Els autònoms del sector primari també han patit canvis normatius en el darrer any i mig. A grans trets, estan subscrits al sistema de la RETA, però amb peculiaritats diferenciades que els fa ser considerats com a Treballadors per Compte Propi Agraris, és a dir, SETA. Els reptes i els laments dels pagesos, traslladats a aquest règim especial, encara són majors.

S'entén com a treballador adscrit a la SETA aquell que sigui titular d'explotacions agràries i hi facin tasques agràries de forma personal i directa, encara que ocupin treballadors per compte d'altri, sempre que no es tracti de més de dos treballadors que cotitzin amb la modalitat de bases mensuals o, de tractar-se de treballadors que cotitzin amb la modalitat de bases diàries, que el nombre total de jornades reals efectivament realitzades no superi les 546 en un any, computat des de l'1 de gener al 31 de desembre de cada any. El nombre de jornades reals es reduirà proporcionalment en funció del nombre de dies d'alta del treballador per compte propi agrari en aquest sistema especial durant l'any natural de què es tracti.

Nous canvis legislatius

Referent a això s'entén per activitat agrària el conjunt de treballs que es requereix per a l'obtenció de productes agrícoles, ramaders i forestals, incloent-hi la venda directa per part de l'agricultora o agricultor de la producció pròpia sense transformació o la primera transformació dels mateixos el producte final dels quals estigui inclòs a l'annex I de l'article 38 del Tractat de funcionament de la Unió Europea, dins dels elements que integrin l'explotació, en mercats municipals o en llocs que no siguin establiments comercials permanents, considerant-se també l'activitat agrària tota aquella que impliqui la gestió o la direcció i la gerència de l'explotació.

Les protestes, coincideixen amb nous canvis pels autònoms agraris aquest 2024. Des del passat 1 de gener, la cotització per contingències comunes repercuteix a aquells autònoms agraris de manera que:

  1.  La cobertura obligatòria dependrà en funció de la base de cotització que s'esculli:
    • Si s'escull la base de cotització mínima al RETA, de 960,60€ al mes el 2024, s'aplicarà un 18,75% de tipus de cotització.
    • Si s'escull la base de cotització superior a la mínima, el que varia d'aquesta quantitat se li aplica un 26,50% de tipus de cotització.

En base a aquests canvis, la situació per a un autònom agrari encara és més paupèrrima. Unió de Pagesos ha denunciat de forma reiterada el que consideren que és una discriminació i una regressió gradual en prestacions socials com les de jubilació, invalidesa i viduïtat. El sindicat denuncia també que el text comportarà una regressió immediata en les incapacitats temporals de fins a un 31,96% per als titulars d’explotacions agràries que figuren al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), unes 7.000 persones. A aquests s’hi hauria d’afegir un descens del 18,35% per a unes 11.000 persones inscrites en el règim general d’autònoms. En total, doncs, la mesura afecta més de 18.000 persones autònomes agràries a Catalunya, un 82% del total, i més de 210.000 en el conjunt de l’Estat. En aquest cas, la casuística d'un autònom a Catalunya es diferencia majoritàriament d'un de la resta d'Espanya en el sector agrari on encara es concentra més la propietat en grans tenidors.

El poder dels autònoms a Catalunya

Però el clam és majoritari. Recentment, plataformes com España Vaciada o SOS Rural alerten del poc atractiu que genera seguir treballant al camp. Es calcula que una mitjana de 2.600 autònoms espanyols del sector agrari van tancar les explotacions el 2023. La casuística a Catalunya sobre aquests encara és més impactant que altres zones. Així doncs, Catalunya, juntament amb Madrid, La Rioja, Astúries i Catalunya és on pràcticament els autònoms arriben a ser, en xifres absolutes, els mateixos que els treballadors. Òbviament, en les taules generals, sempre hi ha més assalariats, però amb marges molt estrets, de poc més de 1.000 persones. Per davant d'altres llocs on la diferència és molt més gran. Especialment a Andalusia, els assalariats són 267.718 per davant de 226.912 autònoms. 

En concret, actualment a Catalunya i, segons dades de l'INE hi ha 43.206 autònoms que s'han de sumar els de règim familiar, també considerats per compte propi, on es registren  16.466. La mà d'obra contractada de forma regular tan sols arriba als 17.063 i en el còmput total, on s'inclou la mà d'obra puntual, se sumen 54.972. La història i la seva evolució també marca el fort caràcter a Catalunya, en aquest cas, de la presència de la figura de l'autònom. En el conjunt de la superfície, predomina la propietat, encara que no en una estructura de latifundi. Això se suma a que els propietaris que hi ha, tradicionalment, han dividit els camps i són cultivats per diferents famílies.

Si mirem en el conjunt de províncies, Catalunya té un 29% a mans de grans empresaris agrícoles, un 13% a Girona. A Lleida es dispara fins el 78% i Tarragona al 68%, però seguint un model de parcel·les en comptes de grans arrendataris. Aquest matís és important ja que històricament ha tingut unes obligacions com ara pagar les contribucions, la responsabilitat de portar ell les llavors, els adobs i la responsabilitat de cultivar que, en altres zones com el sud d'Espanya, se'n poden desentendre i tan sols recollir beneficis.

Santi Caudevilla, agricultor responsable del cereal i membre representant de la Unió de Pagesos, argumenta que les xifres que es donen corresponen amb la realitat: un autònom propietari, però també responsable de totes les obligacions que treballa en primera persona per obtenir beneficis. Un model estès que, amb els nous reptes que es marquen des de Brussel·les, demanen la conveniència d'ajustar la normativa dels perfils SETA perquè els impactes de les obligacions fiscals, sumat als nous impostos que venen per llei, no acabin ofegant el qui té la intenció de seguir vivint del camp.