L’associació de propietaris Som Habitatge ha presentat una queixa davant la Sindicatura de Greuges de Catalunya per denunciar que la llei de lloguer de temporada, aprovada pel Parlament el desembre de 2025, vulnera la Constitució, el dret de propietat i les competències exclusives de l’Estat.

Aquesta queixa a la Sindicatura està acompanyada de tres dictàmens jurídics independents per acreditar les causes d’inconstitucionalitat. L’associació de propietaris recorda que la llei de lloguer de temporada ha estat impugnada davant del Tribunal Constitucional (TC) i que el recurs ja ha estat admès a tràmit.

Sobre els dictàmens, Joan Manuel Trayter Jiménez, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Girona, n’ha elaborat dos: en el primer informe analitza cinc preceptes de la Llei d’Urbanisme de Catalunya i, en el segon, el règim d’inspecció i sancionador en matèria d’habitatge. En el tercer, els professors Sergio Nasarre Aznar, Hèctor Simón Moreno i Gemma Caballé Fabra, de la Universitat Rovira i Virgili, han tractat sobre la suposada inconstitucionalitat dels nous arrendaments de temporada.

En un comunicat, Som Habitatge apunta que els tres informes identifiquen vuit blocs normatius de la mencionada llei amb “greus vicis d’inconstitucionalitat”. Tal com van avançar en roda de premsa, aquesta llei permet destinar parcel·les d’equipament comunitari a “allotjament temporal de protecció” privat, sense modificar el planejament, trencant així el principi d’equidistribució de beneficis i càrregues i el dret de propietat. Recorden que el Tribunal Constitucional ja va declarar, en una sentència de 2014, que el legislador urbanístic no pot alterar arbitràriament l’estatut de la propietat urbana.

En segon lloc, la nova legislació mana als municipis que “l’ús predominant” dels habitatges sigui la residència habitual i permanent, habilitant el planejament per prohibir arrendaments de temporada, d’habitacions o d’“ús mixt”. Al parer del professor Trayter, aquest precepte contravindria la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), que reconeix expressament els arrendaments per a usos distints del d’habitatge, i buida el dret de propietat de les seves facultats essencials. A més, indiquen que llei amplia de manera desproporcionada els procediments sancionadors urbanístics.

Entre altres qüestions, apunten que el termini de caducitat dels expedients de legalitat urbanística es triplica, passant de 6 a 18 mesos, “allargant de forma injustificada la incertesa jurídica dels propietaris”.  Adverteixen que “un cas particularment greu” és que la nova llei permet que personal tècnic no funcionari exerceixi funcions inspectores. Consideren que això contradiu articles de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) i de la Llei de Procediment Administratiu Comú, que reserven l’exercici de potestats públiques exclusivament als funcionaris de carrera. A més, assenyalen que es permet que els inspectors no s’identifiquin quan ho considerin necessari, vulnerant el dret de defensa i la inviolabilitat del domicili.

Denuncien que una mateixa conducta d’un arrendador pot ser sancionada simultàniament a través de diverses normatives –d’habitatge o de consum–, fet que vulnera el principi constitucional que no es pot sancionar dos cops pel mateix fet.

I també adverteixen que es crea una nova categoria contractual inexistent a la LAU, aplicant als arrendaments de temporada (per feina, estudis o atenció mèdica) règims protectors reservats als arrendaments d’habitatge permanent. Igualment, equipara l’arrendament d’habitacions a un arrendament d’habitatge i hi aplica el control de rendes. Indiquen això envaeix competències estatals exclusives.

Davant aquesta situació, Som Habitatge ha presentat una bateria de peticions a la síndica de greuges, entre les quals destaquen aquestes dues: un pronunciament institucional sobre si aquesta llei respecta les garanties constitucionals del dret de propietat i la seguretat jurídica; i una guia de recomanacions per garantir que la funció inspectora d’habitatge l’exerceixin exclusivament funcionaris públics de carrera.