En resposta a una de les crisis socials més importants d'Europa, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat una iniciativa legislativa històrica per regular el mercat de lloguers temporals a escala comunitària. Aquesta mesura, presentada durant el seu discurs sobre l'Estat de la Unió Europea (SOTEU), es presenta com un eix fonamental del proper Pla Europeu d'Habitatge Assequible i marca un punt d'inflexió en l'enfocament de la UE cap a un problema que amenaça la cohesió social del continent.

La crisi de l'habitatge a Europa no és un fenomen aïllat, sinó el resultat de la confluència de múltiples factors. L'auge del turisme massiu ha propiciat l'explosió de plataformes de lloguer a curt termini, convertint milers de llars en actius turístics i reduint dràsticament l'oferta per a residents. Això s'ha vist agreujat per una crònica escassetat de nova construcció —amb llicències d'obra en retrocés de més d'un 20% en cinc anys—, l'encariment dels materials, la inflació i uns salaris que no han evolucionat a la mateixa velocitat que els preus de l'habitatge. El resultat, com admet Von der Leyen, és una "dolorosa veritat": els preus s'han disparat més d'un 20% des del 2015, convertint l'accés a una llar en "una font d'ansietat" per a milions de ciutadans.

La presidenta ha anat més enllà de les xifres per emfatitzar la dimensió humana de la crisi. "Una llar no són només quatre parets i un sostre. És seguretat, un lloc per a la família i els amics. És pertinença", ha declarat Von der Leyen. Aquesta visió subratlla que el problema traspassa l'àmbit econòmic per convertir-se en una qüestió de dignitat i estabilitat. La impossibilitat d'accedir a un habitatge assequible dificulta la formació de famílies, redueix la mobilitat laboral i amplia les desigualtats socials, erosionant el projecte europeu des de la seva base.

L'anunci concret de regular els lloguers temporals representa un reconeixement explícit per part de la Comissió de la distorsió que aquest model causa en el mercat. La iniciativa busca probablement establir un marc comú que doni seguretat jurídica als estats membres que ja han actuat (com Espanya o França amb les seves Lleis d'Habitatge) i impulsar aquells que anessin més endarrerits. La convocatòria d'una Cimera sobre l'Habitatge a la UE i el proper Pla confirmen que Brussel·les busca una "revisió radical" de les polítiques d'habitatge, promovent una estratègia integral que abasti des de la promoció de nova construcció i la rehabilitació fins a la protecció dels inquilins. En definitiva, la UE sembla disposada a assumir un paper més actiu en la garantia d'un dret bàsic, marcant un abans i un després en la governança d'un mercat que ha estat deixat durant massa temps lliure a les forces del mercat.

 La impossibilitat de trobar una llar assequible s'ha convertit en la major preocupació social a Espanya, segons recullen enquestes recents. Una generació sencera de joves mira amb desesperança el futur mentre dedica més del 50% del seu sou a pagar un lloguer o, directament, renuncia a emancipar-se. La crisi de l'habitatge ha deixat de ser un problema econòmic per ser una qüestió d'estat. Els darrers informes del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana pinten un escenari obscur.

El preu mitjà del lloguer a Espanya va tancar el 2024 en màxims històrics, superant els 12 euros per metre quadrat a l'any. En grans ciutats com Barcelona o Madrid, aquesta xifra es dispara fins als 18 o 20 euros. Això significa que per a un pis de 60 metres quadrats, un inquilí ha d'ingressar, com a mínim, 1.200 euros nets al mes només per fer front al lloguer, sense comptar les despeses.