"Lloguer per mesos fins al 31 de maig de 2026". "Lloguer de temporada del setembre al juny". "Només per a perfils on es pugui demostrar la temporalitat del contracte". Si busques un pis per llogar a Blanes a Idealista, 17 dels 23 disponibles són temporals, un 73,91%, normalment delimitats fins a l'estiu, on als municipis de costa poden convertir-ho en pisos turístics, amb un combo doble per evitar els preus regulats del mercat residencial. Se'l salten durant l'any amb el lloguer de temporada i a l'estiu com a pisos turístics amb un benefici molt més elevat per nit, setmana o mes. La problemàtica es trasllada a municipis com Vilanova i la Geltrú, on 33 dels 52 (un 63,46%) són de temporada, i a gairebé tots els municipis de costa catalans.
"La majoria dels contractes disponibles a immobiliàries i portals són temporals a preus desorbitats. El que fan és que quan arriba l'estiu els lloguen a turistes fora del mercat, perquè ni tan sols tenen la llicència", denúncia l'Aida Navales, del Sindicat de Llogateres del Garraf i resident a Vilanova, a qui no volen renovar el contracte de lloguer i que no en troba cap que no costi "més que el mateix sou". La problemàtica es pot agreujar perquè "aquest any hi haurà una allau de finalitzacions de contractes del 2020" i els propietaris poden no voler renovar els inquilins per tal de cobrar més en el mercat de temporada i vacances. És per això que el Sindicat de Llogateres insisteix a la "urgència" de regular els lloguers de temporada i d'habitacions per tal que també tinguin els preus topats. Fins i tot la Unió Europea s'hi vol posar, va anunciar fa uns dies Ursula Von der Leyen.
A Cunit, 12 dels 15 pisos de lloguer disponible a Idealista, un 80%, són de temporada i també detallen en alguns anuncis que els perfils ideals són professors o perfils de treballadors que marxin a final de temporada. A Cubelles, 65 de 71, un 91,55%, percentatge més elevat. A Sitges, 114 dels 210 disponibles, més de la meitat, són de temporada. A Castelldefels, 83 de 153. A Altafulla, 10 dels 16. A l'Ametlla de Mar, 11 dels 17. Al Masnou la proporció baixa, amb 2 dels 6 habitatges de lloguer. A Lloret de Mar, 35 dels 53 anuncis són temporals. A Salou, 102 de 134. A Torredembarra, 26 de 29. A Cambrils, 90 de 102. A Tossa de Mar, 12 de 19. A L'Escala, 14 de 17.
Si sumem els anuncis dels 15 municipis de costa analitzats per ON ECONOMIA, 626 dels 917, un 68,27%, són de temporada. La problemàtica del lloguer de temporada s'estén més enllà de municipis de costa o turístics, amb la diferència que en aquests casos s'alerta d'un màxim d'11 mesos, sense incidir tant en la temporada laboral. Lleida, que és l'única província sense costa, té un 39% de lloguers temporals i la mitjana catalana a Idealista voreja el 60%.
El passat mes de març, el govern espanyol va aprovar un decret que obliga els apartaments de temporada a estar registrats amb un identificador, de la mateixa manera que els de lloguer turístic o els d'habitacions, per tal de facilitar el control de les autoritats. Però això no els eximeix de llogar per sota del preu regulat en els casos topats en zones tensionades, ja que la llei no els considera com a lloguer residencial i, per tant, s'escapen del preu regulat. A més, fa temps que des de les autoritats s'alerta que no es pot fer servir el lloguer de temporada d'aquesta forma, perquè és il·legal, i un contracte de temporada ha d'estar vinculat a la situació de temporalitat de la persona que el signa.
Mentrestant, el Govern va pactar al mes d'abril amb ERC, Comuns i la CUP un decret per vincular aquests apartaments als preus de topall, però encara no s'ha desenvolupat el projecte que el faci efectiu. Pel que fa als apartaments turístics, el Govern ha posat com a límit que en els municipis tensionats hi hagi un màxim de 10 habitatges d'ús turístic per cada 100 habitants. I el passat diumenge, Pedro Sánchez va anunciar que el govern espanyol ha ordenat la retirada de 54.000 pisos turístics a tota Espanya, 7.729 d'ells a Catalunya, per no comptar amb la llicència pertinent.
Mentre els lloguers de temporada han pres força, han caigut els contractes de lloguer residencial d'entre 5 i 7 anys com preveu la llei. Agafant com a exemple alguns dels municipis de costa mencionats prèviament, i tenint en compte que els lloguers de temporada van començar a agafar força a Catalunya amb la primera regulació de l'any 2020, a Blanes l'any passat es van signar 622 contractes de lloguer pels 886 del 2019, caiguda del 30%. A Salou, han passat de 662 el 2019 a 533 el 2024. A Cunit, de 290 a 222. A Sitges, dels 909 de 2019 a 617 l'any passat, un descens del 33%. A Catalunya, els contractes totals signats l'any 2019 van ser 162.520, un 28% més que l'any passat, quan es van signar 118.626 lloguers residencials.