La sinistralitat laboral ha experimentat un alarmant increment als primers set mesos de l’any a Catalunya, amb un total de 26 persones mortes en accidents de treball, xifra que més que duplica la de l’any anterior, quan es van registrar 11 fatalitats en el mateix període. Les estadístiques de la Generalitat confirmen que les morts a la feina van anar en augment durant el mes de juliol, amb 7 víctimes mortals, en un context en què el nombre global d’accidents –inclosos els lleus i greus– sí que mostra una tendència a la baixa.
Aquest repunt de l’accidentalitat mortal va portar el Govern a anunciar abans de l’estiu un pla de xoc, negociat amb sindicats i patronal, per fer-hi front. No obstant això, la seva peça clau, la creació d’un cos de delegats de prevenció de riscos laborals que havia d’entrar en vigor aquest estiu, va ser rebutjada per Foment del Treball, cosa que va estancar les negociacions.
Les dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu, publicades aquest divendres, revelen que l’increment de la mortalitat es deu principalment a causes traumàtiques com atropellaments, xocs o caigudes en alçada. En el primer semestre de l’any, les morts durant la jornada laboral per aquests motius van assolir les 19 persones, un 72,7% més que l’any anterior. Només en el mes de juny, les defuncions per accidents traumàtics es van disparar un 500%.
Si s’analitza el període comprès entre gener i juliol –les dades més recents disponibles–, les morts en jornada de treball per causes traumàtiques arriben a 26 persones, la qual cosa representa un increment del 136% respecte a l’any 2023. El sector de la construcció concentra la majoria d’aquests accidents mortals, amb 13 víctimes, xifra que quadruplica la de l’any passat (3). Els serveis enregistren set morts, la indústria cinc i l’agricultura un. En canvi, el sector serveis és on es produeixen més sinistres per patologies no traumàtiques –com ictus o infarts–, amb 15 morts.
Una cultura preventiva “fictícia” i un sistema “monopolitzat”
Els sindicats fa temps que alerten que el sistema de prevenció “no està resolent els riscos més evidents de seguretat”. Mónica Pérez, responsable de Salut Laboral de CCOO, ho deixa clar: “L’accidentalitat mortal està creixent i això ens ha de preocupar. No ens hauríem de matar a la feina per coses que es poden prevenir”. La denúncia va més enllà.
Els sindicats afirmen que “la majoria d’empreses estan incomplint la normativa preventiva”, amb només un 1% havent avaluat tots els riscos de manera adequada, segons dades del 2022. Pérez assenyala que la cultura preventiva actual és “molt fictícia”, basada en “molts documents” que acaben sent “molt similars d’una empresa a una altra”, sense tenir en compte que els riscos varien significativament per sectors.
Un altre problema greu és l'externalització massiva d’aquests serveis. Nou de cada deu empreses a Catalunya subcontracten el servei de prevenció, i en un 82% dels casos aquest és completament aliè. CCOO reclama canvis normatius per “prioritzar els recursos interns” i evitar que la prevenció estigui “en mans d’un mercat monopolitzat i controlat per poques empreses externes”.
Mónica Pérez també adverteix que el sistema no està preparat per als nous riscos, com les onades de calor. “Seria bo situar a la norma l’obligació de no haver de treballar a determinades temperatures”, afirma, assenyalant que la percepció del risc per calor depèn de múltiples factors com la vestimenta, l’esforç físic o la maquinària que genera calor addicional.
Tot i que no hi ha dades oficials consolidades per a l’estiu, els sindicats apunten que la mortalitat ha seguit la tendència alcista. Només al juny es van registrar 9 morts, un 125% més que el 2023. Al juliol, les comunicacions d’accidents mortals van augmentar un 160%, amb 13 casos. Entre les víctimes hi va haver un treballador de l’Equip de Prevenció Activa Forestal que va caure per un desnivell combatent un incendi a Paüls, i un operari de manteniment de carreteres atropellat a la C-13.
L’agost no ha estat millor, amb almenys tres morts conegudes: un treballador atropellat per una màquina a Banyoles, un temporer a Alcarràs que va patir un cop de calor i un operari d’Ebro que moria mentre descarregava xapa. Els sindicats també reclamen incloure les patologies feminitzades i les relacionades amb la salut mental al llistat de malalties professionals, revisar el paper de les mútues i reduir la jornada laboral com a mesura per “protegir la salut dels treballadors”. La situació exigeix, segons conclouen, una actuació urgent i decidida.