb l'acord d'"altres ministeris". Però l'avenç electoral, va paralitzar el projecte. Ara, l'equip del Ministeri de Treball de Díaz s'ha trobat amb la sorpresa que Calviño ha imposat un model diferent de l'ideat per ells. I el temps de negociació entre els dos socis de coalició apressa, ja que Díaz va anunciar aquest dimarts que les dues principals mesures del seu ministeri seran la pujada de l'SMI per a 2024 i la reforma del subsidi d'atur. No es pot oblidar que és una de les reformes (fites) compromeses amb Brussel·les que s'hauria d'haver aprovat abans d'acabar el 2023, cosa que ja és impossible.
Calviño ha imposat dues exigències: d'una banda, que la prestació d'atur sigui decreixent; és a dir, que els primers mesos sigui més alta i vagi decaient segons avancen els mesos amb l'objectiu d'incentivar la recerca d'una ocupació. La segona és la compatibilitat de la prestació amb una ocupació, com van reclamant diverses organitzacions empresarials. Fonts coneixedores de la negociació donen per fet que ambdues propostes seran incloses al document que presentin als empresaris i sindicats per a la seva negociació en el marc del diàleg social. Però la batalla s'ha obert entre ambdues vicepresidentes per la lletra petita de les dues mesures.
De fet, l'acord de Govern firmat per ambdues organitzacions polítiques "Espanya avança. Una nova coalició de Govern progressista", parla de compatibilitzar prestació i ocupació, encara que res no diu de la progressivitat decreixent. En el punt 2 de l'acord, "més i millors llocs de treball, amb més drets i millors salaris", es recull la reforma del subsidi en els següents termes: "Simplificarem i millorarem el nivell assistencial per atur, facilitant l'accés, la compatibilitat amb el treball, dotant-lo de prou prestacions i reforçant els incentius a l'ocupació."
Millora de la prestació
L'exigència de la prestació decreixent ha provat especialment malament en el Ministeri de Treball, fins al punt que el secretari d'Estat d'Ocupació, Joaquín Pérez Rey, ha desmentit que s'estigués pensant en aquesta possibilitat. Però les pressions de Calviño són fortes, per la qual cosa la negociació se centra a assegurar que el beneficiari no perdi diners al llarg del període que estigui cobrant-la; és més, que suposi una millora. Actualment, cobren una paga de 480 euros mensuals cada mes. La possibilitat que s'està estudiant és que els primers mesos estigui per sobre de 500 euros, encara que al final es col·loqui per sota dels 480 euros. Però el saldo final hauria d'implicar una millora per al beneficiari de la subvenció.
La solució a la petició de poder cobrar la prestació amb una ocupació xoca frontalment amb el plantejament que es manté des de Sumar i que va defensar Pérez Rey. "Sens dubte, en el que no es treballa és en una reforma que estigmatitzi els aturats o que consideri que la gent cobra un subsidi de poc més de 400 euros perquè no vol treballar o s'incorpora voluntàriament a l'economia submergida. Això és un veritable disbarat", ha denunciat, i ha volgut deixar clar que "a Espanya, qui no treballa és perquè no troba feina".
Una teoria que han deixat caure els empresaris, que es queixen de la impossibilitat de trobar treballadors per a llocs poc qualificats de baixos salaris, per la qual cosa sol·liciten que l'aturat que cobra el subsidi, pugui acceptar una ocupació el salari de la qual es complementaria amb la prestació.
Les fonts consultades per ON ECONOMIA reconeixen que la negociació aquí és més complexa, precisament perquè acceptar la mesura és acceptar, implícitament, que l'aturat amb subsidi no treballa, perquè no vol. Tanmateix, la sortida dependrà de quin tipus de feina es pugui compatibilitzar, ja que des de Sumar no volen acceptar llocs de treball precaris. Podria, no obstant això, exigir-se que el lloc de treball sigui a temps complet i no a temps parcial i, molt millor, si és una modalitat indefinida. I, per descomptat, deixen la porta oberta que els empresaris que contractin treballadors procedents del subsidi rebin subvencions finançades amb les polítiques actives d'ocupació.
Majors de 52 anys
De mitjana, cada mes hi ha 717.150 persones amb dret a alguna de les diverses modalitats que existeixen de prestació assistencial per atur, que permet cobrar 480 euros entre 6 mesos i 30, en casos excepcionals. L'esborrany en què treballava el Ministeri de Treball abans de les eleccions, preveia una possible ampliació dels terminis, dels col·lectius amb dret i, sobretot, una simplificació de la gestió perquè ningú no es quedés fora.
Algunes són les vies per accedir a la prestació assistencial, encara que la més nombrosa és per als aturats majors de 52 anys que hagin exhaurit totes les vies anteriors. En concret, de mitjana, el 2023 suposen el 60,4% del total dels beneficiaris del subsidi d'atur. El Partit Popular va elevar el 2012, de 52 a 55 anys, l'edat per accedir a aquesta prestació, però el 2019, amb el primer Govern de Pedro Sánchez, sent ministra Magdalena Álvarez, es va reduir novament a 52 anys.
El segon motiu és haver esgotat la prestació contributiva, al qual s'acull el 19,2% dels actuals beneficiaris de l'atur assistencial, i el tercer és no haver cotitzat prou per tenir dret a una de contributiva, amb el 16,8% del total. La resta són minoritàries, inclouen el subsidi a què tenen dret els alliberats de presó sense ocupació, que suposen l'1% del total.