Les dones que hagin estat mare i hagin estat de baixa per maternitat o cura de fills, podran sumar fins a un màxim de cinc anys cotitzats en la seva vida laboral perquè la seva pensió de jubilació no es vegi perjudicada, encara que no treballessin durant el període posterior al part. Així ho ha reconegut el Tribunal Suprem, amb l'objectiu de compensar les interrupcions laborals que moltes dones pateixen a causa de la maternitat i la criança de fills.

Aquest extra es denomina cotitzacions fictícies, es tracta de períodes en els quals no es va cotitzar a causa de la inactivitat laboral, però que la Seguretat Social reconeix igualment a l'hora de calcular la pensió de jubilació. Les cotitzacions fictícies es troben regulades a l'article 235 de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS) i es pot utilitzar per accedir a la pensió de jubilació, per millorar la seva quantia o evitar retards en l'edat ordinària de jubilació.

Hi ha dues maneres de sumar dies cotitzats, per part o per cura de fills. En el primer cas, les dones poden sumar fins a 112 dies, fins i tot encara que no hagin treballat en aquell temps. En el cas que el part fos múltiple, es podrà afegir 14 dies més per cada fill addicional a partir del segon, segons reconeix la LGSS.

Ara bé, aquest només s'aplica si durant les 16 setmanes posteriors al part no es va cotitzar efectivament a la Seguretat Social, és a dir, si no es va gaudir del permís per maternitat amb contracte vigent.

Així el recolza el Tribunal Suprem, que insisteix que l'objectiu no és millorar la carrera de cotització dels qui ja treballaven, sinó la de compensar als qui es van veure obligades a interrompre-la per raons vinculades a l'embaràs i al part. És més, fins i tot si el naixement es va produir fora d'Espanya o si el fetus no va adquirir personalitat civil, es pot reconèixer aquest dret si l'embaràs va superar els 180 dies, segons el criteri de gestió 24/2017 de l'INSS.

Cotitzacions fictícies per la cura de fills

Les dones també poden sumar dies cotitzats per la cura de fills o menors, que permet incorporar fins a 270 dies de cotització per fill (aproximadament 9 mesos) si hi va haver una interrupció laboral després del naixement o adopció. Aquest període cobreix des de nou mesos abans fins sis anys després del naixement o resolució judicial d'adopció. Ara, només pot beneficiar-se un progenitor, i es prioritza la mare, tret que aquesta renunciï expressament.

L'objectiu és facilitar l'accés a la jubilació ordinària al cap de 65 anys o fins i tot assolir els 15 anys mínims exigits per jubilar-se amb pensió contributiva. Ambdues mesures (part i cura) són compatibles, però no poden superar els 1.825 dies en total, és a dir, un màxim de cinc anys de cotització fictícia.

A més, tant les mares com els pares que haguessin vist perjudicada la seva carrera laboral per la cura dels fills podran sol·licitar el complement per a la reducció de la bretxa de gènere (antigament, complement per maternitat), que incrementa la pensió dels qui han tingut fills (fins a un màxim de quatre). Es cobra mensualment (14 pagues) i es calcula com una quantitat fixa per fill. Per a aquest 2025, la quantia és de 35,90 euros mensuals per cada fill o filla.