"La percepció del frau fiscal a Espanya és majoritàriament negativa, amb un 68% dels ciutadans considerant que ha augmentat en els últims deu anys", assenyala Carlos Díaz Muriel, coordinador d'Àrea en l'Institut d'Estudis Fiscals (IEF) en una recent publicació en el Blog d'Institut. La informació, que prové del Baròmetre Fiscal de 2023 (últim publicat), analitza les opinions i actituds fiscals dels espanyols que realitza l'IEF anualment. Amb les últimes dades de 2023, la percepció del frau s'ha disparat, perquè en l'anterior enquesta de 2022, els espanyols que creien que el frau havia crescut era onze punts inferiors (el 57%).

L'autor apunta que, de forma continuada, des de 2006 són més els espanyols que creuen que el frau augmenta any a any, davant els que defensen que el robatori fiscal disminueix, un sentiment que ja es donava a finals del segle passat. Tanmateix, el 2001 es van invertir els termes i eren majoria els que pensaven que el frau anava en descens. Però, tret d'aquells cinc anys -de 2001 a 2006-, la resta dels baròmetres han anat constatant que els espanyols consideren que viuen en un país on acampa el frau fiscal, en molts casos lligat a la corrupció i a altres delictes com el blanqueig de capitals.

Una percepció que n'ha tingut els moments àlgids entre 2013 i 2017, amb govern del Partit Popular, quan es van tocar màxims que fregaven la unanimitat, ja que el 91% dels espanyols defensaven que el frau fiscal anava en augment. Amb la sortida de Mariano Rajoy el 2018, es produeix un tall abrupte i la percepció del frau descendeix fins al 65% i, des d'aleshores, no ha passat del 70%, registrat per l'enquesta de l'IEF el 2020, l'any de l'explosió de la pandèmia.

Inspecció 2023

El 2023, segons la Memòria de l'Agència Tributària, es va inspeccionar a Espanya 29.674 contribuents, dels que es va aflorar un deute escamotejat a Hisenda de 5.383 milions d'euros, amb una mitjana de 98.000 euros. El control augmenta tant en el nombre de persones -físiques i jurídiques- investigades, com en el deute localitzat. Tanmateix, l'Agència Tributària busca eficiència, centrant-se en més deutes. Això explica que si el nombre de contribuents analitzats va créixer un 2,63% respecte a 2022, els diners descoberts s'han elevat un 9,4%.

Una cosa que es reflecteix en els delictes fiscals que Hisenda ha posat en mans de la Fiscalia per ser jutjats en els tribunals: cada vegada són menys els contribuents acusats de delicte fiscal, però per quantitats elevades. Amb les dades de 2023, l'Agència Tributària va iniciar 152 casos, davant 184 de 2022. Ara bé, en el primer cas, el deute que es va denunciar davant de la Fiscalia va ser de 820 milions d'euros, mentre que el 2022, malgrat ser més els denunciats, el deute requerit va ser de 200 milions menys.

En els grans contribuents, el deute mitjà descobert pels inspectors d'Hisenda va ser de mitjana de 4,13 milions d'euros, quan el 2019 era de 2,22 milions. Gairebé la meitat. En aquest col·lectiu de grans defraudadors, els impagaments mitjans per l'impost sobre societats van ser de 2,3 milions i per l'IVA, una cosa superior, de 2,5 milions.

Impunitat

Díaz Muriel assenyala que l'alta percepció del frau que tenen els espanyols es deu a una doble condició: d'una banda, a la laxitud per part de l'administració fiscal, ja que la majoria dels ciutadans atribueix l'augment del frau fiscal a "la impunitat dels grans defraudadors (28%)", però per un altre, a la voluntat dels mateixos defraudadors, als que atribueixen "falta d'honradesa (20%)". Aquestes respostes assenyalen la importància que per als ciutadans tenen els mecanismes de control del frau fiscal i la promoció dels valors ètics i la responsabilitat ciutadana en el compliment de les obligacions tributàries.

Segons l'opinió dels entrevistats, el tipus de frau més perjudicial és el corresponent a l'economia submergida (34%). L'elevat percentatge de ciutadans citant l'economia submergida revela la preocupació per la pèrdua d'ingressos fiscals derivada d'activitats no declarades.

Consciència fiscal

El directiu de l'IEF incideix en l'atenció que l'últim baròmetre fiscal dedica a la consciència fiscal dels espanyols, amb preguntes sobre la justificació del frau i la percepció del paper de la hisenda pública en la societat. Una àmplia majoria (66%) considera que el frau fiscal no es pot justificar en cap cas, ja que és una qüestió de solidaritat i de principis. Aquest fort rebuig ètic del frau fiscal, consistent al llarg del temps, subratlla un valor cívic fonamental en la societat espanyola.

Quant a la percepció del paper de la hisenda pública, un 82% dels ciutadans defensa el seu paper en entendre que "exerceix una funció necessària per a la societat, davant una minoria que creu que viuríem millor sense pagar impostos". Aquesta visió generalitzada sobre la importància de la hisenda pública s'ha mantingut al llarg dels anys considerats en l'estudi i constitueix l'expressió d'una "posició ètica basada que els impostos són la font de finançament dels serveis públics essencials sobre qui es construeix el nostre estat del benestar", assenyala Díaz Muriel.