Cristian Canton (Terrassa, 1980) és el nou director associat del Barcelona Supercomputing Center (BSC). Ha treballat durant anys als Estats Units. Té un currículum investigador excel·lent i ha liderat projectes d’envergadura arreu del món. Tot això potser un s'ho espera, oi? El que potser no es pot preveure és que també sigui un pianista i musicòleg excepcional. Sí, un autèntic home del Renaixement al segle XXI.

El primer enigma que se’ns presenta és: per què algú amb aquest currículum, algú que podria viure còmodament fent el que volgués, fins i tot en una illa del Carib, decideix tornar a Barcelona per intentar que el sud d’Europa no sigui irrellevant en intel·ligència artificial? No és una tasca fàcil. I la resposta, de nou, sorprèn: vol crear quelcom rellevant no només des del punt de vista científic, sinó també social. I ho vol fer al seu país.

Potser la gent pensa que els somnis són la cosa més llunyana del món dels científics, éssers aparentment racionals, calculadors i freds. Però els somnis són, en realitat, el motor de la ciència. Quan coneixes un científic, la primera pregunta no és “què saps?”, perquè ja dones per fet que coneix el seu camp. La pregunta és una altra: “en què estàs treballant?”. És una manera de dir “quin és el teu somni?”. La ciència no consisteix a dominar el que ja sabem, sinó a descobrir allò que encara ignorem.

I quin és el somni de Cristian Canton? Convertir aquest país en el Silicon Valley del sud d’Europa. Ras i curt. No hi ha somni sense ambició. Vol que els nostres científics no hagin d’emigrar, sinó que siguin els de fora els qui aspirin a venir aquí.

Aquests somnis, però, comencen ja a prendre forma. Canton parla amb entusiasme dels projectes en què treballen: nous xips dissenyats al BSC, un projecte per mapar terratrèmols a escala global —pilotat amb èxit a Mèxic i avançat a l'ON Economia—, i les factories d’IA, concebudes per posar al servei d’startups i empreses la potència computacional i el coneixement per desenvolupar agents d’intel·ligència artificial. També hi ha la voluntat de fer fine-tuning de models i generar recerca puntera.

Però, tot i que el què és important, el més rellevant és el com. Canton parla d’aquests projectes amb la mirada brillant, amb la passió d’algú que aspira de debò a fer-los realitat. Quan li recordem que Europa sembla haver perdut el tren davant dels Estats Units o la Xina, ell respon que la velocitat no ho és tot: “Cal saber arribar, arribar bé i contribuir a una societat millor.”

I en què somien, doncs, el superordinador del BSC i Cristian Canton? Quina seria la mesura de l’èxit d’aquí a cinc anys? La seva resposta és clara: “Haver descobert una nova vacuna, un nou compost, o haver contribuït a crear empreses i startups que valguin molt més del que la societat ha invertit en el BSC". Perquè, al final, el fet important és la contribució. El superordinador, en Cristian i el BSC somien a ajudar-nos a ser rellevants. Tant de bo es compleixin els seus somnis.