Amb l'arribada de l'últim trimestre de l'any, més de deu milions de pensionistes a Espanya comencen a planificar un dels ingressos més significatius de la seva economia domèstica: la paga extraordinària de Nadal. Aquest any 2025 no serà una excepció, i l'ingrés, que duplica la mensualitat habitual, es convertirà novament en el motor financer de les festes per a la majoria. No obstant això, darrere d'aquesta mesura d'alleujament econòmic s'amaga un laberint normatiu que genera dubtes recurrents i una excepció crucial que afecta un col·lectiu específic: els pensionistes per incapacitat permanent derivada de contingències professionals.

La Seguretat Social estructura el pagament de les pensions contributives en 14 pagues anuals, un model que es va consolidar durant la Transició. Aquest sistema, compost per 12 mensualitats ordinàries i dues d'extra (a l'estiu i per Nadal), té com a objectiu fonamental amortir els pics de despesa associats a aquestes èpoques de l'any, especialment en un mes de novembre on s'encavalquen despeses com la campanya de Nadal, el mal temps o l'inici del curs escolar.

La Tresoreria General de la Seguretat Social té establert, de forma oficial, abonar aquesta paga extra durant el mes de novembre. No obstant això, un actor clau ha modificat substancialment l'experiència del cobrament: la banca privada. Des de la crisi financera de 2008, i accelerat notablement durant la pandèmia de 2020, les entitats financeres competeixen per la fidelització del client avançant aquest ingrés. Es tracta d'una estratègia comercial que, paradoxalment, ofereix un matalàs de liquiditat immediata a les famílies. Per a 2025, el consens bancari apunta a una finestra d'avançament entre el 22 i el 25 de novembre. És crucial, però, consultar amb l'entitat pròpia, ja que aquestes dates poden patir lleugeres variacions per motius logístics.

En línies generals, la resposta sembla senzilla: tots els perceptors d'una pensió contributiva. Aquesta categoria, que es finança amb les cotitzacions dels treballadors al llarg de la seva vida laboral, inclou:

-Jubilació: El grup més nombrós.
-Incapacitat permanent: En els seus diferents graus (parcial, total, absoluta i gran invalidesa).
-Viduïtat, orfandat i en favor de familiars: Les prestacions destinades als dependents del difunt.

Fins aquí, la norma és clara. No obstant això, la clau no rau en el tipus de prestació, sinó en l'origen de la contingència que la motiva. Aquí és on el camí es bifurca i sorgeix la principal excepció. El quid de la qüestió, i la dada que sol generar més confusió, afecta els titulars d'una incapacitat permanent la causa directa de la qual va ser un accident de treball o una malaltia professional.

Per a aquest col·lectiu, el model de pagament és radicalment diferent. Mentre que la majoria rep 14 pagues, aquests pensionistes perceben la seva pensió prorratejada en 12 mensualitats. Això significa que la quantia de cada mes és lleugerament superior, de manera que la suma total anual és exactament la mateixa.

La diferència és purament perceptiva i de flux de caixa: al novembre, el seu extracte bancari no reflectirà l'anhelat "doble ingrés". A què es deu aquesta disparitat? La raó és d'origen legal i financer. Aquestes prestacions no es gestionen directament amb els mateixos fons de la Seguretat Social que les comunes, sinó que solen estar cobertes per mútues col·laboradores amb la Seguretat Social o per les mateixes empreses. El sistema de 12 pagues es va implantar per simplificar la gestió i equiparar el pagament al model de nòmina estàndard dels treballadors en actiu.

En definitiva, la paga extra de Nadal continua sent un salvavides econòmic per a la majoria de les llars amb pensionistes. No obstant això, entendre els seus matisos és essencial per a una correcta planificació financera. Mentre milions d'espanyols es preparen per a aquest doble ingrés a finals de novembre, un grup no menor de pensionistes, aquells la incapacitat dels quals va provenir d'un risc professional, coneixerà de sobres que el seu calendari de pagaments marxa a un ritme diferent, recordatori de la complexa i de vegades desigual arquitectura del nostre sistema de protecció social.